600 cantaires expulsats de la Sagrada Família: la veu d'una vilafranquina afectada

Cantaires de diferents corals a la Sagrada Família durant la missa d'inauguració de la Torre de Jesús.

El dia 10 de juny vaig ser una dels sis-cents cantaires que va tenir el privilegi de cantar

durant la celebració del Papa Lleó XIV a la Sagrada Família.

Però, al final, la celebració es va acabar molt malament per a tots els cantaires i allò

que havia de ser una jornada per recordar es va convertir en un malson inimaginable i

difícil d'oblidar. Ens van estroncar d'arrel la il·lusió i l'emoció que podíem, volíem i ens

mereixíem sentir.

Dos dies abans havíem assajat molta estona, a la mateixa Sagrada Família, per ser

part protagonista de l'acte final de la benedicció de la Torre de Jesús. Però sembla ser que es va filtrar que alguns cantaires potser entonarien Els Segadors al finalitzar la missa i també es deia (intuïcions sense confirmar-nos) que abans de començar la celebració es va trobar alguna estelada de paper entre les partitures dels cantaires. Sigui com sigui, aquests fets van desencadenar un seguit d’actuacions policials lamentables i totalment desproporcionades.

Ja situats a les cantories i a punt per cantar van aparèixer, de cop i volta, una munió de

personatges (policia secreta i seguretat) que ens van regirar les carpetes i ens van

envoltar durant tota la missa amb una actitud desafiant, seriosa i intimidant que ens va

incomodar profundament durant tota la celebració. Encara no sé com vam poder cantar

tan bé amb aquestes condicions.

Fins que al final, tot just començat el Virolai, ens van fer sortir ràpidament de la Basílica

i sense cap mena d’explicació ens van conduir i allunyar cap un carrer lateral. La policia

(amb actitud de silenci, aparent ignorància i menyspreu) ens va encapsular per totes

bandes, ens va bloquejar el pas i ens va retenir durant tota l’estona que va durar

l’espectacle exterior de la Sagrada Família. Un espectacle del tot incomplert perquè hi

faltàvem els sis-cents cantaires!

INCREÏBLE! INDIGNANT! VERGONYÓS! MOLT HUMILIANT!

Quina mala experiència!! Encara em sento profundament indignada i trista.

En aquest país encara hi passen massa coses incomprensibles que ratllen la repressió

i la censura més àcida. No ho puc entendre de cap manera…

La jornada del dia 10 de juny havia de ser memorable i emocionant, però en guardarem

algun record que seria millor oblidar.