L'evolució d'una de les figures més solemnes del patrimoni festiu català L'Àliga de Vilafranca, el 3 de juny de 1926. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). La primera referència documentada de l’Àliga de Vilafranca data del 7 de juny de 1601, amb motiu de les celebracions per la canonització de Sant Raimon de Penyafort. La peça era propietat de la confraria de Sant Eloi, una de les corporacions més influents de la vila, que agrupava oficis vinculats al treball del met

L’Àliga formarà part del seguici tretze anys després i acompanyarà els Gegants, els Nans i els Capgrossos El ram de l'Elisenda i el pergamí del Ferragut. Foto: L'Espurna. Aquest dimecres 3 de juny se celebrarà la XLIII Diada dels Gegants de la Vigília de Corpus, una edició especial amb la participació de l’Àliga de Vilafranca pel seu centenari. Com és habitual, es compatarà amb la participació dels Gegants, els Nans i els Capgrossos, que precediran la peça centenària. Nou rec

JOAQUIM MIR, La catedral dels pobres, 1898. Oli sobre tela. (Museu Nacional d'Art de Catalunya) Al davant, la foscor –i l’home. Al fons, la llum –i el bastiment d’una seu que ha de consolar els creients. Però els mendicants li donen l’esquena: els tenalla la pobresa, i no tenen altra vida sinó la de subsistir. El pare, una pregunta sense resposta. La mare, trista, plany la misèria que se li ha adormit a la falda, mentre que l’altra, plorosa als seus peus, s’ha vestit de blanc