La Festa Major de 1876: cent anys de Sant Fèlix i un administrador, als tribunals

Fa 150 anys del retorn de la festa als carrers, que va coincidir amb tensions entre els organitzadors i un expedient de 144 pàgines

El Drac, els Gegants i els Xiquets de Valls, en una Festa Major de Vilafranca de finals del segle XIX. Foto: Autor desconegut. ACAP.

El 1876 va ser un any de retorn a la normalitat després de guerres carlines i canvis polítics. El 1875 es va produir la Restauració Borbònica i a començaments del 1876, els dies 4, 5 i 6 de març es va celebrar la finalització de la Tercera Guerra carlina. En aquests dies van sortir els Gegants, el Drac, els Diables, els Cercolets, els Figuetaires, els Xiquets de Valls, i es van disparar coets des del campanar, tot amb acompanyament musical i castells de foc.

Festa Major 1876

Durant l’estiu de 1876 es van fer treballs per reparar el terra de la rambla de sant Francesc, obres al teatre del Casino, es va renovar la font que hi havia a la plaça de la Constitució, i es va inaugurar el Centre Agrícola. 

El Labriego, dirigit per Pere Alagret, va anunciar a finals de juny el nom de tres dels administradors de la Festa Major, i els dos restants al juliol. Aquell any hi havia un doble motiu d’entusiasme quan es va reprendre la Festa Major. Es venia de tres anys amb només actes religiosos i sense celebracions al carrer, i també es commemorava el centenari de la proclamació de sant Fèlix com a compatró de Vilafranca. I per fer-ho encara més gran van tornar a actuar, després de força anys sense sortir, l’Àliga i les Cotonines:

...ya danzando aquí, ya diciendo versos allí, ya representando escenas religiosas acá, ya una asechanza diabólica acullá, xiquets de Valls á la izquierda, muixiganga á la derecha, danza de cercolets por esta parte, de caballets por esa, del hijo pródigo por aquella, sobresaliendo a todo esto el descomunal drach y los gigantes. Además habrá este año el alegre y majestuoso baile del águila...

En canvi el Ball de Malcasats i el d’en Serrallonga no van actuar ‘per evitar desgràcies i escàndols’. Durant els dies de festa es va guarnir la plaça de l’Estació i el carrer de Misser Rufet per rebre els visitants que arribaven en tren.

L'Estampa de Sant Fèlix de 1876. Fons: VINSEUM.

Desavinences entre els administradors

El 1876, però, també va ser un any extraordinari pels problemes entre l’administració, formada per Pau Aixelà, Josep Forment, Francesc Jové, Francesc Fonollosa i el prevere Ignasi Gili. Primerament el prevere Gili va contraure una malaltia que el va apartar del seu compromís, i va ser substituït per Pere Garriga. Per una altra banda les desavinences entre ells van fer que Fenollosa decidís abandonar el grup, al·legant motius de salut (una malaltia crònica de l’estomac) i presentés la seva dimissió a l’Ajuntament el 8 d’agost. Dues setmanes després va aparèixer un escrit de Fenollosa a la premsa protestant per la inclusió del seu nom al programa i mostrant el seu total desconeixement sobre la festa.

Publicació del Panadés, el 1876.

Sant Fèlix va sortir el dia 29 des de casa de l’administrador Jové, i va tancar-se el dia 31 també a casa seva, a la carretera de Tarragona. Als comptes hi consten catorze balls, entre els que hi ha el Drac, amb un cost de 12 duros, els Gegants 13, la Moixiganga 32, els Figuetaires 4, els Bastons del Pla i els del Vendrell 9 cadascun, o els Xiquets de Valls 125. Els focs artificials van costar 180 duros, l’estampa i el programa 22, i una entrada que apareix únicament aquest any als comptes és la crida dels balls, amb un cost de 2 rals. És l’única vegada que en el Llibre de comptes (1778 a 1876)  es fa referència a aquest acte dels preparatius de la Festa Major, on els balls oferien les seves condicions per sortir a ballar. El nunci municipal avisava públicament als caps de colla, i a mitjans d’agost, un vespre, a la Casa de la Vila es feia la subhasta, que acabava sent un regateig entre balls i administradors.

El programa és un full de 63x42 cm, i l’estampa d’aquest any, un boix. Tots dos van sortir del taller de Pere Alagret al carrer de la Cort, 3. A la part superior de l’estampa apareix Sant Fèlix agenollat damunt d’un núvol amb els braços oberts i il·luminat per un raig, amb un àngel a banda i banda. El de la dreta sosté una corona de llorer i la palma del martiri, mentre que el de l’esquerra duu un missal i un bonet. Al centre hi diu:

Dedicansele este año estraordinarias fiestas con motivo de su centenar, pues que en 1776 los vilafranqueses lo eligieron por patron y se nombraron los 4 primereos administradores.

A la part inferior hi ha una vista de la vila des de llevant amb diferents edificis religiosos que destaquen com els campanars de santa Maria, la Trinitat o Sant Francesc, i en primer terme la via del ferrocarril, envoltada de vinyes, amb un tren que ve de Tarragona, una innovació que tot just feia onze anys que s’havia inaugurat i que suposaria una gran transformació per l’economia del Penedès, i determinaria el creixement urbanístic de la vila cap als barris del Poble Nou i la Barceloneta, i la creació del carrer del Comerç. La inclusió del nom de Fenollosa a l’estampa també va ser un dels punts de discussió ja que ell mateix havia advertit a Alagret que no volia que el seu nom constes enlloc.

Dèficit i un administrador a judici

Les despeses d’aquell any van sumar 1.242 duros amb 8 rals, i van recaptar 861 duros amb 3 rals. Això va suposar un dèficit que havien d’assumir els administradors, i li van reclamar a Fenollosa el pagament de la seva part, 445 pessetes amb 32 cèntims. Tot això va comportar l’obertura d’un expedient de 144 pàgines on hi van testificar diversos personatges relacionats amb les despeses d’aquell any, com alguns balladors, que no signen les seves declaracions perquè no saben escriure.

Entre els testimoni també hi ha el pirotècnic Elias Colomer, el confiter Manuel Feliu, que va col·locar el castell de focs artificials, o en Salvador Pareta, el pregoner que es va encarregar de fer la crida als balls.

Finalment Fenollosa va resultar absolt del pagament amb la sentència, al cap de dos anys, el 13 de novembre del 1878.