L’alcalde de Vilafranca, FranCisco Romero, al saló de sessions de l’Ajuntament de Vilafranca. Foto: Ajuntament de Vilafranca. Arriba la Festa Major. Vilafranca es prepara per viure dies de celebració. Els carrers s’omplen de música, les places es converteixen en punts de trobada i la ciutat s’omple de vida, d’alegria i de retrobaments. És temps de sortir al carrer, de deixar enrere la rutina i de viure intensament tot allò que ens ofereix la nostra Festa Major. Perquè tant si

La processó de Sant Fèlix. Foto: Sergi Torrents. Ja tenim a tocar la nostra festa major, coneguda popularment com «la més típica». Diuen que aquest sobrenom es deu al fet que, des del segle XVIII, la festa manté una estructura similar que inclou actes religiosos i populars que omplen els carrers i places de la nostra vila. Aquesta similitud mantinguda pot provocar un comentari crític en el sentit que «sempre és el mateix», però el fet de poder gaudir d’aquesta continuïtat his

Enguany, aquest esclat de cultura viva troba un mirall immillorable on reflectir-se: el nostre renovat VINSEUM El VINSEUM, durant un capvespre d'estiu. Foto: Maria Rosa Ferré Vilafranca del Penedès es troba a les portes de viure, un any més, els dies més intensos, emotius i esperats de l'any. La Festa Major ja es respira a cada plaça, a cada assaig i en la il·lusió compartida de tota la ciutadania. És el nostre gran moment de celebració col·lectiva, on la tradició pren els ca

MARC ALEU, Els vençuts, 1956. Oli sobre tela. Museu Nacional d'Art de Catalunya. El Pau no la farà mai, la primera comunió. Ell seria aquell nen que sempre jugava. A fet i amagar, jugava. Amb el germà gran, jugava, que ell parava: un i dos i tres... Perquè aquí no el trobaria, l’Isidre, sota del carro no el veuria, que el tapen les rodes i les bales de palla i... Però, de sobte, bouum, la bomba, la maleïda bomba... I ja tot vola pels aires, tot: carro i rodes i bales i palla,

Cantaires de diferents corals a la Sagrada Família durant la missa d'inauguració de la Torre de Jesús. El dia 10 de juny vaig ser una dels sis-cents cantaires que va tenir el privilegi de cantar durant la celebració del Papa Lleó XIV a la Sagrada Família. Però, al final, la celebració es va acabar molt malament per a tots els cantaires i allò que havia de ser una jornada per recordar es va convertir en un malson inimaginable i difícil d'oblidar. Ens van estroncar d'arrel la i

Inauguració i benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. La visita del Papa Lleó XIV ha estat una de les notícies més comentades en aquests dies. El lema escollit per aquesta vista ha estat 'Alça la mirada'. Algunes persones ho han relacionat amb un fet: per veure la creu que corona l’edifici de Gaudí, la Sagrada Família, cal alçar la mirada. No els nego la raó, però si estem parlant de la visita apostòlica d’un Papa, hauríem de sospitar que el lema va molt més e

JOAQUIM MIR, La catedral dels pobres, 1898. Oli sobre tela. (Museu Nacional d'Art de Catalunya) Al davant, la foscor –i l’home. Al fons, la llum –i el bastiment d’una seu que ha de consolar els creients. Però els mendicants li donen l’esquena: els tenalla la pobresa, i no tenen altra vida sinó la de subsistir. El pare, una pregunta sense resposta. La mare, trista, plany la misèria que se li ha adormit a la falda, mentre que l’altra, plorosa als seus peus, s’ha vestit de blanc

L'estació del ferrocarril de Vilafranca del Penedès amb persones a l'andana i una locomotora elèctrica el 16 de desembre de 1966. Autor: Jordi Valls · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). I, de sobte, ha tornat a aparèixer a escena la Línia Orbital Ferroviària. Una idea de principis de segle, de fa més de vint anys, que ara es recupera de nou enmig del mercadeig polític amb la promesa de veure-la feta, si tot va bé, d’aquí a dues dècades. Sobre el paper, la nova línia semb

Celebrem Sant Jordi com a éssers pensants, afamats de cultura, i, entre totes les veus, triem-ne solament aquella que percebrem rica i intel·ligent Fixem-nos en el pa. Llavor, primer, que el pagès sembra i cultiva; blat, després, que cent pluges vivifiquen i que mil sols acaronen; cereal, a la fi –farina, doncs– que el forner pasta i enforna; ancestral i aromàtica fogassa en definitiva que la taula daura i la vida alimenta. Centrem-nos ara en el que sentim: som, des del bress

Si la Festa Major vol continuar sent un referent i mantenir l’orgull de ser la que millor conserva el seu ritual, haurà de saber equilibrar tradició i adaptació. Els vilafranquins presumim de tenir la Festa Major “més típica de Catalunya”. No és cap títol oficial, sinó una expressió popular i identitària que ha fet fortuna a la vila i, per extensió, a tota la comarca. Aquest exercici de vilafranquinisme té fonament: repetit com un mantra, ha quedat fixat en l’imaginari col·le

El recent traspàs dels bons amics Joan Bosch Planas i Armand Beneyto Albero ens ha portat el record d’aquella iniciativa singular que va ser l’«Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès», un llibre que finalment es publicaria el 1997 a la col·lecció Vilatana però que es va començar a gestar el 1991 o 1992 quan el Ton Massanell gairebé ja coneixia els símptomes de la malaltia que se l’emportaria a finals del 1993 . Dels sis autors ara només som a la Festa Majo