Volem la més típica, però no la més tòpica

Si la Festa Major vol continuar sent un referent i mantenir l’orgull de ser la que millor conserva el seu ritual, haurà de saber equilibrar tradició i adaptació.

Els vilafranquins presumim de tenir la Festa Major “més típica de Catalunya”. No és cap títol oficial, sinó una expressió popular i identitària que ha fet fortuna a la vila i, per extensió, a tota la comarca.

Aquest exercici de vilafranquinisme té fonament: repetit com un mantra, ha quedat fixat en l’imaginari col·lectiu i fins i tot imprès en cartells i programes d’antany amb el lema de “la més típica”.

La Festa Major, dedicada a Sant Fèlix, respon a un model gairebé “canònic” de festa patronal. Aplega tots els elements tradicionals i representa el patró clàssic de festa major catalana: seguici, processons, castells, revetlles… amb alguns elements singulars i d’altres que només aquí s’han preservat en la seva forma original. És una festa tan esperada que qualsevol acte vinculat a la seva marca té el públic assegurat. Per això, al llarg de l’any, qualsevol notícia relacionada amb la “més típica” desperta interès i genera debat: des del nomenament dels Administradors fins al “regal” que acompanya la venda del programa i de l’estampa durant la Capta.

Ara bé, la festa no pot caure ni en l’ostracisme ni en l’immobilisme. No cal tocar-ho tot, però pretendre no moure res és condemnar-la, paradoxalment, a morir d’èxit. De fet, al llarg dels anys ja s’han introduït canvis: el recorregut de la Cercavila del dia 29 (quan passava pels carrers de la Font i dels Ferrers), el de la Processó del dia 30 (quan travessava la Rambla, al costat de les atraccions), ajustos en l’horari de l’Ofici per facilitar una millor diada castellera o el canvi d’hora del castell de focs del dia 29.

Encara avui, però, hi ha aspectes que conviden a la reflexió. L’inici de les diades castelleres del 29 i del 31 no és el més adequat si es vol veure una actuació de nivell a la plaça més castellera. El final de les processons del 29 i del 30, ja entrada la nit, desplaça la Novena a hores intempestives, fregant la mitjanit. El bat de sol, en un context de canvi climàtic, coincideix amb l’Exhibició de Balls del dia 31, i el Toc de Vermut s’allarga fins a una hora que ja s’acosta més al berenar.

Es pot avançar l’horari de la Tronada? Han d’anar les colles castelleres a Processó? L'exhibició de tots els balls ha de ser al migdia? Cal, doncs, reflexionar, i sobretot racionalitzar, sense perdre l’essència. Si la Festa Major vol continuar sent un referent i mantenir l’orgull de ser la que millor conserva el seu ritual, haurà de saber equilibrar tradició i adaptació.