Alceu la mirada: una reflexió sobre la visita del papa Lleó XIV a Catalunya

Inauguració i benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família.

La visita del Papa Lleó XIV ha estat una de les notícies més comentades en aquests dies. El lema escollit per aquesta vista ha estat 'Alça la mirada'. 

Algunes persones ho han relacionat amb un fet: per veure la creu que corona l’edifici de Gaudí, la Sagrada Família, cal alçar la mirada. No els nego la raó, però si estem parlant de la visita apostòlica d’un Papa, hauríem de sospitar que el lema va molt més enllà.

Alçar la mirada o alceu la mirada (com he posat de títol al meu escrit) és una frase que la trobem en la Bíblia. Per exemple, en el llibre dels salms trobem aquesta frase: 

Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum. Salm 54,6 

Com veieu, apareix el tema d’alçar la mirada però també el de la llum, una llum que Antoni Gaudí va tenir ben present en la Sagrada Família. Ell mateix va dir: 

La glòria és la llum, la llum dona goig i el goig és l’alegria de l’esperit.

Ara bé, el lema d’aquest viatge apostòlic es centra en una cita bíblica de l’evangeli de Sant Joan: 

Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! Evangeli segons Sant Joan, 4, 34-38

Aquest imatge anava adreçada a la gent del segle I, i era fàcil d’entendre ja que el sector agrícola era el predominant en aquella societat. A la Catalunya de 2026, tot i predominar el sector serveis , si just ara mirem els camps  de blat també ho podem entendre. 

Però Jesús va molt més enllà, i és que aquest “alceu els ulls”  és una invitació a veure més enllà de les preocupacions quotidianes per descobrir la presència de Déu i obrir-se als altres. És una crida a l’esperança i a la contemplació, que anima a sortir d’un mateix i redescobrir la unitat, la bellesa i la caritat com a signes concrets d’una vida compartida.

Aquest ha estat, per tant, el lema i el significat de la visita del Sant Pare. Així ho vaig viure a la vetlla en l’estadi olímpic, en la que vaig ser present amb les parròquies de Vilafranca.  Va ser un acte amb un inici i un final que em va emocionar molt: primer veient el 4d8 de la meva colla, els Castellers de Vilafranca i finalment escoltant el 'Virolai' i, per part, de l’escolania de Montserrat. 

Ara, com a cristià, el nucli fonamental de l’acte va ser escoltar uns duríssims testimonis de persones que van expressar al Sant Pare la seva trajectòria vital marcada per problemes de salut mental, violència familiar, femenicidis... i, en certs casos, una conversió posterior.

La resposta del Papa em va impressionar positivament. A la llum d’evangeli, va adreçar unes sentides paraules de consol i esperança cristiana. Sense defugir la duresa de cada situació, va contestar alçant la mirada a la creu de Jesús però també alçant la mirada vers la llum de la pasqua.

Us convido a recuperar aquests testimonis i la resposta del Papa: la nit de la fe, la tenebra, el sofriment...però, sobretot, l’esperança en la paraula de Jesús, malgrat tot.  Ho podeu trobar tot per internet, en enllaços com aquest:

https://www.youtube.com/watch?v=Ft-gCIMEmEU

Finalment, si m’heu llegit fins ara potser haureu trobat a faltar el fet de no haver parlat de temes que han generat debat i controvèrsia.  Jo prefereixo alçar la mirada, però això no vol dir defugir-ne.

I no em refereixo a les ombres de l’església. No vull alçar la mirada per tapar el que no s’ha fet bé. Sóc plenament conscient, per exemple, del dany físic i moral en els casos de pederàstia.

De tot el que no s’ha fet bé, en primer lloc, s’ha de demanar perdó, escoltar i atendre a les víctimes i en segon lloc, ser contundents amb el mals testimonis dins l’església. Em refereixo a la polèmica política, alimentada pels extrems d’una i altra banda. I és que, com a català, clar que volia que el Papa digués unes paraules en l’idioma d’Antoni Gaudí. Ara, a partir d’aquí, que l’única preocupació del viatge fós que Papa ho digués tot en un perfecte català digne de Pompeu Fabra... 

I és curiós, el Papa porta un any en el seu càrrec i no viu aquí, però en els casos de famosos jugadors i entrenadors de futbol que sí portaven molts anys vivint aquí  i amb prou feina deien bon dia en català no els vaig sentir protestar tant.

I, evidentment, a l’altra banda, no van faltar els catalanòfobs de torn, amb frases del tipus : "es una vergüenza que el Papa hable en catalán". 

Ja els coneixem, es diuen “católicos y españoles” però per ordre d’importància són “españoles y católicos”.  Els sembla que “Dios es español” però resulta que Jesús era jueu i el seu missatge universal (com l’església catòlica, catòlic = universal).

Enfi, com veieu, no he volgut defugir aquesta polèmica política present en la visita del Papa, senzillament he volgut centrar el meu escrit en el que considero l’essencial d’aquesta visita. 

Per això acabo citant a Francesc Torralba (un gran intel·lectual del nostre país que va perdre un fill en un accident)  i al Papa Lleó XIV, que en la vetlla a l’estadi Lluís Companys van dir:

Les contrarietats formen part de la vida, ho sabem, però no estem sols, ell ens ha promès que serà amb nosaltres fins al darrer dia de la història. (Francesc Torralba).

No deixem de buscar, de qüestionar-nos i de dialogar, amb Déu i entre nosaltres, també en el cor de la nit. (Papa Lleó XIV). 

Alceu la mirada.