No tot passa per Barcelona: la Línia Orbital Ferroviària

L'estació del ferrocarril de Vilafranca del Penedès amb persones a l'andana i una locomotora elèctrica el 16 de desembre de 1966. Autor: Jordi Valls · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP).

I, de sobte, ha tornat a aparèixer a escena la Línia Orbital Ferroviària. Una idea de principis de segle, de fa més de vint anys, que ara es recupera de nou enmig del mercadeig polític amb la promesa de veure-la feta, si tot va bé, d’aquí a dues dècades. Sobre el paper, la nova línia sembla una aposta valenta per un país més descentralitzat. Però la veurem? No dic que no. Simplement, crec que la idea és bona, però el país necessita —i amb urgència— actuacions de present i una descentralització real a tots els nivells.

La línia orbital podria aportar un benefici clar amb la connexió ferroviària entre Vilafranca i Vilanova. Caldrà veure, però, quin impacte tindrà sobre el territori natural del Penedès, ja prou castigat pel pas d’infraestructures viàries. En qualsevol cas, es pot entendre com una necessitat lògica entre dues ciutats que ja tenen una mobilitat molt intensa. El temps dirà si Vilafranca continua convertint-se, inevitablement i en molts àmbits —comercialment o en el lleure—, en una mena de comarca de Vilanova.

El projecte de la Línia Orbital Ferroviària. Foto: Generalitat de Catalunya.

Mentrestant, l'R4 Sud i Rodalies Barcelona continuen sent un desastre. Una línia obsoleta, sense capacitat per oferir un servei semidirecte eficient cap a Barcelona. Estarà bé tenir la línia orbital per evitar part d’aquest calvari, però el problema de fons continua sent el mateix: la centralització dels serveis. De poc servirà poder anar més ràpidament a Vilanova, Sabadell, Granollers o Mataró si els serveis de referència continuen concentrats a Barcelona. L’Orbital serà benvinguda, però continuarem coixos mentre Vilafranca continuï sense connexió amb Rodalies Tarragona, que incomprensiblement acaba a l’Arboç.

Veurem si aquesta proposta acaba en un calaix, com ja va passar amb la del 2004, i si continuem allò de “qui dia passa, any empeny”. Tant de bo es faci una planificació seriosa de futur i es comenci a redefinir el model de país. Però tot això queda lluny. El present reclama millores immediates a Rodalies Barcelona, connexió amb Rodalies Tarragona i un desenvolupament real de les vegueries. I això sí que no és fer volar coloms.