La descoberta d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil reescriu una pàgina de la història de Vilafranca La façana del col·legi Sant Ramon de Penyafort. Foto: L'Espurna. La investigació de L'Espurna resol en exclusiva una de les grans llegendes urbanes de Vilafranca del Penedès. El que durant dècades s'havia considerat un suposat túnel subterrani és, en realitat, un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. La infraestructura, de grans dimensions, era desconeguda fins

Als anys 70, la façana de l'Ajuntament lluïa un estendard amb l'escut de la vila per Festa Major L'antiga bandera de Vilafranca. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Vilafranca del Penedès és una de les poques capitals de comarca de Catalunya i un dels pocs municipis de l’Alt Penedès que no disposa d’una bandera oficial. Tot i que durant uns anys la vila va tenir un estendard propi, aquest mai va ser aprovat formalment pel ple municipal i, amb el pas dels anys, ha acabat de

Un recorregut pels espais més significatius del conflicte a la capital de l'Alt Penedès Mapa de refugis a Vilafranca durant la Guerra Civil. La ruta de la Guerra Civil 1936-1939 a Vilafranca va començar al saló de sessions de l’Ajuntament. La Comissió per a la Memòria organitzà aquesta visita, que forma part del cicle sobre les guerres a Vilafranca que ha desplegat durant aquest curs. Així ho explicà en Pere Sàbat i ho arrodoní la regidora de Cultura, Àngels Dalmau. El profe

La capital catalana va fer festes durant tres mesos, amb una processó de deu hores Sant Raimon de Penyafort. Foto: L'Espurna. Fa 425 anys, Vilafranca i Barcelona —sobretot— van fer unes grans festes perquè l’Església Catòlica va fer sant —canonitzar— Raimon de Penyafort. Era l’any 1601, el primer del segle XVII. Barcelona va viure tres mesos de festa i el 24 de maig feu una gran processó. Vilafranca va ser més mesurada però, entre altres coses, també va fer una llarga process

Un costum penedesenc desaparegut, protagonitzat pels balls del seguici festiu El Ball de les Gitanes durant el llevant de taula de la Festa Major de Vilafranca de 1981, al carrer Tossa de Mar. Foto acolorida: Autor: Jordi Valls, fons Jordi Valls. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). Tot i que en l'actualitat aquest és un costum que podem considerar absolutament desaparegut de l'entorn de la tradició festamajorenca, els vilafranquins de sempre i d'una edat ja provecta recor

El dibuixant va signar 11 cartells de la Festa Major entre 1950 i 1983 Carles Casanellas, el gran cartellista de la Festa Major de Vilafranca. Carles Casanellas ha estat l’artista gràfic —publicista, dibuixant, dissenyador...— que ha fet més cartells de la festa major de Vilafranca. Especialment des de la segona meitat del segle XX. N’ha fet 11! I la seva obra abasta des de 1950 a 1982. Casanellas (1930) és seguit en la tasca de cartellista per Carles Munts, que n’ha fet 7; M

Abans del Concili Vaticà II, la festivitat del Santíssim Sagrament tenia un gran pes a la Vila Un grup de persones davant la catifa de flors que decora el carrer dels Ferrers, amb motiu de la celebració del Corpus Christi l'any 1953. Foto acolorida. Fons L'Abans, autor desconegut. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). La festa de Corpus, que se celebrava en dijous, era, vista amb ulls d’infant, una jornada especial i solemne: sortien els gegants i es feia la processó amb tà

La trobada s'organitza amb motiu dels 25 anys de la reorganització del ball vilafranquí Ball de les Gitanes de Vilafranca. Foto: Ball de les Gitanes de Vilafranca Aquest dissabte, 30 de maig, els carrers de Vilafranca acolliran l'acte central del 25è aniversari de la reorganització del Ball de les Gitanes de la vila, que consistirà en una trobada de balls de gitanes d'arreu del territori català. Tot arrencarà a les 18:00h, quan la plaça de Jaume I serà el lloc on es realitzar

Carles Adell conserva 1.159 programes de mà que el seu pare va col·leccionar entre els anys 1939 i 1955 Alguns dels fulletons del cinema de postguerra que conserva Carles Adell. Foto: L'Espurna. El vilafranquí Carles Adell ha conservat fins a dia d'avui més d'un miler de programes de mà de cinema de la postguerra civil espanyola. Aquests permeten reconstruir com era l’experiència d’anar al cinema durant els primers anys del franquisme. Aleshores, les cartelleres estaven domin

Visites, pedreres, plànols i contactes revelen la relació menys coneguda de l’arquitecte amb el Penedès Antoni Gaudí amb un vitrall sobre Vilafranca del Penedès. Foto: L'Espurna. L’univers d’Antoni Gaudí acostuma a associar-se a Barcelona i a les seves grans obres monumentals. Però rere aquesta imatge internacional hi ha també una relació menys visible amb el Penedès, construïda a partir de visites, encàrrecs, materials i influències culturals que connecten l’arquitecte amb e

Un centenar de persones han rebut distincions per part del consistori com a reconeixement a la seva trajectòria i aportacions Lliurament de la Medalla de la Vila a Antoni Massanell i Casas el 23 de gener de 1970. Autor: Jordi Aragonès · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP), Fons VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Vilafranca del Penedès ha tingut al llarg de la seva història ciutadans que han destacat en diversos àmbits de la societat. Com tota institució, p

Un viatge pels set segles d’un certamen de referència al Penedès que ha canviat de nom i lloc Estands a la rambla de Sant Francesc amb motiu de les Fires de Maig de 1959. Fons: Josep Mestres-Hero · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). Les Fires de Maig de Vilafranca són el reflex d’una evolució social i econòmica que ha definit la identitat de la capital de l’Alt Penedès. Malgrat les transformacions radicals en les formes de consum i la tecnologia, el certamen ha aconsegu

Les Fires i Festes de Maig del 32 al 36 adopten un caràcter molt diferent: “semblava Festa Major” Les Fires de Maig de 1932 a la rambla de Sant Francesc. Foto acolorida: Autor: Josep Mestres-Hero · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). “Enguany ha estat temptada, amb èxit, la represa de les fires de maig”. Escrivia Pere Mas i Perera el 1932 al seu llibre cabal ‘Vilafranca del Penedès’. Era un elogi sobri. Suficient, ja que en el llibre n’abunden ben pocs. Les Fires de Maig

Traçat del XIX, el canvi de 1893 i l'empremta de l’electrificació local La placa del carrer del Dos de Maig de Vilafranca. Foto: L'Espurna. El carrer del Dos de Maig de Vilafranca no només deu el seu nom a un episodi històric de gran abast, sinó que també és fruit del creixement urbanístic de la vila al segle XIX. Dels plànols d'Inglada al record del 1808 Aquest carrer, situat al barri del Centre, es va obrir l’any 1883 amb el nom de carrer de Miret. La seva configuració form

Fins a 48 grups de foc han participat en l’esdeveniment al llarg de la seva història Encesa final del Diabòlic 2025, al parc de Sant Julià. Foto: L'Espurna El Diabòlic arriba aquest any a la seva majoria d’edat. Des de la seva primera edició, l’any 2008, només s’ha hagut d’aturar en una ocasió, el 2020, arran de la pandèmia de la Covid-19. Més enllà d’aquesta excepció, el correfoc s’ha celebrat anualment amb la participació de 48 colles de foc d’arreu de Catalunya, entre ball

L’església de la Mare de Déu del Pilar de Vilafranca amaga una història que encara avui pocs coneixen L'església de la Mare de Déu del Pilar de Vilafranca. Foto: Àngela Llop. Als afores de Vilafranca, el recinte del Molí d’en Rovira amaga una història arquitectònica i espiritual que mai no es va completar del tot. Entre vinyes, edificis religiosos i estructures successivament reutilitzades, s’hi aixeca el que havia de ser un gran santuari dedicat a la Mare de Déu del Pilar. A

El 23 d’abril de la transició a Vilafranca va suposar el pas del no-res a una “quasi Festa Major” Aquest 2026 es compleixen 50 anys del primer Sant Jordi celebrat sense el dictador Franco. Com es pot suposar, tot ha canviat radicalment des d'aleshores, passant d'una festa apagada a principis dels anys setanta a una celebració multitudinària avui dia. Amb motiu d'aquesta efemèride, a l'Espurna fem una retrospectiva centrant-nos, principalment, en els Sant Jordi de la transició

La neu i el fred van colpejar amb força la vinya i el camp just quan els ceps ja començaven a brotar Fotografia llunyana de Vilafranca nevada el dia de Sant Esteve del 1962, presa des del camí de la Bleda. Fons L'Aabans, autor desconegut. A la primavera de 1876 , ara fa 150 anys, quan el calendari ja feia pensar en la brotada definitiva de la vinya i en la calma climàtica pròpia del Penedès, un episodi meteorològic excepcional va sacsejar amb força Vilafranca i tota la coma

Un poble al carrer, símbols canviats i la sensació d’entrar en una nova era Proclamació de la Segona República a Vilafranca. A la fotografia es veu a un home portant una bandera i, al darrera, soldats desfilant. 14 d'abril de 1931. Foto acolorida amb Intel·ligència Artificial. Autor desconegut. 14 d’abril de 1931 . La notícia de la caiguda de la monarquia d’ Alfons XIII i la proclamació de la Segona República s’escampa amb rapidesa per tot el país. A Vilafranca del Penedès,

Peces històriques d’arreu del país participaran en el centenari de l’Àliga vilafranquina La trobada d'àligues de l'1 d'abril del 2017 amb motiu dels 90 anys de l'Àliga de Vilafranca. Aquest dissabte, 11 d'abril , Vilafranca celebrarà un dels actes centrals de la commemoració dels cent anys de la peça actual de l'àliga: una cercavila amb deu àligues d'arreu de Catalunya que tenen referències històriques. A les 17:30h, la plaça de Jaume I acollirà la plantada de les peces part