La trobada s'organitza amb motiu dels 25 anys de la reorganització del ball vilafranquí Ball de les Gitanes de Vilafranca. Foto: Ball de les Gitanes de Vilafranca Aquest dissabte, 30 de maig, els carrers de Vilafranca acolliran l'acte central del 25è aniversari de la reorganització del Ball de les Gitanes de la vila, que consistirà en una trobada de balls de gitanes d'arreu del territori català. Tot arrencarà a les 18:00h, quan la plaça de Jaume I serà el lloc on es realitzar

Carles Adell conserva 1.159 programes de mà que el seu pare va col·leccionar entre els anys 1939 i 1955 Alguns dels fulletons del cinema de postguerra que conserva Carles Adell. Foto: L'Espurna. El vilafranquí Carles Adell ha conservat fins a dia d'avui més d'un miler de programes de mà de cinema de la postguerra civil espanyola. Aquests permeten reconstruir com era l’experiència d’anar al cinema durant els primers anys del franquisme. Aleshores, les cartelleres estaven domin

Visites, pedreres, plànols i contactes revelen la relació menys coneguda de l’arquitecte amb el Penedès Antoni Gaudí amb un vitrall sobre Vilafranca del Penedès. Foto: L'Espurna. L’univers d’Antoni Gaudí acostuma a associar-se a Barcelona i a les seves grans obres monumentals. Però rere aquesta imatge internacional hi ha també una relació menys visible amb el Penedès, construïda a partir de visites, encàrrecs, materials i influències culturals que connecten l’arquitecte amb e

Un centenar de persones han rebut distincions per part del consistori com a reconeixement a la seva trajectòria i aportacions Lliurament de la Medalla de la Vila a Antoni Massanell i Casas el 23 de gener de 1970. Autor: Jordi Aragonès · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP), Fons VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Vilafranca del Penedès ha tingut al llarg de la seva història ciutadans que han destacat en diversos àmbits de la societat. Com tota institució, p

Un viatge pels set segles d’un certamen de referència al Penedès que ha canviat de nom i lloc Estands a la rambla de Sant Francesc amb motiu de les Fires de Maig de 1959. Fons: Josep Mestres-Hero · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). Les Fires de Maig de Vilafranca són el reflex d’una evolució social i econòmica que ha definit la identitat de la capital de l’Alt Penedès. Malgrat les transformacions radicals en les formes de consum i la tecnologia, el certamen ha aconsegu

Les Fires i Festes de Maig del 32 al 36 adopten un caràcter molt diferent: “semblava Festa Major” Les Fires de Maig de 1932 a la rambla de Sant Francesc. Foto acolorida: Autor: Josep Mestres-Hero · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). “Enguany ha estat temptada, amb èxit, la represa de les fires de maig”. Escrivia Pere Mas i Perera el 1932 al seu llibre cabal ‘Vilafranca del Penedès’. Era un elogi sobri. Suficient, ja que en el llibre n’abunden ben pocs. Les Fires de Maig

Traçat del XIX, el canvi de 1893 i l'empremta de l’electrificació local La placa del carrer del Dos de Maig de Vilafranca. Foto: L'Espurna. El carrer del Dos de Maig de Vilafranca no només deu el seu nom a un episodi històric de gran abast, sinó que també és fruit del creixement urbanístic de la vila al segle XIX. Dels plànols d'Inglada al record del 1808 Aquest carrer, situat al barri del Centre, es va obrir l’any 1883 amb el nom de carrer de Miret. La seva configuració form

Fins a 48 grups de foc han participat en l’esdeveniment al llarg de la seva història Encesa final del Diabòlic 2025, al parc de Sant Julià. Foto: L'Espurna El Diabòlic arriba aquest any a la seva majoria d’edat. Des de la seva primera edició, l’any 2008, només s’ha hagut d’aturar en una ocasió, el 2020, arran de la pandèmia de la Covid-19. Més enllà d’aquesta excepció, el correfoc s’ha celebrat anualment amb la participació de 48 colles de foc d’arreu de Catalunya, entre ball

L’església de la Mare de Déu del Pilar de Vilafranca amaga una història que encara avui pocs coneixen L'església de la Mare de Déu del Pilar de Vilafranca. Foto: Àngela Llop. Als afores de Vilafranca, el recinte del Molí d’en Rovira amaga una història arquitectònica i espiritual que mai no es va completar del tot. Entre vinyes, edificis religiosos i estructures successivament reutilitzades, s’hi aixeca el que havia de ser un gran santuari dedicat a la Mare de Déu del Pilar. A

El 23 d’abril de la transició a Vilafranca va suposar el pas del no-res a una “quasi Festa Major” Aquest 2026 es compleixen 50 anys del primer Sant Jordi celebrat sense el dictador Franco. Com es pot suposar, tot ha canviat radicalment des d'aleshores, passant d'una festa apagada a principis dels anys setanta a una celebració multitudinària avui dia. Amb motiu d'aquesta efemèride, a l'Espurna fem una retrospectiva centrant-nos, principalment, en els Sant Jordi de la transició

La neu i el fred van colpejar amb força la vinya i el camp just quan els ceps ja començaven a brotar Fotografia llunyana de Vilafranca nevada el dia de Sant Esteve del 1962, presa des del camí de la Bleda. Fons L'Aabans, autor desconegut. A la primavera de 1876 , ara fa 150 anys, quan el calendari ja feia pensar en la brotada definitiva de la vinya i en la calma climàtica pròpia del Penedès, un episodi meteorològic excepcional va sacsejar amb força Vilafranca i tota la coma

Un poble al carrer, símbols canviats i la sensació d’entrar en una nova era Proclamació de la Segona República a Vilafranca. A la fotografia es veu a un home portant una bandera i, al darrera, soldats desfilant. 14 d'abril de 1931. Foto acolorida amb Intel·ligència Artificial. Autor desconegut. 14 d’abril de 1931 . La notícia de la caiguda de la monarquia d’ Alfons XIII i la proclamació de la Segona República s’escampa amb rapidesa per tot el país. A Vilafranca del Penedès,

Peces històriques d’arreu del país participaran en el centenari de l’Àliga vilafranquina La trobada d'àligues de l'1 d'abril del 2017 amb motiu dels 90 anys de l'Àliga de Vilafranca. Aquest dissabte, 11 d'abril , Vilafranca celebrarà un dels actes centrals de la commemoració dels cent anys de la peça actual de l'àliga: una cercavila amb deu àligues d'arreu de Catalunya que tenen referències històriques. A les 17:30h, la plaça de Jaume I acollirà la plantada de les peces part

L'entitat es va fundar el 15 de setembre de 1921, i aquest Divendres Sant participarà un any més al tradicional Via Crucis El Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca finalitzant el viacrucis a l'interior de la basílica de Santa Maria. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Fons l'Abans, cedida per Lluís Maria Udina Castells Fa més d'un segle que la imatge del Sant Crist de Vilafranca forma part de l'imaginari cultural i religiós del municipi. El 15 de setembre de 1921, e

Es compleixen 30 anys d’una de les grans incògnites sense resoldre de la vila Un dels medallons modernistes del carrer de Santa Maria. Foto: Joan Palau. No hi ha testimonis. No hi ha responsables. I, gairebé trenta anys després, tampoc hi ha una explicació clara. Només un fet: un dels tres medallons modernistes del carrer de Santa Maria va desaparèixer el 1996 … i va tornar quasi una dècada després com si res. Un origen veïnal i artístic Però la història d’aquest element or

Les efemèrdies han permès obrir el debat sobre el paper del copatró en el passat, present i futur Tot s’ha estructurat a través de tres efemèrides, ja que la consolidació del màrtir com a símbol inequívoc de la vila va ser progressiu. L'arrencada amb els 325 anys de la concessió Tot va començar el dissabte, 26 d’octubre de 2024 , dia en què es commemoraven exactament els 325 anys que es van concedir a Vilafranca les relíquies de qui acabaria sent el seu nou copatró. Aquell m

Processons multitudinàries, silenci i costums desapareguts expliquen l’evolució d’una celebració arrelada a la vila La processó de Divendres Sant al seu pas per la Parellada l’any 1969. Foto acolorida amb intel·ligència artificial. Família Biosca . Des de 1850 fins ara la societat han viscut diverses costums cíviques-religioses. S’ha passat d’una total celebració cristiana a una seriosa divisió. Molts costums i tradicions s’han oblidat o canviat. Les processons i Via Crucis h

Destaquen els Gegants Grossos de Vilanova, que han repetit tres vegades, i els Gegants del Cós del Bou de Tarragona, amb dues visites El Ferragut i l'Elisenda ballant durant el Dia del Geganter de 2025. Foto: L'Espurna . Com cada Diumenge de Rams, Vilafranca del Penedès celebra el Dia del Geganter , una cita consolidada en el calendari festiu de la ciutat. Aquest 2026 se’n celebrarà la XXII edició i, com des de fa més de vint anys, el Ferragut i l’ Elisenda , juntament amb

La peça actual compleix 100 anys aquest 2026 L'Àliga de Vilafranca ballant a la plaça de la Vila durant la Festa Major de 1998. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès d'autor desconegut. L' Àliga de Vilafranca celebra aquest any un aniversari especial i destacat: els cent anys de la peça actual, estrenada el 3 de juny de 1926 durant la processó de Corpus i que va ser impulsada per l'agutzil Mestres. La figura s'ha mantingut gairebé idèntica amb el pas dels anys, tot i que, d

L'autor en va pintar set, entre el 1932 i el 1968 Pau Boada davant del seu mural del Museu del Vi de Vilafranca. Foto publicada al setmanari Acció Catòlica . Pau Boada Mercader és el pintor vilafranquí que ha dibuixat més estampes de sant Fèlix . N’ha fet 7, des de 1932 , tot i que l’última, la de la Festa Major de 1977 , se l’ha de considerar pòstuma perquè ell no la veié publicada. Havia mort dos anys abans i l’obra era la reproducció d’un oli que Boada pintà el 1952 . La