La Festa Major de 1976: 50 anys del primer Sant Fèlix postfranquista
- Enric Vidal Mach

- Aug 25
- 4 min de lectura
L'arribada de la Marxa de la Llibertat o un pregó que va generar polèmica van marcar la celebració

El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco. Tres mesos abans, Vilafranca celebrava, encara sense saber-ho, la darrera Festa Major dins la dictadura que des de 1939 havia marcat la celebració en diversos aspectes, com la forta presència de l'àmbit religiós o la constant aparició de símbols nacionals i patriòtics.
Nou mesos després de la mort de Franco, era el torn que Vilafranca celebrés una nova Festa Major. Els dies previs, hi havia força incertesa sobre la possibilitat d’una gran revolució després de la dictadura, però finalment la celebració no va estar marcada per grans actes revolucionaris ni per tensions destacades. Tot i això, van ser uns dies plens d’anècdotes que recollim a continuació.
L'únic pregó dins la basílica
Encara fins avui, i des de 1963, el pregó de 1976 és l'únic que s'ha celebrat dins la basílica de Santa Maria a causa de la pluja. En aquell cas, va anar a càrrec de Joan Anton Benach, que va glossar la festa i les seves vivències dins el temple. No va haver-hi massa polèmica fins al final del pregó, quan el pregoner va fer una crida a participar a la Marxa de la Llibertat que l'endemà arribava a Vilafranca.
En aquell moment, no semblava que res s'hagués de revolucionar, però des de l'ajuntament vilafranquí, amb l'alcalde Pere Martí, es va interpretar aquest fet com a una possible incitació a la revolució. Per aquest motiu, es va prohibir l'accés del pregoner al balcó de la Casa de la Vila durant els dies de la festa, un fet que encara va generar més polèmica, aquest cop entre la població general, que es mostrava contrària a aquest veto.
Setmanes més tard, el Ple Municipal va abordar la situació, i finalment es va celebrar un sopar de d'homenatge al pregoner a l'Escola Montagut el mes d'octubre.
La Marxa de la Llibertat, a Vilafranca el 29 d'agost
Dies abans de la Festa Major, es va anunciar que la Marxa de la Llibertat arribaria a Vilafranca el 29 d'agost, tot coincidint amb l'inici de la celebració. Aquesta acció, realitzada durant tot l'estiu de 1976 per arreu de Catalunya, pretenia reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'Autonomia per Catalunya.
L'arribada a la vila d'aquesta es va produir sense incidents. Pels carrers es va deixar veure alguna petita carrossa i a la Capella de Sant Joan es va penjar la samarreta commemorativa de la marxa i una lona amb el lema de l'acció "Poble català, posa't a caminar".
En tot cas, el relat dels administradors de l'any, de familiars propers i dels qui la van viure afirma que pels carrers hi havia una "excessiva" presència policial que no tenia res a veure amb la sensació popular i festiva que hi havia.
Un 31 d'agost amb cinc balls de diables
Un dels actes curiosos i destacats de la Festa Major de 1976 va ser una trobada de balls de diables del Penedès, que es va celebrar el 31 d'agost. Els diables de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, l'Arboç i Sant Quintí de Mediona van acompanyar durant tota la jornada el ball de Diables de Vilafranca, incloent l'anada a ofici i la processó, en una estampa que no s'ha tornat a repetir dins els dies centrals festamajorencs.
Una Festa Major de primeres i darreres vegades
Dins de l'extens anecdotari que té qualsevol Festa Major, en detallem a continuació alguns dels fets més destacats, dels quals n'anotem també alguns esdeveniments o anècdotes que van suposar l'inici o bé la fi d'algunes tradicions festamajorenques.
Per primera vegada, per la compra del programa es dona un regal. En aquest cas, s'ofereix un disc musical que inclou peces festamajorenques enregistrades per l'Escola de Grallers de Sitges.
Un cor popular comença a cantar els goigs. Anteriorment els cantava la Schola Cantorum. Alhora, s'incorpora l’acompanyament de corda i és el darrer any que es canten al cor de la Basílica de Santa Maria. El 1977 començaran a cantar-se al presbiteri.
Una xarxa envolta tota la rambla per la Tronada com a mesura de seguretat després del greu accident de l’any anterior, on un petard va tallar la cama a una nena de nou anys i va causar diversos ferits. En aquest cas, la idea va ser del pirotècnic. En aquest sentit, els administradors van tenir la idea d’envoltar els trons més forts amb xarxes. La iniciativa, però no s’acaba executant.
Es retalla el recorregut de la processó de Sant Fèlix, passant pel carrer de Galceran i no pel carrer Raval de la Font (com és habitual encara avui dia).
Se celebra el primer Ball de Gralles. En aquest cas, es va fer el dia 31 d’agost a la plaça de la Vila.
Quan finalitza el castell de focs del 29, se celebra, al Camp del Cellerot, la 1a Mostra de la Cançó popular a iniciativa de la Comissió Jove de Cultura i el suport dels administradors.
El dia de Sant Fèlix, l’enxaneta del Monument als Castellers sosté una senyera.
El grup de teatre amateur CAEP III realitza el seu primer espectacle, ‘Festa Minor 76-crac’, la primera de moltes actuacions que realitzaria el col·lectiu anualment fins al 1999.
Caixa Penedès comença a patrocinar la banda convidada de la Festa Major fins a la desaparició de l’entitat el 2013.
Es fa, al Museu de Vilafranca, una exposició en honor a Pau Boada, mort mesos abans,
L’antiga rectoria, ubicada al carrer de Santa Maria, 12, acull una exposició de fotografies i estampes de la Festa Major.
És l’última Festa Major en què els balls circulen per carrers i places amb noms al·legòrics a l’etapa franquista, com Calvo Sotelo, José Antonio, 18 de julio, Generalísimo, etc.




Comentaris