250 anys del patronatge de sant Fèlix: així van ser els primers anys de la Festa Major

Enric Vidal Mach
Aug 17
8 min de lectura

Vilafranca ja tenia una celebració consolidada quan amb prou feines arribava als 3.500 habitants

Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP. — Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. *Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP.*

Enguany fa 250 anys del nomenament de sant Fèlix com a copatró de Vilafranca. La data definitiva i documentada d'aquest fet va ser el 30 de gener de 1776, fet pel qual aquell mateix agost la festa major vilafranquina ja es va celebrar un 30 d'agost i no pas el dia 15, com era habitual.

Santa Maria cau com a festa grossa

Fins a l'arribada de les relíquies de sant Fèlix l'any 1700, l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost) era el motiu de celebració de la màxima festa popular vilafranquina. No hi ha massa dades sobre aquestes festes, però sí que es té constància de la data i que eren força populars entre els vilafranquins i vilafranquines.

Les relíquies ho canvien tot

L'11 de setembre de 1700, les restes òssies d'un màrtir anomenat Fèlix entren a Vilafranca, després d'un llarg procés de concessió i trasllat des de Roma. Aquestes són dipositades a la Cripta de la Basílica de Santa Maria, i durant tot el segle XVIII es fan rogatives. Amb el pas dels anys, la devoció dels vilatans va en augment envers sant Fèlix, i augmenta la sensació que cal nomenar-lo copatró de la vila.

Una diferència clau

Segons esmenta el periodista i escriptor Antoni Ribas al llibre Passant comptes amb sant Fèlix Màrtir, el Llibre de l'Administració del patró de Vilafranca del Penedès, de 1778 a 1876, l'augment exponencial de la devoció "felixista" (com anomenava Mas i Parera el Vilafranquinisme d’estar per casa), va venir del fet que la comunitat eclesiàstica vilafranquina de l'època va considerar sant Fèlix com al "patró unitari dels diversos estaments de Vilafranca".

Això no vol dir que la Mare de Déu de l'Assumpta no representés el conjunt de la població, però cal apuntar que aquesta era ja la patrona del gremi de Teixidors, i que, per tant, no podia representar tota la ciutadania o feligresia.

A més, el Concili de Trento, celebrat entre 1545 i 1563, recomanava el culte als màrtirs per servir d'exemple a la feligresia davant la irrupció de nous corrents dins el cristianisme. Tot, en conjunt, va promulgar el canvi.

Una festa lluïda abans de 1776

L'any 1776 esdevé un punt d'inflexió per començar a confeccionar l'estructura festiva que coneixem avui dia, però cal esmentar que dècades abans Vilafranca ja celebrava unes bones festes el mes d'agost, com dèiem abans els voltants del dia 15.

Disposem, per exemple, entre d'altres, del recull de despeses de la festa del 1755, recollit per Joan Grau a Acció Catòlica del 30 d'agost de 1945 i del qual se'n fa ressò Antoni Ribas a la transcripció del llibre de l'administració. A continuació, en fem un recull:

P.º per Captar a la Iglesia y Heras, 9 ll.
Per Gotxs y Estampas, 2 ll. 8 s.
Per tella, 1 ll. 10 s.
Per drets de Sagristia, 8 s.
Per Organista y Manxador, 1 ll. 11 s.
Per aportar lo Tabernacle de St. Fèlix a la professó, 1 ll. 12 s.
Per los campaners, 4 ll. 12 s.
Per fer lo Catafal y túmol, 2 ll. 3 s.
Per cuets Baribots y Ballador del Drach, 6 ll. 14 s.
Per una Crida, 2 s.
Per la Capella de la Música y Mestra, 11 ll.
Per lo Predicador, 8 ll. 8 s.
Per los Ministrils, 6 ll. 4 s.
Per un primer Violí de Barcelona, 9 ll.
Per Francisco Torner sens haverse de cuydar de ferlo anar á buscar ni tornarlo ni ferli la vida, 9 ll. 15 s.
Per un tible, 5 ll. 12 s.
Per lo refresch als Musichs lo dia de la prova, 2 ll. 10 s.
Per anar a buscar y retornar lo primer violí, fugot, tible y Predicador y gasto del camí, 15 ll. 12 s.
Per lo gasto del que tocava lo fugot los tres dias, 2 ll. 2 s.
Per lo gasto del tible los tres dias, 2 ll. 2 s.
Per lo tenor contralt, violí segon y dos trompas de casa de Vilanova, 15 ll.
Per anar a buscarlos y tornarlos a Vilanova, 4 ll. 10 s.
Per lo gasto de dits de Vilanova los tres dias, 10 ll. 10 s.
Per lo import de la cera de tot lo any, 52 ll. 11 s. 10
Per dos cortans oli que han faltat per la llàntia pagant lo demés del que se ha tret de la Capta, 2 ll.
Per pagar los Capellans y escolans lo dia del funeral, 4 ll. 18 s.

Només observant l'important nombre de despeses a sufragar, ens podem imaginar la magnitud de la festa ja a mitjan segle XVIII, ja amb les relíquies de sant Fèlix a la cripta, però encara sense nomenar-lo copatró de la vila.

Incògnita entre 1776 i 1778

Malauradament, no disposem d'un balanç de comptes, despeses o descripció del que va ser la Festa Major de 1776, que va suposar la primera en honor a sant Fèlix i també la primera en celebrar-se un 30 d'agost. Sí que en disposem els administradors, que van ser Felip Tort, prevere, Estanislau Morgades, Josep Batlle, Pere Tarrada i Joan Pau Güell. Del 1777 no se'n coneix res, ni tan sols els administradors.

El 1778, però, tot canvia, i arrenca l'escriptura del mencionat Llibre de l'Administració, en què anualment els administradors anoten els ingressos i despeses de la Festa Major del seu any. Recollim primerament aquest balanç:

Ingressos

Pmo. de una limosna: 0 ll., 3 s. i 9 d.
Id de la acapta general: 7 ll., 11 s. i 0 d.
Id de altre limosna: 0 ll., 3 s. i 9 d.
Id de 7 qs. 9 cors. mestall venut a 4 ll 4 s la qra.: 32 ll., 11 s. i 0 d.
Id de 3 qs. 5 cors. 1/4 cortà ordi venut a 2 ll 14 s la qra.: 9 ll., 5 s. i 9 d.
Id de 9 qs. 9 cors. 3/4 mestall venut a 4 ll 4 s la qra.: 41 ll., 4 s. i 3 d.
Id de una limosna: 1 ll., 2 s. i 6 d.
Id de la Sra. Antònia Llorens y Nin per semblants que deufertots ans per una dexa: 3 ll., 0 s. i 0 d.
Id de la caxeta: 0 ll., 8 s. i 3 d.
Id de la acapta de la diada: 3 ll., 15 s. i 0 d.
Id de la acapta de la novena y funeral: 3 ll., 6 s. i 9 d.
Id de un administrador del any 1777: 1 ll., 7 s. i 3 d.
Id de una qra. mestall: 4 ll., 17 s. i 6 d.
Id de una caritat ques dóna per lo enterro del Exm. Sr. duch de Medina Sidonia: 11 ll., 5 s. i 0 d.
Sumajunt: 120 ll., 1 s. i 9 d.

Despeses

Pmo. per estampas y goigs: 3 ll., 15 s. i 0 d.
Id per los jors. de burro y miñons perlasheras: 1 ll., 9 s. i 0 d.
Id per garbellar los grans: 0 ll., 7 s. i 6 d.
Id per 8 pollastres y dos pollas dindi per regalo al qui compongué los villansicos: 3 ll., 4 s. i 6 d.
Id per 900 villansicos 100 ab Cubertas doradas y los 800 ab cubertas de paper pintat y bruñit: 24 ll., 0 s. i 0 d.
Id per los ports y drets de portal del sobredit regalo y villansicos: 0 ll., 18 s. i 9 d.
Id per dos parells pollastres per los sagristans: 0 ll., 15 s. i 0 d.
Id per las paperinas per lo funeral: 4 ll., 16 s. i 0 d.
Id per paperinas 3 s quiscuna: 0 ll., 15 s. i 0 d.
Id per la caritat de la missa: 0 ll., 6 s. i 0 d.
Id per la música, festa, novenari y mestre: 34 ll., 0 s. i 0 d.
Id pertella: 3 ll., 12 s. i 9 d.
Id per gavarrots, agullas y claus: 0 ll., 4 s. i 9 d.
Id per lo organista y manxador: 4 ll., 10 s. i 0 d.
Id perla portata de la professó: 1 ll., 12 s. i 0 d.
Id per parar y desparar lo catafal: 0 ll., 11 s. i 3 d.
Id per los músichs per acompanyar St. Fèlix y professó: 4 ll., 10 s. i 0 d.
Id per los dos hòmens quehanservit a la iglésia y encéndrer las graellas: 3 ll., 1 s. i 0 d.
Id perlo burro pertraginarlatella: 0 ll., 7 s. i 6 d.
Id als campaners per tocar a la festa, funeral y novena: 2 ll., 17 s. i 0 d.
Id. per la caritat de la prèdica defesta y funeral: 11 ll., 5 s. i 0 d.
Id per lo llibre dels comptes y inventari de la confraria: 1 ll., 10 s. i 0 d.
Id per tela y puntas per unas estovallas bonas que se han fet est any: 8 ll., 5 s. i 0 d.
Id pera donar colrradura als candeleros y peus: 3 ll., 0 s. i 0 d.

És curiós veure com les festes de 1755 van ser més abundants que no pas les de 1778, almenys pel que fa a la despesa econòmica.

Una mirada endavant

Finalment, fem un salt en el temps i anem a veure el balanç de despeses del centenari del patronatge de sant Fèlix. En aquest cas, sí que es van fer unes festes importants per commemorar l'efemèride. En el balanç que recollim a continuació, corresponent efectivament al 1876, ja podem denotar una evolució molt important de la festa, veient ja consolidats diversos balls populars i altres actes festius.