A moltíssimes cases de Vilafranca es preparen grans àpats per celebrar la Festa Major de manera especial Montserrat Escofet, preparant els canelons d'aquesta Festa Major. Foto: L'Espurna Més enllà de l'elevada activitat que succeeix als carrers de Vilafranca durant la Festa Major, una altra de les tradicions més estimades per part de molts vilafranquins i vilafranquines són els dinars i àpats dels dies centrals de la festa. Un exemple de les moltes persones que durant la prèv

Els preparatius consisteixen a treballar les flors pels Gegants, el Ball de Capgrossos, el Ball de les Gitanes i el Ball Pla Mireia Gual, preparant les flors del pal del Ball de les Gitanes. Foto: L'Espurna Un dels elements clau de Festa Major de Vilafranca són les flors, presents en diversos balls del Seguici Festiu. Enguany, la persona encarregada que la festa floreixi i llueixi de la millor manera és Mireia Gual, una jove florista de només 22 anys que fa cinc anys que té l

Cada any, membres del Ball de Diables col·loquen planxes per protegir els campanarets de la basílica Col·locació de les plaques protectores a un dels campanerets de la Basílica de Santa Maria. Foto: L'Espurna Dins de les feines que no es veuen durant els preparatius de la Festa Major de Vilafranca, trobem la tasca que fan, cada any, membres del Ball de Diables de Vilafranca, que pugen fins als campanarets de l’església de Santa Maria per protegir-ne les columnes de la pirotèc

Des de 2005, la seva perruqueria s’encarrega que la perruca del gegant llueixi pels carrers de Vilafranca Maria Engràcia Reina, a la seva perruqueria amb la perruca del gegant Ferragut. Foto: L'Espurna En esdeveniments tan complexos com la Festa Major de Vilafranca, sempre hi ha feines que passen desapercebudes, però que són realment imprescindibles. Una d'aquestes és el cas de Maria Engràcia Reina, propietària de la Perruqueria Engràcia, al carrer de Montserrat, al barri de

Cada 19 d'agost es feien celebracions litúrgiques vinculades a la capella existent a la rambla de Nostra Senyora Vista del carrer de la Parellada cap als anys trenta, encapçalat per la font de Sant Magí i al xamfrà la seva capella que fou enderrocada l'any 1970. Fons L'Abans, autor desconegut. ACAP. Foto acolorida. Sant Magí i Vilafranca són dos elements que avui dia no tenen cap relació. Només podríem trobar coincident el nom del barri de la Barceloneta-Sant Magí, però si mi

Vilafranca ja tenia una celebració consolidada quan amb prou feines arribava als 3.500 habitants Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP. Enguany fa 250 anys del nomenament de sant Fèlix com a copatró de Vilafranca. La data definitiva i documentada d'aquest fet va ser el 30 de gener de 1776, fet pel qual aquell mateix agost la festa major vilafranquina ja es va celebrar un 30 d'agost i no pas el dia 15, com e

L’arribada de les relíquies romanes el 1700 va impulsar una devoció que va anar guanyant protagonisme durant el segle XVIII L'antiga façana de Santa Maria, l'any 1903. Fons VINSEUM, autor desconegut, ACAP. Avui costa imaginar una Festa Major de Vilafranca que no tingui Sant Fèlix com a protagonista. El 30 d’agost és la data més assenyalada del calendari vilafranquí i la figura del màrtir romà forma part indissociable de la identitat de la festa. Però no sempre va ser així. Ab

De les bombetes incandescents dels anys seixanta als LED actuals, entrem al magatzem de l'empresa La rambla de Sant Francesc, per la Festa Major de 1976, il·luminada per les antigues lluminàries que instal·lava l'Elèctrica Güell. Foto: ACAP, Fons Josep Mestres-Hero A les portes de la Festa Major, mentre Vilafranca es prepara per viure els dies més esperats de l’any, hi ha una feina que passa gairebé desapercebuda, però sense la qual la festa no brillaria igual. Aquests dies,

La coincidència astronòmica va alterar el programa de la Festa Major i va convertir la jornada en una efemèride extraordinària per a la vila Diada de Sant Fèlix de l'any 1905. Foto: CDOCA. Col·lecció Josep Ramon Macias Soler) Imatge acolorida. Hi ha esdeveniments que, per si sols, ja són extraordinaris. Un eclipsi total de Sol n’és un. Però que aquest fenomen coincideixi exactament amb el dia gran de la Festa Major de Vilafranca és una d’aquelles casualitats que només passen

La processó més llarga de la història va ser el 1963, amb un recorregut de 3,1 quilòmetres Mapa interactiu, creat per l'Espurna, en què es pot consultar tota la informació de les processors dels darrers 100 anys. La Festa Major de Vilafranca té la peculiaritat de tenir tres processons anuals. Aquesta és una tradició que ve de lluny i que és indestriable de l'estructura festiva vilafranquina, fet que ha comportat que, amb l'acumulació dels anys, siguin molts els carrers que ha

El conjunt de set figures, conservat a la cripta de Santa Maria, constitueix una obra cabdal del patrimoni modernista català Josep Llimona, L’enterrament de Crist, 1914-1916. Marbre de Carrara. Cripta de la Basílica de Santa Maria, Vilafranca del Penedès. Parlar de L’enterrament de Crist de Josep Llimona (Barcelona, 1864-1934) implica parlar forçosament de Josep Torras i Bages, el fill de Les Cabanyes que residí a Vilafranca fins que el 1899 fou nomenat bisbe de Vic, càrrec q

Una història familiar marcada pels records d'una edició passada per aigua i una proposta inesperada que va arribar de la mà de l'alcalde Carles Mata, pare i fill, amb les samarretes de la seva administració de la Festa Major. Foto: L'Espurna. Hi ha casualitats que només passen una vegada. Carles Mata pare va ser administrador de la Festa Major de Vilafranca l’any 1996. Trenta anys després, el seu fill, també Carles Mata, ha assumit el mateix càrrec. Tots dos ho han fet amb la

Impulsada l'any 1967, la celebració va ser pionera en els castells nocturns i va arribar a rivalitzar amb la Diada de Sant Fèlix La festa de Màrtirs Street l'any 1986. Foto: Màrtirs Street. Avui és la plaça del Vall del Castell, però durant el franquisme aquest espai era conegut com a carrer dels Màrtirs (Calle de los Mártires). Va ser precisament aquí on, l'any 1967, un grup de veïns va impulsar una festa popular que acabaria convertint-se en una de les cites més emblemàtiqu

El periodista Joan Raventós és el pregoner de la Festa Major de Vilafranca 2026. Actual presentador del TN Cap de Setmana de TV3, explica el repte de parlar davant d'una plaça plena i el desafiament d'escriure un pregó. Joan Raventós, presentador dels Telenotícies del cap de setmana de TV3 i pregoner de la Festa Major de Vilafranca 2026. Foto: L'Espurna. Com recordes el moment en què els administradors et van proposar ser pregoner? Em van ensarronar completament. Em van citar

El monarca va impulsar el paper de la vila al segle XIII amb el Palau Reial i privilegis reials Retrato de Jaime I, per Jaume Mateu. Museu d'Art de Catalunya. Aquest 27 de juliol es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I el Conqueridor, una de les figures cabdals de la història de la Corona d'Aragó i un dels monarques que més empremta va deixar als territoris de parla catalana. Tot i que el seu nom s'associa sobretot a les conquestes de Mallorca i València, el seu regnat

La rotació de formacions convidades va començar a decaure el 2013 La banda de música Beeston and District Pipe Band Society d'Escòcia a la Festa Major de Vilafranca de l'any 1991. La imatge mostra la banda a la plaça de Santa Maria. Fons Jordi Valls (ACAP). La banda de música és, sens dubte, un dels elements sonors més característics de la Festa Major de Vilafranca. Acompanya les cercaviles, les processons i els principals actes festius, però la seva presència també ha estat

L'entitat vol teixir aliances amb el jovent a través dels balls de la Festa Major Ballada de sardanes organitzada per Vilafranca Sardanista. Foto: Vilafranca Sardanista Vilafranca Sardanista considera que el moviment sardanista passa per un bon moment a la capital de l'Alt Penedès després d'uns anys en què l'activitat ha anat recuperant impuls. L'entitat, que organitza ballades, concerts i tallers de sardanes en conveni amb l'Ajuntament, destaca l'augment de la participació g

La plaça del Doctor Bonet serà, un any més, l'epicentre del programa d'actes Pregó de la festa del barri de l'Espirall, en una edició anterior. Foto: L'Espurna El calendari de les festes de barri de Vilafranca arriba un any més al seu final amb la de l’Espirall. Aquest any, les activitats s'iniciaran aquest dijous 23 de juliol i s'allargaran fins al diumenge 26. La majoria dels actes principals tindran lloc a la plaça del Doctor Bonet, un espai central per a la vida del barri

La parròquia impulsa una campanya de donatius per finançar la primera fase de la reparació, valorada en 3.500 euros L’orgue de la basílica de Santa Maria ha quedat fora de servei a causa d’una avaria que obliga a actuar amb urgència si es vol que l’instrument pugui tornar a sonar durant la Festa Major de Vilafranca. La parròquia ha iniciat una campanya per recaptar fons amb l’objectiu de finançar la primera fase de la reparació, pressupostada en 3.478,75 euros. Segons ha info

La descoberta d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil reescriu una pàgina de la història de Vilafranca La façana del col·legi Sant Ramon de Penyafort. Foto: L'Espurna. La investigació de L'Espurna resol en exclusiva una de les grans llegendes urbanes de Vilafranca del Penedès. El que durant dècades s'havia considerat un suposat túnel subterrani és, en realitat, un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. La infraestructura, de grans dimensions, era desconeguda fins