Quantes vegades ha passat la processó pel teu carrer des de 1926? Consulta-ho al nostre mapa
- Enric Vidal Mach
- Aug 4
- 5 min de lectura
La processó més llarga de la història va ser el 1963, amb un recorregut de 3,1 quilòmetres
La Festa Major de Vilafranca té la peculiaritat de tenir tres processons anuals. Aquesta és una tradició que ve de lluny i que és indestriable de l'estructura festiva vilafranquina, fet que ha comportat que, amb l'acumulació dels anys, siguin molts els carrers que hagin vist passar el seguici festiu festamajorenc i la imatge de Sant Fèlix.
Les processons del 31, més llargues que les del 29
Fent un repàs a les processons dels darrers cent anys, de les quals se'n tenen registrats els recorreguts de la gran majoria d'anys, es pot observar que la mitjana de distància de les processons del 31 es troba en un quilòmetre i mig, mentre que la mitjana de les processons del 29 és de poc més d'un quilòmetre (1,05km).
Cal apuntar que hi ha hagut anys en què el 31 el Seguici Festiu ha fet més distància en processó, però la tendència habitual ha estat que el 29 tot acabi més ràpid per la immediatesa dels Goigs i el posterior castell de focs i, en canvi, el 31 hi hagi una mica més de marge i tranquil·litat.
Èpoques sense processons
La Festa Major ha patit interrupcions amb el pas dels anys. Tothom té recent la del 2020 per la Covid-19, en què, lògicament, Sant Fèlix no va moure's més enllà de la Basílica de Santa Maria, però en els darrers cent anys aquesta no ha estat l'única efemèride.
La segona república
La primera va ser en l'època de la Segona República, en què entre 1931 i 1934 es va suspendre qualsevol activitat de caràcter religiós que es fes fora de la Basílica de Santa Maria. Així, es van mantenir el Cant dels Goigs i els oficis, però no pas les processons, canviant força el registre festamajorenc i portant-lo cap a un vessant més festiu i popular. Com a curiositat, però, el 1935, darrer any festamajorenc de la república, es van recuperar les processons dels dies 30 i 31, que segons la premsa de l'època van ser molt lluïdes, esperades i reclamades pels vilafranquins.
La Guerra Civil
La segona etapa va ser durant la Guerra Civil (1936-1938), en què es va suspendre el conjunt de la festa i, per tant, les processons. No va ser fins al 1939 que la tripleta processional va tornar a ser present al programa, juntament amb tota l'estructura festiva. L'any de la recuperació, les relíquies de Sant Fèlix van sortir al carrer i es va encendre una forta traca quan el copatró passava per la rambla de Sant Francesc.
La processó més llarga, el 1963
El 31 d'agost de 1963, la processó es va allargar un total de 3,1 quilòmetres. Per posar-ho en context, avui dia els recorreguts mai superen el quilòmetre i mig, que és la distància actual de la processó de Sant Fèlix de cada 30 d'agost.
Concretament, el seguici va recórrer la plaça de Jaume I, la plaça de Pius XII (plaça de Santa Maria), el carrer de Santa Maria, la plaça del Generalísimo (plaça de la Vila), el carrer de la Indústria, el carrer de la Font, la plaça de Milà i Fontanals, el carrer del 18 de Julio (Pines), el carrer d'Igualada, el carrer del General Zurbano, el carrer de Pere Alegret, el carrer del Cid, el carrer de Calvo Sotelo (avinguda de Barcelona), el carrer de Misser Rufet, la plaça del Sagrado Corazón (plaça de l'Estació), el carrer d'Amàlia Soler, el carrer de Montblanc, l'avinguda de Tarragona, la rambla de Nostra Senyora i el carrer del Duc de la Victòria (carrer de Cal Bolet) perquè el sant entrés a la casa de l'administrador Alfons Chulvi Revoltós.
La processó va sortir a les 20h i es desconeix l'hora d'arribada.
El recorregut més curt, el 1971
Si el 1963 es produïa la processó més llarga, la més curta va ser el 29 d'agost 1971, en què el seguici només va transcórrer 212 metres. L'itinerari arrencava des del Coro (aleshores seu dels Castellers de Vilafranca, on Sant Fèlix havia entrat l'any anterior. De manera directa, els balls i el sant van anar cap a la Basílica de Santa Maria, passant per la plaça de Sant Joan, plaça del Generalísimo (plaça de la Vila), carrer de Santa Maria, plaça de Pius XII (plaça de Santa Maria) i plaça de Jaume I.
La processó de Sant Fèlix, també amb modificacions
Les processons dels dies 29 i 31 sempre canvien. La de cada 30 d'agost sempre segueix el mateix recorregut, però històricament també ha patit algunes modificacions:
1935: la processó arrenca des de l'Església de Sant Francesc a causa del mal estat de la Basílica de Santa Maria pels incendis dels fets d'octubre de 1934. El recorregut és el següent: carrer del 14 d'abril (carrer de Sant Pere), carrer de la Cort, carrer dels Ferrers, carrer del Raval de la Font, carrer de la Font, carrer d'Àngel Guimerà (carrer de la Parellada), carrer de la Palma, rambla de Pi i Margall (rambla de Sant Francesc), carrer del 14 d'abril (carrer de Sant Pere) - Església de Sant Francesc.
Entre 1939 i 1954, i entre 1956 i 2004, el recorregut torna a establir el seu inici a la Basílica de Santa Maria i té el següent recorregut: plaça de Jaume I, plaça de l'Oli, plaça del Vall del Castell, plaça de la Constitució, carrer dels Ferrers, carrer del Raval de la Font, carrer de la Font, carrer de la Parellada, carrer de la Palma, rambla de Sant Francesc, carrer de la Cort, plaça de la Vila, carrer de Santa Maria, plaça de Santa Maria, plaça de Jaume I - Basílica de Santa Maria.
Els anys 1955 i 1956, es fa un petit canvi al recorregut, fent que se surti per la plaça de Santa Maria i s'entri per la plaça de l'Oli (al revés que com és de costum). Així, l'itinerari és: plaça de Jaume I, plaça de Pius XII (plaça de Santa Maria), carrer de Santa Maria, carrer de la Cort, carrer dels Ferrers, carrer del Raval de la Font, carrer de la Font, carrer de José Antonio (carrer de la Parellada), carrer de la Palma, rambla de Sant Francesc, carrer de la Cort, plaça del Generalísimo (plaça de la Vila), carrer de la Cort -repetició del mateix tram anterior-, plaça de Juan Álvarez (plaça de la Constitució), plaça dels Mártires (plaça del Vall del Castell), plaça de l'Oli, plaça de Jaume I - Basílica de Santa Maria.
L'any 2005, s'estableix un canvi que ens ha arribat fins avui: retallar la rambla de Sant Francesc i fer que la processó comenci a passar pel carrer de Sant Joan per intentar millorar els horaris de la festa. Així, l'itinerari passa a ser: plaça de Jaume I, plaça de l'Oli, plaça del Vall del Castell, plaça de la Constitució, carrer dels Ferrers, carrer del Raval de la Font, carrer de la Font, carrer de la Parellada, carrer de la Palma, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan, plaça de la Vila, carrer de Santa Maria, plaça de Santa Maria, plaça de Jaume I - Basílica de Santa Maria. Aquest només s'ha vist modificat el 2009, quan la processó va passar per la rambla de Nostra Senyora perquè el carrer de la Palma estava en obres.
Mapa interactiu amb totes les dades
A continuació, es pot trobar un mapa interactiu, creat per L'Espurna, en què hi consten totes les processons de la Festa Major de Vilafranca de les quals se'n coneix el recorregut des de 1926. També s'hi poden trobar les ubicacions en què ha entrat Sant Fèlix, els carrers pels quals ha passat la processó o les modificacions que ha patit la processó del dia 30. L'eina també compta amb un cercador per poder cercar tot el que es desitgi.
Es recomana la visualització del mapa des d'un ordinador i tauleta per millorar l'experiència de l'usuari, tot i que també és possible fer-ho a través d'un telèfon mòbil. El mapa es pot consultar just aquí sota o en aquest enllaç.
Comentaris