top of page

Sant Magí a Vilafranca: el llegat d’una capella i una devoció desaparegudes

Actualitzat: Aug 19

Cada 19 d'agost es feien celebracions litúrgiques vinculades a la capella existent a la rambla de Nostra Senyora


Vista del carrer de la Parellada cap als anys trenta, encapçalat per la font de Sant Magí i al xamfrà la seva capella que fou enderrocada l'any 1970. Fons L'Abans, autor desconegut. ACAP. Foto acolorida.
Vista del carrer de la Parellada cap als anys trenta, encapçalat per la font de Sant Magí i al xamfrà la seva capella que fou enderrocada l'any 1970. Fons L'Abans, autor desconegut. ACAP. Foto acolorida.

Sant Magí i Vilafranca són dos elements que avui dia no tenen cap relació. Només podríem trobar coincident el nom del barri de la Barceloneta-Sant Magí, però si mirem anys enrere, trobaríem una relació força estricta, sobretot vinculada a una capella que hi havia just a la cruïlla entre el carrer de la Parellada, el carrer de Santa Clara i la rambla de Nostra Senyora.



Una capella que encara genera records

Aquesta capella, enderrocada els anys setanta (més endavant ho detallarem) encara es recorda avui per part de les persones que vivien al barri o a l'entorn del mencionat temple. També se'n conserven algunes fotografies que ens permeten conèixer com era l'edifici.



Imatges diverses la Capella de Sant Magí, totes del 1970, mesos abans del seu enderroc. Fons Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joaquim Aragonès. ACAP.


Actes en honor a Sant Magí

Ja als anys vint del segle passat (i molt segurament més antigament), trobem documentada una Novena a Sant Magí, que s'allargava entre l'11 i el 19 d'agost de manera anual per venerar el sant. Acostumava a ser cantada per l'escolania de la Parròquia de la Trinitat.


També als anys vint, ja trobem descrita a la publicació Acción com era una Diada de Sant Magí a Vilafranca, que se celebrava, evidentment, cada 19 d'agost. Descrivim, per exemple, la del 1926.

Dijous, diada de Sant Magí, a les 7 i a les 9 del matí hi haurà Misses. A les 10, Ofici solemne cantat per I'escolania, enaltint les glòries del Sant, Mossèn Josep Olivella, pvre. A les 8 del vespre terminació solemne de la novena. Seguint la costum d'anys anteriors, hi haurà barraca i paneIlets, espígol i aigua de St. Magí de la Brufaganya. A benefici de la Capella es fa un sorteig que tindrà Iloc diumenge, dia 22. El número premiat sera publicat a la fulla Dominical següent. Són administradors els joves Antoni Roig i Comes, Fèlix Martí Martí i Jaume Quer i Perlas.

D'aquesta descripció, en destaquem també la figura d'uns administradors, que aniran canviant amb el pas dels anys, tal com veurem properament.



Un joc de noms anual

El 1926, tot igual. Només no és administrador Antoni Roig. Es mantenen Fèlix Martí i Jaume Quer i Perlas. El 1927, canvia una mica. Es fa una única missa a dos quarts de vuit del matí a banda de l'ofici, i a les set de la tarda es resa el rosari conjuntament amb el tancament solemne de la novena. Qui presideix la celebració, en aquest cas, és Mossèn Climent Perramont, pvre., rector de les Cabanyes. En són administradors Jaume Quer i Perlas, que repeteix, i Jaume Suriol i Canals, que és nou. Es menciona explícitament, a l'Acción, un Cant dels Goigs a Sant Magí.


I així podríem continuar fins als anys seixanta, en un seguiment anual que donaria per recordar molts noms i persones i també observar una evolució també constant durant el franquisme. I és que, amb els anys, la festa es va anar mantenint, basant-se sobretot en la novena al sant i una habitual missa el mateix dia 19. Tot i això, en quedar enquadrada just abans de la prèvia de la Festa Major de Sant Fèlix, segurament tot quedava reduït a una festa humil.



Un rumor curiós sobre el possible enderroc

El 1929, l'Acción es fa ressò d'uns rumors curiosos publicats el 6 d'octubre al diari barceloní El Día Gráfico que transcrivim a continuació:

Los vecinos (de Vilafranca) intentan gestionar la desaparición de la capilla de San Magín para permitir una mejor urbanización en la zona de la carretera de Igualada, enlace con la de Barcelona. Se considera una mejora muy necesaria para el engrandecimiento de nuestra población.

El setmanari vilafranquí, en tenir constància d'això, interroga diversos veïns per contrastar la informació i tothom nega els fets. Per part seva, des de la publicació es creu que la capella "no fa tanta nosa per l'engrandiment de Vilafranca". Tot plegat finalitza creient que ha sigut el corresponsal barceloní a la vila qui ha publicat la informació pel seu compte.



L'any 1970, l'enderroc definitiu

Al setmanari Tothom de l'11 d'abril de 1970, una carta al director ja alertava que la capella estava "abandonada" i preguntava "per què no ens en cuidem una mica més, no s'hi celebra cap funció o missa i mai no està oberta per a poder-hi entrar?" Just el novembre d'aquell 1970 van començar les obres per enderrocar la Capella de Sant Magí. Des del mateix Tothom, aquell any 1970 es va demanar moure la campana de la Capella de Sant Magí a la Capella de Sant Pelegrí.


Així va acabar la devoció física de Vilafranca amb Sant Magí. Com dèiem, però, l'estima cap a la desapareguda capella continua ben present entre la gent més nostàlgica i veterana de Vilafranca.


Enderroc de la capella de Sant Magí, entre els mesos de novembre i desembre de 2026. Fons Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joaquim Aragonès. ACAP.
Enderroc de la capella de Sant Magí, entre els mesos de novembre i desembre de 2026. Fons Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Joaquim Aragonès. ACAP.

Comentaris


bottom of page