750 anys de la mort de Jaume I: el llegat del conqueridor a Vilafranca
- Redacció
- Jul 27
- 2 min de lectura
El monarca va impulsar el paper de la vila al segle XIII amb el Palau Reial i privilegis reials
Aquest 27 de juliol es compleixen 750 anys de la mort de Jaume I el Conqueridor, una de les figures cabdals de la història de la Corona d'Aragó i un dels monarques que més empremta va deixar als territoris de parla catalana. Tot i que el seu nom s'associa sobretot a les conquestes de Mallorca i València, el seu regnat també va tenir una incidència directa en la història de Vilafranca del Penedès.
Jaume I i el Palau Reial de Vilafranca
La vinculació entre Jaume I i la vila va ser especialment intensa durant el segle XIII, quan Vilafranca vivia un període de creixement econòmic i estratègic. Situada al principal eix de comunicació entre Barcelona i Tarragona, la població es convertí en una parada habitual dels desplaçaments de la cort reial.
Una de les decisions més significatives del monarca arribà l'any 1236, quan concedí el Palau Reial de Vilafranca a Fructià de Palau, amb la condició expressa que l'edifici continués allotjant el rei i els seus successors sempre que passessin per la vila. Aquest fet evidencia la importància que Vilafranca tenia dins la xarxa de residències i llocs d'estada de la monarquia.
Privilegis a la comunitat jueva
Jaume I també deixà petja en la configuració social de la població. L'any 1272 atorgà un privilegi a la comunitat jueva de Vilafranca, el primer document que acredita de manera explícita la presència del call jueu a la vila. Aquella comunitat s'establí a l'entorn de l'actual Palau Baltà i el col·legi Sant Ramon de Penyafort, i acabaria esdevenint una de les més destacades del Penedès medieval.
Dos anys més tard, el 1274, el monarca autoritzà la comunitat a adquirir uns terrenys a la muntanya de Sant Pau per establir-hi el seu cementiri. Aquests privilegis evidencien l'arrelament de la població jueva, que acabaria configurant un dels calls més importants del Penedès medieval.
De Jaume I a Pere el Gran
La relació entre Jaume I i Vilafranca es mantingué més enllà del seu regnat. El Palau Reial continuà exercint funcions reials i, segons les fonts medievals, fou en aquest edifici on va morir el seu fill, Pere el Gran, l'any 1285, un episodi que reforça el paper polític que la vila havia assolit durant aquell període.
Jaume I va morir el 27 de juliol de 1276, després de 63 anys de regnat. Malalt mentre dirigia la resposta a una revolta mudèjar, va abdicar en favor del seu fill Pere abans de morir. Encara que tradicionalment s'ha associat la seva mort a Alzira, les fonts medievals més pròximes als fets —inclòs el Llibre dels Fets— la situen a la ciutat de València.
Set segles i mig després de la seva mort, el llegat de Jaume I continua ben present a Vilafranca. El Palau Reial, els privilegis atorgats durant el seu regnat i la plaça de Jaume I, la principal plaça de la vila, són testimonis d'una relació que va contribuir a consolidar Vilafranca com un dels principals nuclis del Penedès medieval.
Comentaris