El mite dels túnels de Sant Ramon: L'Espurna destapa una troballa no documentada
- Marc Paredes
- 4 days ago
- 7 min de lectura
La descoberta d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil reescriu una pàgina de la història de Vilafranca
La investigació de L'Espurna resol en exclusiva una de les grans llegendes urbanes de Vilafranca del Penedès. El que durant dècades s'havia considerat un suposat túnel subterrani és, en realitat, un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. La infraestructura, de grans dimensions, era desconeguda fins ara pels especialistes i encara amaga interrogants sota terra. Es tracta del reportatge d'investigació més extens i aprofundit fet fins ara per aquest mitjà.
Fa dècades que la llegenda circula per Vilafranca del Penedès. Generacions d'alumnes, professors i veïns han sentit a parlar d'uns misteriosos túnels sota el col·legi Sant Ramon de Penyafort. Alguns asseguraven que comunicaven amb el col·legi Sant Elies. Altres, que s'estenien sota bona part del centre històric. Ningú, però, havia pogut confirmar què hi havia realment sota els peus de centenars d'estudiants que cada dia travessen el pati de l'escola.
Avui, coincidint amb els 90 anys de l'esclat de la Guerra Civil, L'Espurna ha pogut accedir a aquest espai subterrani i comprovar què s'hi amaga realment. El que havia de ser una investigació per verificar una de les grans llegendes de la vila ha acabat convertint-se en una descoberta patrimonial inesperada: sota l'actual pavelló esportiu del col·legi s'hi conserva un gran refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil, del qual no existia cap registre conegut.
La descoberta no només resol un dels rumors més estesos de Vilafranca. També incorpora un nou element al patrimoni històric de la vila i obre nombrosos interrogants sobre una infraestructura que havia romàs amagada durant gairebé nou dècades.
Una porta que passa desapercebuda
L'accés al refugi és sorprenentment discret. Cal baixar fins als vestidors femenins de secundària del pavelló esportiu. Allà, en una paret que qualsevol alumne podria passar per alt, hi ha una petita porta metàl·lica sense cap element que faci pensar que al darrere s'hi conserva un dels testimonis més desconeguts de la Guerra Civil a Vilafranca.
Des de l'escola es coneixia l'existència d'aquell espai subterrani, però no la seva naturalesa, tal com explica Senén Ullate, director del col·legi Sant Ramon de Penyafort:
Sí que sabíem que existia. Jo hi he entrat com a professor, però només sabíem això, que hi havia aquest túnel. Els alumnes no hi tenen accés.
En travessar la porta, unes escales descendeixen diversos metres sota terra fins a desembocar en un llarg passadís. A partir d'aquí, la sensació canvia completament. La llum desapareix, la temperatura baixa de manera sobtada i la humitat impregna totes les parets.
Només cal recórrer els primers metres perquè Xavier Esteve, arqueòleg territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ho tingui clar:
L'espai que hem descobert és molt clarament un refugi antiaeri del moment de la Guerra Civil. El valor que té per Vilafranca i pel país és molt elevat.
Un refugi desconegut fins ara
La confirmació arriba després d'analitzar la seva tipologia constructiva. Les parets, els maons plans, les voltes de mig punt i la mateixa configuració de les galeries coincideixen amb els refugis antiaeris construïts arreu de Catalunya entre 1936 i 1938.
Els experts calculen que el refugi es troba aproximadament entre set i vuit metres sota el nivell actual del pati de l'escola. No és una petita galeria excavada de manera improvisada. Es tracta d'una infraestructura complexa, amb diversos ramals, canvis de nivell i diferents bifurcacions que evidencien una planificació acurada, explica Xavier Esteve:
És un refugi gran, amb força bifurcacions, treballant en diferents nivells, tot i que hi ha parts que estan tapiades o obstruïdes per les esllavissades. En el seu moment havia de donar capacitat a força gent.
La sorpresa és encara més gran perquè ningú no en tenia constància, tal com emfatitza l'historiador vilafranquí Josep Maria Feliu:
Fins que ara no hem entrat no hem pogut veure clarament que això era un refugi.
Segons Esteve, durant la Guerra Civil es va documentar bona part dels refugis existents a Vilafranca. Tanmateix, aquest no apareix enlloc:
Ni el Departament de Cultura ni l'Institut d'Estudis Penedesencs, que ha treballat molt tota la defensa antiaèria, en tenien coneixement.
La inexistència de documentació converteix la troballa en una descoberta excepcional.
La llegenda dels túnels
Durant dècades, la imaginació popular havia omplert de misteri aquest espai subterrani. Molts vilafranquins estaven convençuts que sota el col·legi hi havia un túnel que comunicava amb altres edificis de la vila, especialment amb el col·legi Sant Elies.
L'exploració permet, per primera vegada, comprovar fins a quin punt aquella història era certa.
Les galeries existeixen. Però la seva funció és una altra, explica l'historiador Josep Maria Feliu:
Molta gent parlava dels túnels que hi havia per Vilafranca, però ara que hem pogut entrar s'ha fet evident que no són uns túnels excavats antigament, ni de l'edat mitjana ni de l'edat moderna, sinó un refugi construït entre 1936 i 1938 perquè la població s'hi pogués refugiar en cas d'atac aeri.
Els tècnics també descarten que aquesta infraestructura comuniqués amb altres edificis, com el col·legi Sant Elies.
L'explicació és geològica. La profunditat del refugi, el desnivell existent i la proximitat del nivell freàtic farien pràcticament impossible construir una galeria subterrània de centenars de metres sota el nucli urbà. Són més de 400 metres en línia recta els que separen els dos centres.
Un recorregut ple d'interrogants
Després de les primeres escales apareix una bifurcació.
Cap a l'esquerra, la galeria es dirigeix cap al pou situat sota un altre dels vestidors, concretament el dels nois de secundària, on també hi ha una porta metàl·lica. Davant, el passadís continua sota el pati de l'escola en direcció aproximada al carrer Marquès del Ferràs.
A mesura que s'avança, el refugi revela nous detalls. Els maons originals donen pas, en un punt concret, a una construcció completament diferent. El sistema constructiu canvia i es fa evident que aquella zona va ser modificada molts anys després.
La resposta apareix escrita sobre la mateixa paret. Una inscripció conserva encara el nom Alberto Almirall i la data 2-1-1974, probablement deixada pels operaris que van intervenir durant les obres relacionades amb la construcció del pavelló esportiu els anys setanta.
Aquestes reformes expliquen per què una part del refugi va quedar alterada i parcialment amagada. Però no resolen tots els enigmes. Al final de la galeria, una esllavissada de sediments impedeix continuar avançant. Ningú sap què hi ha més enllà, ni tan sols l'arqueòleg Xavier Esteve:
El refugi continuava segur. El que no sabem és si a l'altra banda de l'esllavissada podem trobar un altre tros de galeria que es conservi encara intacte.
Els especialistes plantegen diverses hipòtesis. Potser la galeria arribava fins al carrer del Marquès d'Alfarràs. Potser conduïa a una sortida vertical situada sota el pati. O potser acabava allà mateix. Ara per ara, no hi ha resposta.
El mur que amaga una altra part del refugi
Un altre dels punts més intrigants apareix en una de les galeries laterals. Allà, la construcció original s'interromp sobtadament davant d'un mur de pedra i ciment molt més modern que la resta de l'estructura. El tapiat impedeix continuar.
Tot i això, les petites observacions fetes per Esteve a través dels espais oberts permeten intuir què hi ha a l'altra banda:
Sembla que s'hi troba un gran pou que té l'aigua a una cota encara més baixa i, per sobre, també hi ha una galeria del mateix sistema constructiu.
Si aquesta primera impressió es confirma, significaria que el refugi és encara més gran del que avui es coneix.
Els especialistes consideren possible que darrere del mur hi hagués una sala de majors dimensions o fins i tot una altra sortida, però insisteixen que, de moment, només és una possibilitat que caldrà verificar.
Un refugi congelat en el temps
A l'interior, el temps sembla haver-se aturat. La temperatura es manté pràcticament constant. La proximitat del nivell freàtic provoca una elevada humitat que es condensa sobre les voltes de maó i forma petites gotes d'aigua que cauen contínuament al terra. En alguns trams, el fang cobreix completament el paviment.
Aquest ambient és conseqüència directa de la presència d'un pou i de la mateixa profunditat del refugi.
Malgrat el pas dels anys, bona part de la construcció conserva encara l'aspecte original, essent uns dels únics que es mantenen en bon estat de tot Vilafranca.
Una història amagada sota el pavelló
Durant la Guerra Civil, el centre educatiu va continuar funcionant amb normalitat, tot i adoptar el nom de Francesc Macià.
Va ser en aquell context quan es va construir el refugi per protegir alumnes, professorat i població dels bombardejos.
Anys més tard, amb la construcció del pavelló esportiu durant les dècades dels seixanta i setanta, l'espai va quedar completament ocult sota les noves edificacions. Aquella decisió urbanística va contribuir, probablement sense voler-ho, a conservar-lo fins als nostres dies.
Els passos que vindran
La descoberta obre ara una nova etapa.
El Departament de Cultura de la Generalitat preveu iniciar els treballs de documentació del refugi conjuntament amb la propietat del centre per preservar aquest espai i estudiar-ne el futur.
L'objectiu és garantir-ne la conservació i valorar la possibilitat que algun dia pugui ser visitable en grups reduïts, sempre que les condicions de seguretat ho permetin, tal com explica Xavier Esteve:
Primer hem de documentar-lo per guardar la memòria d'aquest espai i després buscar les accions necessàries per poder-lo donar a conèixer.
El que havia començat com una investigació periodística de L'Espurna per comprovar una de les grans llegendes urbanes de Vilafranca ha acabat convertint-se en una descoberta patrimonial d'un valor excepcional.
Sota el pavelló del col·legi Sant Ramon de Penyafort no hi ha el túnel misteriós que durant anys havia alimentat la imaginació popular. El que s'hi amaga és un gran refugi antiaeri construït fa noranta anys per protegir la població dels bombardejos de la Guerra Civil. Una infraestructura desconeguda fins avui, parcialment amagada sota les construccions modernes i que encara conserva alguns dels seus secrets sota terra, però que deixa molts misteris per resoldre.
Comentaris