Així es va viure l'eclipsi total de Sol del dia de Sant Fèlix de 1905
- Marc Paredes
- Aug 9
- 5 min de lectura
Actualitzat: Aug 10
La coincidència astronòmica va alterar el programa de la Festa Major i va convertir la jornada en una efemèride extraordinària per a la vila
Hi ha esdeveniments que, per si sols, ja són extraordinaris. Un eclipsi total de Sol n’és un. Però que aquest fenomen coincideixi exactament amb el dia gran de la Festa Major de Vilafranca és una d’aquelles casualitats que només passen una vegada a la vida. Això és precisament el que va succeir el 30 d’agost de 1905, diada de Sant Fèlix, en una jornada que els vilafranquins van viure amb els ulls posats tant a la plaça com al cel.
Aquell eclipsi, l’últim total visible des de Catalunya, va generar una enorme expectació arreu del país. La franja de totalitat només travessava les Terres de l’Ebre, on el Sol va arribar a desaparèixer completament durant uns instants. A la resta del territori, entre elles Vilafranca del Penedès, el fenomen es va observar de manera parcial, però amb una ocultació tan important, d’entorn del 98 %, que es va convertir igualment en un espectacle extraordinari.
La coincidència amb Sant Fèlix va fer que aquell eclipsi adquirís una dimensió encara més especial. La vila estava immersa en la celebració de la seva festa més important quan un dels fenòmens astronòmics més excepcionals que es poden contemplar va passar per damunt dels seus caps.
D’aquella jornada hem trobat diverses fotografies, com la que hem adjuntat, acolorida, a la portada, en què es veu una torre de set. Sabem que la fotografia correspon a aquell any perquè, a la part inferior dreta de la façana de l’Ajuntament, hi ha el programa de la Festa Major d’aquell any en format de pòster. Segons el portal elmoncasteller.cat, aquella torre de set, a càrrec d’una de les colles dels Xiquets de Valls, seria important, ja que va ser un castell que desapareixeria de les places i no hi tornaria fins al 1932, ja en els inicis de la Renaixença castellera.
Tanmateix, des d’elmoncasteller.cat apunten que «aquell Sant Fèlix es creu que s'hauria assolit un dels darrers 4 de 8 de l'època".
D’aquell any també es conserven imatges de dos castells simultanis de les dues colles dels Xiquets de Valls, i de la caiguda del 3 de 7, que, segons apunta el portal casteller, és una de les fotografies més antigues d’un castell fent llenya.
Un Sant Fèlix diferent
La transcendència de l’eclipsi va ser tal que va obligar a modificar el programa oficial de la Festa Major. Els administradors i les autoritats van decidir avançar una hora la celebració de l’Ofici solemne perquè ningú hagués de renunciar a presenciar el fenomen.
El mateix programa de la Festa Major ho anunciava amb tota claredat:
Al objecte de que tothom pugui admirar l’Eclipse total de sol que tindrà lloc al mitj dia, les Autoritats y Administradors han convingut en adelantar una hora la celebració del Ofici de Gloria.
Que un acte tan central com l’Ofici de Sant Fèlix modifiqués el seu horari era un fet absolutament excepcional. El cel, aquell any, també marcava el ritme de la festa.
Expectació a tota la vila
Durant setmanes, l’eclipsi havia estat un dels principals temes de conversa. La premsa se’n feia ressò, s’explicava com es podria observar i s’anunciaven els horaris amb precisió. L’interès era màxim, conscient que molts vilafranquins no tornarien a veure mai més un fenomen semblant.
La revista vilafranquina dedicada al món agrícola, El Labriego, informava que, des de Vilafranca, l’eclipsi començaria a les 11.56 hores i finalitzaria a les 16.35 hores, pràcticament cinc hores més tard. Tot i que la fase més espectacular duraria pocs minuts, el fenomen es podria seguir durant bona part del dia.
La màxima ocultació del Sol va coincidir, a més, amb un dels moments culminants de la Festa Major: la diada castellera de Sant Fèlix. Mentre les colles actuaven, la llum del dia es va anar esmorteint progressivament i l’ambient es va transformar. Sense arribar-se a fer de nit, com sí va passar a les Terres de l’Ebre, la disminució de la llum va ser prou evident perquè molts testimonis la recordessin com una imatge insòlita.
Un any històric per a Santa Maria
El 1905 ja havia començat sent un any especial molt abans de l’eclipsi. Només deu dies abans de Sant Fèlix, el 20 d’agost, s’havia inaugurat oficialment la nova façana neogòtica de la basílica de Santa Maria, una obra que acabaria convertint-se en una de les imatges més emblemàtiques de Vilafranca.
L’acte va reunir algunes de les principals autoritats polítiques i eclesiàstiques del moment. El cardenal Salvador Casañas, bisbe de Barcelona, va presidir la cerimònia, acompanyat de la comunitat de preveres, les autoritats municipals, la Junta d’Obres i nombrosos vilafranquins.
Aquella façana, acabada d’estrenar, seria precisament el teló de fons d’una Festa Major marcada per un eclipsi que faria història.
Mirar el Sol també tenia riscos
L’enorme interès que despertava el fenomen anava acompanyat d’un missatge de prudència. El Labriego advertia els lectors del perill d’observar el Sol directament i recomanava fer-ho únicament a través d’un vidre fumat, el sistema de protecció utilitzat en aquella època.
L’avís tenia una explicació ben concreta. Durant l’eclipsi de l’any 1900, diversos vilafranquins havien patit lesions oculars després d’haver observat el Sol sense la protecció adequada. Cinc anys després, la premsa insistia que la curiositat no podia posar en risc la vista.
Una coincidència irrepetible
La història ha deixat molts Sant Fèlix memorables, però pocs poden competir amb el de 1905. Aquell dia van confluir tres esdeveniments excepcionals: la recent inauguració de la nova façana de Santa Maria, l’estrena dels nous goigs del patró i un eclipsi solar que va captar l’atenció de tot Catalunya.
Si presenciar un eclipsi total de Sol ja és, per definició, un fet extraordinari, que aquest coincideixi amb el dia gran de la Festa Major de Vilafranca encara ho és més. No és estrany que les autoritats alteressin el programa oficial perquè ningú es perdés un espectacle que difícilment es repetiria.
Més de 120 anys després, aquell Sant Fèlix de 1905 continua ocupant un lloc privilegiat en la memòria històrica de la vila. Va ser el dia en què els castells, la festa i la vida al carrer van compartir protagonisme amb un cel que, durant unes hores, va regalar als vilafranquins una de les imatges més extraordinàries que es poden contemplar.
Comentaris