De Santa Maria a Sant Fèlix: el canvi que va marcar la Festa Major
- Marc Paredes
- Aug 15
- 5 min de lectura
L’arribada de les relíquies romanes el 1700 va impulsar una devoció que va anar guanyant protagonisme durant el segle XVIII
Avui costa imaginar una Festa Major de Vilafranca que no tingui Sant Fèlix com a protagonista. El 30 d’agost és la data més assenyalada del calendari vilafranquí i la figura del màrtir romà forma part indissociable de la identitat de la festa. Però no sempre va ser així.
Abans que Sant Fèlix ocupés aquest lloc, la Festa Major d’estiu de Vilafranca se celebrava el 15 d’agost, coincidint amb la festivitat de l’Assumpció de Santa Maria. El canvi no es va produir d’un dia per l’altre. Al darrere hi ha un procés que arrenca a finals del segle XVII i que, al llarg del segle XVIII, va anar transformant la celebració fins a convertir Sant Fèlix en el centre de la Festa Major.
El 1700 arriba Sant Fèlix
El punt d’inflexió arriba a finals del segle XVII. L'11 de setembre de 1700, arriben a Vilafranca, procedents de Roma, les relíquies de Sant Fèlix, un màrtir romà. La seva arribada coincideix amb la fi d’una llarga sequera que havia afectat la vila, un fet que va ser atribuït a la intercessió del sant.
Uns dies abans, el 9 de setembre de 1700, el Bisbat de Barcelona en reconeix l’autenticitat i n’autoritza la veneració pública. Amb aquest motiu, l’Ajuntament de Vilafranca demana a la comunitat de preveres de Santa Maria poder celebrar tres dies de festa, i la Cúria episcopal concedeix que cada any, el 30 d’agost, se celebrin resos i festa en honor de Sant Fèlix.
L’arribada de les relíquies va donar lloc així a una nova devoció a la vila. Amb la seva recepció es va establir un pacte entre els jurats de Vilafranca i el clergat parroquial per celebrar tres dies de festa cada any. D’aquest acord arrenca la festa de Sant Fèlix o Festa Major, que posteriorment incorporaria elements festius procedents del seguici de Corpus.
La nova devoció va anar guanyant pes amb el pas dels anys, fins que Sant Fèlix va acabar convertint-se en el protagonista de la Festa Major vilafranquina.
Una devoció que va anar creixent
Durant les dècades següents, el culte a Sant Fèlix es va anar consolidant. La documentació del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya situa l’any 1733 la primera edició dels Goigs de Sant Fèlix.
La història religiosa del sant apunta, a més, que ja l’any 1722 hi ha constància documental d’un oratori dedicat a Sant Fèlix en aquesta data. La festa litúrgica del sant, celebrada el 30 d’agost, es va acabar convertint en la Festa Major de la vila.
És en aquest context que la celebració dedicada al sant va anar guanyant pes respecte de la tradicional festa del 15 d’agost.
Això no significa que desaparegués de sobte la tradició vinculada a Santa Maria. De fet, va ser un procés de transformació en què la nova devoció a Sant Fèlix va anar adquirint protagonisme fins a convertir-se en l’eix de la Festa Major.
El 1771, la festa ja és reconeixible
Un dels testimonis més importants per entendre aquest procés és el del baró de Maldà.
L’any 1771, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, va deixar una extensa crònica de la Festa Major de Vilafranca. És la primera crònica coneguda de la celebració. Aquesta dada és especialment significativa perquè ens situa només cinc anys abans d’un altre moment clau: l’entronització de Sant Fèlix com a patró de Vilafranca.
El 1776, Sant Fèlix va ser entronitzat com a patró de la vila. La documentació del Patrimoni Festiu de Catalunya situa aquest fet dins del procés de consolidació de la Festa Major durant el darrer terç del segle XVIII.
Una font religiosa publicada recentment concreta que el nomenament es va fer com a copatró, al costat de Sant Raimon de Penyafort i Sant Jocund.
Per tant, el 1776 no és l’any en què neix la devoció a Sant Fèlix. Quan arriba aquest reconeixement, el sant ja fa dècades que té una presència pròpia en la vida religiosa i festiva de Vilafranca.
I quan es va deixar de celebrar el 15 d’agost?
Aquí és on cal anar amb compte. Podem afirmar que antigament la Festa Major de Vilafranca se celebrava el 15 d’agost en honor a Santa Maria. També podem documentar que, després de l’arribada de les relíquies de Sant Fèlix, es va establir una celebració anual el 30 d’agost i que aquesta devoció es va anar consolidant durant el segle XVIII.
El que no permeten afirmar les fonts consultades és un any concret en què es produís el trasllat definitiu de la Festa Major del 15 al 30 d’agost. Per això, no seria rigorós explicar que la Festa Major «va canviar» de Santa Maria a Sant Fèlix en una data determinada si no disposem del document que ho acrediti.
El que sí que podem reconstruir és el procés: hi havia una festa d’estiu vinculada a Santa Maria; el 1700 arriben les relíquies de Sant Fèlix; el mateix 1700 se n’autoritza la veneració; durant el segle XVIII creix la seva devoció; el 1771 ja tenim una crònica de la Festa Major; i el 1776 Sant Fèlix és entronitzat com a patró.
La Festa Major actual és el resultat d’aquest procés.
Una festa nova amb elements antics
El canvi de protagonista tampoc va significar que la festa comencés de zero.
La Festa Major de Vilafranca va anar incorporant elements festius que ja existien a la vila. Alguns dels balls populars que actualment formen part del seguici ja estan documentats a la processó de Corpus de l’any 1600, gairebé un segle abans de l’arribada de les relíquies de Sant Fèlix.
Això ajuda a entendre la festa com una suma de tradicions que es van anar incorporant i transformant amb el temps.
Sant Fèlix va acabar convertint-se en el centre de la celebració, però bona part de les expressions festives que avui associem a la Festa Major tenen una història pròpia i, en alguns casos, anterior a la mateixa arribada del sant.
La documentació oficial considera que els inicis de la Festa Major actual se situen al darrer terç del segle XVIII i assenyala que, des d’aleshores, els actes centrals n’han mantingut l’essència tot i haver-se anat adaptant i ampliant amb el pas dels anys.
Santa Maria continua al centre de la festa
Hi ha, però, una última ironia en aquesta història.
Santa Maria va deixar de donar nom a la Festa Major, però la basílica de Santa Maria continua sent un dels espais essencials de la celebració de Sant Fèlix.
És allà on actualment es fan la Novena i els Goigs durant els dies previs a la Festa Major. I el 30 d’agost, dia central de la festa, les relíquies de Sant Fèlix s’exposen públicament.
Les processons també tenen la basílica com a punt de referència. La del 29 d’agost acaba amb l’Entrada de Sant Fèlix a Santa Maria, i el mateix passa amb la processó del dia 30. Així, l’espai que va donar sentit a aquella antiga celebració del 15 d’agost continua formant part del ritual de la Festa Major actual.
La Festa Major ha canviat de data, de protagonista i d’estructura. Però una part del seu escenari continua sent el mateix. Abans de Sant Fèlix, Vilafranca celebrava Santa Maria. I per entendre com la vila va arribar a tenir la Festa Major que coneixem avui, cal tornar a aquell 15 d’agost.
Comentaris