Protegir Santa Maria del foc: el ritual invisible de cada Festa Major
- Redacció
- Aug 26
- 2 min de lectura
Cada any, membres del Ball de Diables col·loquen planxes per protegir els campanarets de la basílica
Dins de les feines que no es veuen durant els preparatius de la Festa Major de Vilafranca, trobem la tasca que fan, cada any, membres del Ball de Diables de Vilafranca, que pugen fins als campanarets de l’església de Santa Maria per protegir-ne les columnes de la pirotècnia.
Jordi Morató, membre del Ball de Diables de Vilafranca, és un dels encarregats de fer aquesta feina. Dies abans de la Festa Major, enguany el passat 24, ell i altres membres de l’entitat passen una tarda als campanarets col·locant les planxes que protegeixen les pedres de l’impacte i la calor dels petards.
Dues hores per protegir les pedres
La feina pot semblar desproporcionada si es té en compte la durada de l’acte. Els membres del Ball de Diables poden passar dues hores o fins i tot més muntant les planxes, mentre que l'espectacle final del Ball de Foc, un cop arriba el moment, dura només uns vuit o deu minuts.
“Ens hem d’assegurar bé perquè som a molta alçada i cal fixar bé totes les planxes. Sense elles, la pirotècnia podria arribar a malmetre les pedres de la basílica”, explica Morató.
Aquesta protecció no només s’utilitza durant el Ball de Foc, organitzat pel mateix Ball de Diables, sinó que també es fa com a col·laboració amb la Festa Major per protegir el patrimoni durant l’entrada de Sant Fèlix del 30 d’agost.
Una feina que evita cremades al patrimoni
L’objectiu principal és evitar que la pedra quedi afectada per la pirotècnia. I, segons Morató, el sistema funciona: “No hi ha cremades durant anys a les pedres i això és un símbol d’èxit”.
És una feina, doncs, que pot passar desapercebuda per a la majoria de vilafranquins, que veuen els actes des de baix sense saber què ha calgut preparar prèviament perquè la pólvora no acabi afectant l’edifici.
Unes vistes privilegiades del Penedès
Els campanarets són un espai al qual molt poca gent de Vilafranca hi puja. “Ja no és només pujar al campanar, que ja costa pujar-hi, sinó que arribem als campanarets, que és des d'on es dispara pirotècnia”, explica Morató.
Des de dalt, les vistes són un dels al·licients de la jornada. “Tenim unes vistes que fan molt de goig", assegura. A més de la feina, les visites permeten descobrir racons de l’església que habitualment queden amagats per al públic. “Les curiositats que descobreixes d’aquí dins l’església són molt xules”, explica Morató, que ja fa anys que participa en aquesta tasca.
Com s’arriba als campanarets?
L’accés a les dues torres de la façana principal de la basílica no és evident a simple vista. Primer cal pujar pel campanar de Santa Maria fins arribar a una primera porta que dona a una petita terrassa. Des d’allà, s’accedeix a l’espai situat entre la teulada de l’església i les teules visibles des de l’exterior. A través d’aquest espai, s’arriba fins als dos campanarets, cadascun amb una sortida cap a l’exterior i una escala interior.
Comentaris