Els fulletons del cinema de postguerra: el tresor d’un vilafranquí
- Redacció
- May 27
- 3 min de lectura
Carles Adell conserva 1.159 programes de mà que el seu pare va col·leccionar entre els anys 1939 i 1955
El vilafranquí Carles Adell ha conservat fins a dia d'avui més d'un miler de programes de mà de cinema de la postguerra civil espanyola. Aquests permeten reconstruir com era l’experiència d’anar al cinema durant els primers anys del franquisme. Aleshores, les cartelleres estaven dominades per pel·lícules bèl·liques i drames romàntics, sempre en castellà i precedits del NO-DO obligatori abans de cada projecció.
Qui va fer la col·lecció va ser el seu pare, Josep Adell, que li va entregar al seu fill, amb una petició molt clara: conservar-la bé i no vendre-la mai. Avui, aquest arxiu familiar s’ha convertit en un important testimoni de la memòria cultural vilafranquina.
Un reflex dels anys 40 i 50
La col·lecció recull principalment l'activitat dels tres grans cinemes que marcaven l'oci de l'època a Vilafranca: el Casal de la Principal, el Teatro Principal Cinema Bolet i el Majèstic. A través d'aquests petits fulletons, que es repartien en mà com a reclam publicitari, no només es pot fer un seguiment dels títols cinematogràfics del moment, sinó també de la mateixa evolució de la societat vilafranquina.
El meu pare va començar a guardar-los de ben jove, quan anava al cinema amb els seus amics o amb la família, explica Carles Adell.
La col·lecció es manté ordenada de manera cronològica, començant exactament el maig de 1939, tot just acabada la Guerra Civil, i estenent-se fins al 1955, any en què el seu pare va haver de marxar per complir el servei militar obligatori.
Censura i publicitat local
Més enllà del valor cinematogràfic, les peces funcionen com una radiografia històrica de la postguerra. En l'aspecte polític, els programes evidencien el control ferri del règim de Franco, ja que tots els textos havien d'estar escrits en castellà, s'incloïen visats de censura eclesiàstica i civil, i es recordava l'obligatorietat d'assistir a la projecció del NO-DO.
En l'aspecte social, els dorsos dels fulletons esdevenen un document d'història comercial vilafranquina, ja que estan plens d'anuncis d'establiments locals de l'època, molts dels quals ja desapareguts: des de sastraries i adrogueries fins a coneguts tallers de la vila. Així mateix, les anotacions a llapis o les llistes de preus impreses permeten comprovar com el cost d'una entrada de cinema de l'època oscil·lava entre les 0,60 pessetes i la pesseta amb cinquanta cèntims.
Joies gràfiques i d'estils diversos
La col·lecció destaca per mostrar l'enginy publicitari de les distribuïdores d'aquells anys per cridar l'atenció del públic vilafranquí. Entre les peces més singulars conservades a l'arxiu dels Adell, hi ha fulletons d'autèntics clàssics de Hollywood i del cinema estatal de l'època, tals com El Ángel Negro, Loca por la música, Frente de Madrid o la cèlebre pel·lícula bèl·lica Objetivo: Birmania. Fent un cop d'ull als programes, es descobreixen veritables joies del disseny gràfic d'aquells anys.
Un dels elements més sorprenents és un fulletó imprès amb la forma exacta d’un bitllet fals de 13.000 pessetes de l'època, utilitzat com a estratagema publicitària per promocionar l'estrena de La guerra de los mundos (1953). L'arxiu també conté programes amb formes especials, com siluetes de cascos militars, i petits llibrets desplegables en miniatura que es podien obrir pàgina per pàgina, com el que es va editar per a la projecció d'El libro de la selva.
Conservar un llegat familiar
La col·lecció, que destaca pel seu excel·lent estat de conservació gràcies a haver estat guardada lluny de la humitat i de la llum directa, s'ha mantingut intacta com un tresor privat fins al dia d'avui. Carles Adell detalla que el desig del seu pare sempre va ser que aquest recull gràfic no es dispensés ni es comercialitzés, fet que ha respectat.
Comentaris