Les caramelles, una tradició que ha canviat de format sense perdre identitat
- Redacció
- Apr 9
- 3 min de lectura
Vilafranca celebra enguany la 56a edició de la cantada tradicional amb la participació de sis grups
A casa nostra, l'arribada de la primavera i l'inici de la Pasqua és sinònim de les caramelles. Aquestes cançons populars, documentades a Catalunya des de fa segles, tenen l'origen en cantar la bona nova de la resurrecció de Jesús, i és per això que, tradicionalment, s'interpreten entre el Dissabte de Glòria i el Dilluns de Pasqua.
La Cantada de Caramelles d'enguany se celebrarà aquest divendres, 10 d'abril a les 18:30h, a la plaça de Sant Joan, i comptarà amb sis grups de Vilafranca i d'arreu de la comarca:
Societat Coral del Penedès “El Coro”
Coral infantil L’Espinguet
Coral La Violeta de Sant Pere de Riudebitlles
Coral l’Albada de les Cabanyes
Moviments de lleure del MIV i els Caus, amb la participació de l’AEiG Pere II i Santa Maria de Foix i l’AEiG La Canadenca
Grup Els Tornavisos.
Una tradició amb canvis a Vilafranca
Tal com explica Àngel Escolà, president de la Societat Coral El Penedès "El Coro" (una de les entitats participants a la cantada), les caramelles a Vilafranca han viscut una transformació profunda. Tradicionalment, es cantaven per Pasqua, i els cantaires recorrien els carrers amb una canya llarga coronada per una cistella. Allà, els veïns hi dipositaven ous o diners que després servien per compartir un àpat popular.
Avui, però, el format és un altre, ja que els desplaçaments de molta gent durant la Setmana Santa ha mogut la celebració fora de les dates estrictes, i el recorregut casa per casa ha deixat pas a la cantada col·lectiva a la plaça de Sant Joan els dies posteriors a la Pasqua.
De la religió a la primavera
Els canvis, a més, no només han sigut de format, sinó també de contingut. Si abans les caramelles tenien un marcat caràcter religiós, celebrant, com s'ha apuntat abans la resurrecció de Crist, avui les cançons s’han convertit en un cant a la primavera, amb temàtiques com les flors, l'amor, la llum i el renaixement. “És el pas d’una etapa fosca com l'hivern a una de lluminosa com és la primavera”, resumeix Escolà.
Aquesta evolució també ha obert la porta a adaptacions modernes, amb repertoris que poden incloure versions inspirades en peces populars o jocs escènics entre veus masculines i femenines.
Una tradició que es reinventa
Malgrat els canvis mencionats, però, hi ha elements que es mantenen. Les caramelles continuen sent una excusa per sortir al carrer i connectar amb la comunitat. A Vilafranca, això es veu clarament en la diversitat de grups participants, ja que es barregen corals històriques, formacions creades només per a l’ocasió i grups joves. Alguns, com el grup Tornavisos, hi acostuma a aportar un to satíric i humorístic, mentre que altres grups aposten per unes peces més tradicionals.
Segons Escolà, un moment especialment recordat va ser el 2015, quan Vilafranca va assumir la Capitalitat de la Cultura Catalana, ja que es van reunir una trentena de corals i prop d’un miler de cantaires en una gran cantada col·lectiva de caramelles.
El Coro, una llarga història al darrere
El Coro, fundat el 1862, és un dels pilars d’aquesta tradició. Figures com Eduard Vidal i Valenciano han marcat i continuen marcant el repertori, amb peces com Amor és mort, adaptades avui per encaixar amb els ritmes actuals.
Comentaris