Menjar la mona entre vinyes: una tradició que es va perdent

Més restriccions i nous hàbits transformen el Dilluns de Pasqua al camp

Un grup d’amics celebra el Dilluns de Pasqua menjant la mona en un camp als afores de Vilafranca, l’any 1963. Fons L'Abans, autor desconegut.

Segons la tradició catalana, el Dilluns de Pasqua és el dia de menjar la mona al camp. Al Penedès, aquest costum es viu especialment entre vinyes, tot i que ha anat perdent presència amb els anys. És un dia que continua associat a cistelles plenes, coca dolça i trobades familiars a l’aire lliure.

A Vilafranca del Penedès, com en molts altres punts de Catalunya, encara és habitual veure grups d’amics i famílies que aprofiten espais naturals propers per compartir el dinar, la conversa i les postres tradicionals, tot i que cada vegada més gent opta per altres destinacions, celebracions més domèstiques o tornar de viatge.

Tot i això, la tradició de menjar la mona al camp va clarament a la baixa. Cada vegada són menys les colles que opten per desplaçar-se fins a zones de pícnic o espais oberts per celebrar el Dilluns de Pasqua, i augmenta la tendència de quedar-se a casa o celebrar-ho en entorns més urbans i reduïts. També ha canviat la manera de viure la festivitat: cada cop hi ha més gent que aprofita aquests dies per marxar de vacances, fet que dispersa les trobades i fa que la mona es mengi en altres indrets, sovint fora del municipi, o en masies familiars i segones residències.

Restriccions i canvi d'hàbits

Entre els motius principals hi ha el canvi d’hàbits socials, la comoditat de fer trobades més petites, la dependència del cotxe per arribar a espais naturals i també la manca de relleu en algunes costums tradicionals. A això s’hi suma que moltes famílies ja no mantenen la rutina d’excursió anual com es feia antigament, quan el dia de la mona era una de les grans sortides col·lectives de la Setmana Santa.

Un altre element que ha contribuït a aquest canvi és l’augment de les restriccions a l’entorn natural. Antigament era habitual fer foc al camp per escalfar el menjar o fer carn a la brasa, una pràctica que avui està prohibida o molt limitada per motius de seguretat i prevenció d’incendis. Aquest canvi normatiu ha modificat també la manera de viure aquestes trobades, que s’han tornat més simples i menys llargues.

Menjar la mona entre vinyes

Tot i aquest retrocés, encara hi ha indrets que continuen concentrant part d’aquesta activitat. La Muntanya de Sant Pau, el Casal 2000, la Serreta, el Camí de la Torre de l’Aigua o el Santuari de Foix, a Torrelles de Foix, en el marc de l’Aplec, són alguns dels espais més habituals on encara es poden veure grups celebrant la jornada entre vinyes. Encara hi ha gent que manté viva la tradició i aprofita la sortida no només per menjar la mona, sinó també per fer activitats pròpies de la primavera, com anar a buscar farigola o passejar pels entorns naturals. Un costum que resisteix, encara que cada vegada de manera més testimonial.

La imatge de les catifes de mantes, el tall de coca compartit i els infants jugant a l’aire lliure no ha desaparegut del tot, però sí que ha perdut el pes que tenia fa uns anys. El que abans era una cita gairebé obligada de Dilluns de Pasqua, avui es va convertint en una excepció cada cop més escassa.