Antònia Bonell: "L'estampa ja està feta, és del meu estil i té molts detalls"

Antònia Bonell és l'estampera de la Festa Major de Vilafranca del 2026. Il·lustradora digital i participant habitual del Firart, explica que va rebre la notícia per sorpresa, i afronta aquest encàrrec amb plena consciència que l'estampa sempre desperta opinions diverses.

Antònia Bonell, estampera de la Festa Major 2026. Foto: Antònia Bonell.

Com et van proposar l'encàrrec de fer l'estampa?

La proposta de fer l'estampa va ser una sorpresa total, absoluta i emotiva. Els administradors van contactar amb la meva família, que es va encarregar que jo fos al lloc que havien acordat: un diumenge a les vuit del vespre, a casa meva. Aquell diumenge nosaltres teníem una festa d'aniversari que havia d'acabar tard. Tot i que els tres membres de la meva família van fer coses completament fora del normal, jo no vaig sospitar absolutament res.

Quan va ser, això?

Era al gener i, és clar, en aquell moment no tens el cap pensant qui serà l'estamper o en la Festa Major. Vam arribar a casa gairebé a les vuit. Ells ja patien perquè m'havien anat portant cap allà, però encara no tocava ser a casa aquella hora, i em van dir que vindrien uns amics de la meva filla Maria a veure un vídeo que estava preparant. Aleshores, estàvem tranquil·lament a casa quan de cop va entrar en Carles Mata, administrador, i vaig veure que allò no quadrava. Després van començar a entrar la Carlota i la resta. La primera reacció va ser preguntar-me què feia tota aquella gent a casa meva, però després ja vaig recordar que eren els administradors.

El meu primer pensament era que venien a veure algun dels meus fills. Quan ja es van posar tots cinc davant meu vaig pensar: Ai, això fa olor d'estampa. I així va ser. Va ser un moment molt emocionant. Jo estava molt contenta, i ells també.

Algun any t'havia passat pel cap que era possible que et truquessin?

Sí, ho havia pensat. Més que pensar que era possible que em truquessin, havia pensat que m'agradaria fer-la, però no estava pendent que em truqués ningú, ni aquest any ni cap altre.

Què representa fer l'estampa de Sant Fèlix? Al final és com si fos el cartell de la Festa Major.

És una responsabilitat molt gran, però també un honor i un gran plaer. A mi em fa molta il·lusió.

Com estan sent aquestes últimes setmanes abans de la presentació?

L'estampa ja està feta. He anat fent diverses proves d'impremta, ja l'hem donada per definitiva i aquesta setmana l'he pogut ensenyar als Administradors. He de dir que la volia acabar abans. Des del gener, quan m'ho van dir, ja havia començat a pensar-la i hi he estat treballant durant tots aquests mesos. La meva idea era tenir-la enllestida al maig, però sempre van sortint petits detalls i finalment l'he acabat aquest juliol. Ha anat força justa.

Sense desvetllar-ne res, com serà? Seguirà una mica el teu estil?

Sí. És una estampa molt del meu estil, el que he anat desenvolupant amb la il·lustració digital durant els darrers quatre anys. Té molts detalls, com acostumen a tenir totes les meves il·lustracions. La presentació serà a finals de juliol.

Creus que agradarà?

Estic preparada per a totes les crítiques, tant les positives com les negatives. Totes et fan créixer i et fan veure coses. Espero que agradi.

La teva vinculació amb Vilafranca és àmplia.

Soc filla de Vilafranca, i com moltes generacions de vilafranquins abans que jo, vaig néixer a l'Hospital Antic. Vaig viure a Cal Madrona, aquí mateix, al carrer dels Ferrers, i la meva infància la vaig viure al voltant de la Festa Major. La meva vinculació amb la Festa Major ha estat sempre la d'una persona del poble que l'ha gaudida intensament. Durant uns anys vaig ballar els Capgrossos i feia de Zingarel·la.

Amb els Capgrossos tens una anècdota curiosa...

Era un 31 d'agost, crec que cap al 1985. Ballava els Capgrossos a l'entremig de l'Ajuntament i, en un moment determinat, tots ens vam despistar. Vaig notar que una mà m'agafava el peu.

Aquell peu havia sortit fora de l'empostissat i una mà el va subjectar. En aquell moment vaig continuar ballant perquè portava el capgròs, i no vaig arribar a saber mai qui havia estat.

Aleshores, no hi havia xarxes socials ni cap manera fàcil de localitzar aquella persona. Des d'aquí li vull donar les gràcies perquè jo diria que em va salvar la vida. Si hagués caigut a l'entremig portant el capgròs, hauria pogut ser un accident important.

Per acabar, enguany tornes al Firart.

Sí, hi participo des del 2011, ja fa uns quants anys. Des que hi va haver la renovació i el nou equip de direcció se'n va fer càrrec, hi he començat a presentar també la meva obra d'il·lustració digital.