10 coses curioses que potser no sabies de l'Àliga de Vilafranca
- Enric Vidal Mach
- Mar 12
- 6 min de lectura
Actualitzat: Mar 23
La peça actual compleix 100 anys aquest 2026
L'Àliga de Vilafranca celebra aquest any un aniversari especial i destacat: els cent anys de la peça actual, estrenada el 3 de juny de 1926 durant la processó de Corpus i que va ser impulsada per l'agutzil Mestres. La figura s'ha mantingut gairebé idèntica amb el pas dels anys, tot i que, des de bon inici, va patir una modificació important: plegar-li les ales després de la seva primera sortida per motius d'equilibri.
A Vilafranca, però, hi ha referències d'una àliga molts anys abans, concretament el 1600, també durant la solemnitat del Cos de Crist. En aquest cas, trobem el següent esment al Llibre Verd de Vilafranca, quan es descriu l'arribada de la processó de Corpus a la Basílica de Santa Maria (aleshores església).
En aquex punt dansa l’àliga. La qual acustuma a dansar davant del Sanct Sagrament quan vol partir la professó, y a la plassa Major davant la casa del clavari, al carrer de Sanct Juan y al carrer de las Corts davant la Casa de la Vila.
En tot cas, en aquests quatre segles d'història hi ha hagut temps per a tota mena d'anècdotes i històries curioses. A continuació en repassem deu de ben curioses que segurament no sabies.
1..Una àliga ben diferent a l'actual
Com hem esmentat, abans de la peça estrenada el 1926, Vilafranca ja havia tingut altres àligues entre els segles XVII i XIX. De la primera existent al segle XVII no en tenim informació, però una que tenim força ben explicada és la que va deixar de sortir al voltant de l'any 1890 per un mal estat de conservació i que, segons el músic i folklorista Antoni Insenser, era ben diferent de l'actual. Concretament, ens l'hem d'imaginar una figura de vuit pams d’alçada, en actitud de vigilar i on el ballador quedava pràcticament amagat al seu interior. Sota la corona del cap, portava un o diversos coloms vius. Tenia les ales esteses, com altres àligues medievals de Catalunya i la feien evolucionar tres balladors, un a dins i un a cada costat (anomenats criats, que portaven una porra a la mà). Els balladors vestien calces blanques amb vió vermell, camals amb cascavells, camisa blanca i armilla vermella, espardenyes amb vetes vermelles i un mocador “d’herbes o de Saragossa” al cap (blau i blanc amb línies diagonals). El 1926, doncs, el concepte de l'àliga vilafranquina va canviar força quant al vestuari, tot i que d'entrada es van mantenir les ales obertes.
2..Dues àligues a les cercaviles i processons
Entre els anys 1979 i 1981, les cercaviles i processons de la Festa Major van comptar amb dues àligues. Una, efectivament, era la del 1926, que ja s'havia consolidat dins el seguici després de diverses irregularitats fins als anys seixanta, i l'altra era una àliga de dimensions reduïdes amb les ales obertes i amb una estètica molt similar a la que es va estrenar el 1926. Aquesta figura (es mostra a la fotografia inferior) era de propietat privada i, a partir del 1982, quan es va impulsar la Festa Major dels Petits, va passar a formar part d'aquest acte fins a l'any 1993, quan uns artesans de Santa Margarida i els Monjos van elaborar l'actual àliga petita, amb les ales plegades, que surt encara a dia d'avui cada 1 de setembre.
3..Qui restaura l'Àliga?
A causa del moviment que acumula l'Àliga durant els dies de Festa Major, és necessari que, gairebé cada any, s'hagin de restaurar algunes petites imperfeccions que pateix la peça. Aquesta feina es fa a Terrassa, al Taller el Drac Petit, a càrrec de l'artista Jordi Grau. Antigament, però, la tasca de pintar l'Àliga es feia a Vilafranca a càrrec de l'artista Carles Munts., en uns treballs que consistien a aplicar, principalment, vernís sobre la figura. Com a curiositat, després de la seva restauració el 2011, Grau va retirar uns vint quilograms de pes de la figura que s'havien anat afegint amb el pas dels anys amb diversos materials.
4..L'Àliga gran i la petita, a la Fira del Gall de 1997
Avui dia, la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma és un dels actes més destacats de cada edició de la Fira del Gall, acumulant 28 edicions. La primera es va celebrar el 1997, encara sense el Gall Tomasot (creat el 1998) i la Gallina Ballarica (creada el 2004), i va comptar amb la participació de l'Àliga gran i l'Àliga petita de Vilafranca, que en aquella ocasió van fer d'amfitrions del Corb de Corbera de Llobregat i la Garsa de Sant Feliu de Llobregat.
5..Poca presència a la Festa Major fins a la Guerra Civil
Com hem comentat a l'inici, els orígens de l'Àliga es vinculen a la solemnitat del Corpus Christi. És per això que, fins a l'any 1939, trobem molt poca presència de la peça a la Festa Major. Per exemple, tenim constància que a les processons de sant Fèlix de 1778, 1860, 1861 i 1876 hi va participar una àliga, però sempre amb força intermitència. En canvi, sembla que la presència de l'àliga a les processons de Corpus era habitual durant el segle XIX i entre el 1926 i 1936. A partir del 1939, l'Àliga comença a sortir amb regularitat any rere any per Festa Major, tot i que pateix algunes interrupcions (el 1944 no surt per manca de balladors, el 1965 no es menciona al programa i el 1966 només surt el 30 d'agost) a causa, en gran part, de l'elevat pes de la peça.
6..La Jota i el Twist, dues coreografies perdudes
L'any 1988, l'Àliga va anar incorporant diverses peces al seu repertori, com la Jota o el Twist, que s'executaven amb una gran rapidesa de moviments i que requerien una gran potència de cames. Aquestes coreografies es van deixar de fer a principis dels anys 2000 a causa de la gran complexitat que suposaven per a la majoria de balladors.
7..L'Àliga, al final del seguici
Com encara succeeix en moltes poblacions d'arreu del territori, a Vilafranca l'Àliga s'ubicava al final dels seguicis que es feien durant les processons de Corpus. Tot té una simbologia marcada pel poder que representen les àligues, que, sovint, acompanyen les autoritats i elements sagrats com el cos de Crist. Gràcies a aquesta iconografia, l'àliga era l'única peça que tenia el privilegi de ballar damunt l'altar major de l'església.
Amb el temps i la seva incorporació a la Festa Major, l'Àliga va adoptar una posició més capdavantera dins l'ordre del seguici, ubicant-se just darrere dels grups de foc. Fins a principis dels anys noranta, la figura tenia sempre just davant el ball de Diables, però un canvi d'ordre va fer que el ball d'en Serrallonga passés a ubicar-se davant de l'àliga i deixar de ballar entre el ball de Cotonines i el ball de Panderetes.
8..La segona àliga més antiga en dansa
L'Àliga de Vilafranca que enguany compleix 100 anys d'història és la segona més antiga del país que continua ballant pels carrers i places. Només es veu superada per l'Àliga de la Patum de Berga, que data del 1756 i que encara dansa durant la Patum i altres ocasions extraordinàries. Tot i això, trobem altres figures i fragments d'àligues que s'han conservat, però que ja no ballen, com l'antiga Àliga de la Bisbal d'Empordà, que data del 1619 i que es conserva a l'església del municipi, o el cap de l'antiga Àliga de Cervera, que data de 1731 i es conserva al Museu Comarcal de la capital de la Segarra.
9..Al bec, no sempre un colom
Tot i que avui en dia estem acostumats que l’Àliga porti un colom dissecat al bec, no sempre havia estat així. En algunes ocasions, la peça havia dut una garsa o una òliba ornamental. A més, antigament l’ocell era viu i no es col·locava al bec, sinó a l’interior de la corona, un element que sempre ha acompanyat l’àliga vilafranquina.
10..Fa 26 anys de la darrera ofrena a l'Ofici
A dia d'avui, l'Àliga és el ball que fa més anys que no fa l'ofrena durant l'Ofici Solemne de sant Fèlix. Evidentment, cada any entren dos components del ball, però, en concret, la peça no és la protagonista des de l'any 2000, darrera vegada que va protagonitzar un dels instants més emotius de cada matinal del 30 d'agost. L'altra ocasió que la peça va entrar a la basílica durant la Missa Solemne va ser el 1992. Tot i això, cal destacar que, durant els darrers 26 anys, l'Àliga ha entrat diverses vegades a la basílica sense participar en l’ofrena. Concretament, va succeir els anys 2020 i 2021, quan la pandèmia de la Covid-19 va impedir celebrar la Festa Major amb normalitat i el ball solemne de l'Àliga es va convertir en un dels moments més especials dels actes del vespre del 30 d’agost.
Referències
Abecedari de la Festa Major de Vilafranca, diversos autors, 1997
Aspectes de la Festa Major, Penedès Televisió, 2010
Passant comptes amb sant Fèlix màrtir, Antoni Ribas, 1999
Comentaris