top of page

El Cos de Portants de Vilafranca: 105 anys d’història, fe i tradició

Actualitzat: Apr 4

L'entitat es va fundar el 15 de setembre de 1921, i aquest Divendres Sant participarà un any més al tradicional Via Crucis


El Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca finalitzant el viacrucis a l'interior de la basílica de Santa Maria. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Fons l'Abans, cedida per Lluís Maria Udina Castells
El Cos de Portants del Sant Crist de Vilafranca finalitzant el viacrucis a l'interior de la basílica de Santa Maria. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Fons l'Abans, cedida per Lluís Maria Udina Castells

Fa més d'un segle que la imatge del Sant Crist de Vilafranca forma part de l'imaginari cultural i religiós del municipi. El 15 de setembre de 1921, es va constituir el Cos de Portants del Sant Crist, que avui dia continua mantenint viva una tradició que combina fe, esforç físic i sentiment col·lectiu.


En Roman Catasús Pallarola n’és membre actiu i resumeix que el cos de portants és, bàsicament, un grup de persones encarregades de transportar la imatge del Sant Crist en moments clau de l’any. Tot i que la seva presència s’associa sobretot a la Setmana Santa, també participen en altres cites destacades com la Romeria de Montserrat o altres trobades de cossos de portants.



Una tradició amb més de cent anys d’història

L'agrupació compta enguany amb 105 anys d'història. Al llarg de les dècades, la tradició s’ha mantingut gràcies al relleu generacional, tot i que no sempre dins de les mateixes famílies. Arribar als més de cent anys d’història és, segons Catasús, “un orgull”. També és una responsabilitat: “Hi ha generacions que ens han precedit i que ho han fet possible. Ara ens toca mantenir-ho”.


La imatge del Sant Crist, però, és una mica posterior. L’incendi provocat a la Capella dels Dolors durant els Fets d'Octubre de 1934 va malmetre la figura, però aquesta es va poder restaurar. Tot i això, durant la Guerra Civil la imatge va desaparèixer i el 1939 es va construir l'actual, que va fer l'escultor Homs, de Barcelona, i que és una còpia idèntica de l'anterior.



El pes de la tradició

Ser portant no és només una qüestió simbòlica. La tasca implica també una exigència física important. La creu que porten pot arribar als 56 quilos, però, segons explica, el repte principal no és tant el pes, sinó l’equilibri. “Trobar el punt just és clau. Si el mantens bé, el pes es fa més suportable”, detalla.


A més, cada portant porta penjat un distintiu propi: una creu que identifica l’entitat i reforça el sentiment de pertinença. Aquest element, habitual en altres poblacions, també és present a Vilafranca com a símbol del col·lectiu.



Preparació i coordinació

Més enllà de la força física, formar part del cos requereix pràctica i coordinació. Els moviments durant el viacrucis han de ser precisos, especialment en els canvis de portador. És en aquests moments quan poden sorgir petites incidències, com balancejos i inclinacions de la imatge.


Una de les anècdotes més habituals, segons Catasús, és quan un relleu no surt del tot bé i la creu sembla que pugui caure. “Des de fora pot generar pànic, però de seguida hi ha mans per subjectar-la”, explica amb un somriure.



Tradició oberta i diversa

Tot i el seu origen religiós, el Cos de Portants és avui un espai obert. No es demana una confessió concreta per formar-ne part, sinó respecte per la tradició. Hi poden participar homes i dones, i el vincle amb la fe es viu de manera personal.


En aquest sentit, Catasús destaca el valor simbòlic de la imatge arran de la seva fe cristiana: “Per a mi és una ajuda per a la reflexió. No és només la figura, sinó el que representa”.



Mirant cap al futur

Com moltes altres expressions de cultura popular, el Cos de Portants afronta el repte de garantir la continuïtat. La necessitat d’incorporar nous membres és constant, especialment en un context on els hàbits i la relació amb la religiositat han canviat.


Tot i això, la implicació dels actuals portants i el pes històric de l’entitat fan pensar que la tradició encara té recorregut.

Comentaris


bottom of page