Els tres aniversaris recents de sant Fèlix, resumits en textos

Les efemèrdies han permès obrir el debat sobre el paper del copatró en el passat, present i futur

Tot s’ha estructurat a través de tres efemèrides, ja que la consolidació del màrtir com a símbol inequívoc de la vila va ser progressiu.

L'arrencada amb els 325 anys de la concessió

Tot va començar el dissabte, 26 d’octubre de 2024, dia en què es commemoraven exactament els 325 anys que es van concedir a Vilafranca les relíquies de qui acabaria sent el seu nou copatró. Aquell mateix dia, al matí, van repicar campanes, es van llençar trons aeris i es va fer un acte de petit format a la Cripta, en què es van obrir excepcionalment les relíquies del sant. Van haver-hi també parlaments, d'entre els quals en destaquem el de l'historiador i membre del Grup 325 Sant Fèlix (comissió organitzadora del seguit d'actes que es farien l'any següent entorn del patró).

"La vila volia una relíquia important, tot un esquelet, “un cos sant” en el llenguatge eclesiàstic de finals del XVII. Tot i les gestions realitzades anteriorment, qui el va aconseguir de Roma va ser l’ardiaca del Penedès, Mn. Josep Molines Casadevall, canonge de la Seu de Barcelona que tenia gran prevalença en els alts estaments eclesiàstics romans, ja que era el degà del Tribunal de la Sagrada Rota de Roma. El 26 d'octubre de 1699 es dona la relíquia a Vilafranca de manera ben documentada i en fan responsables el dia 30 d'octubre diversos càrrecs vilafranquins: el vicari perpetu, que era qui representava l’ardiaca, la Comunitat de Preveres i els jurats, així com el mateix Mn. Josep Molines. El cos del màrtir sant Fèlix va ser desenterrat del cementiri- catacumba de Calepodi, eren 6 ossos llargs: fèmur, tíbies, el crani; 7 ossos mitjans, 2 costelles, 20 vèrtebres i molts ossets petits, en total 36 i fragments. Es va fer una caixa amb quatre panys dins la que hi havia l’urna de la relíquia, per obrir-la calia la clau dels quatre patrons Vilafranca coneix l'obtenció de la relíquia el 15 de març de 1700 i el vicari perpetu de Santa Maria fa tocar les campanes; però el cos sant del màrtir Fèlix no arriba a Barcelona fins a primers de setembre. El vicari general del bisbat –que era el bisbe de Barcelona Benet Sala, ex abat de Montserrat i que arribaria a cardenal-, autoritza el culte públic i la festa cada 30 d’agost, perquè aquesta diada ja estava assignada a un altre sant Fèlix aquell que, segons la llegenda àurea i com diu la lletra dels goigs, es va enfrontar al tirà romà que el feu executar per no acceptar els ídols pagans. En el suplici de la mort s'hi va afegir Adaucte que vol dir el que acompanya, d'aquí que una de les campanes de Santa Maria porti per nom Adaucta. En honor a sant Fèlix, l’Ajuntament i els beneficiats van acordar que es farien cada any tres dies de festa, que pagaria l’Ajuntament i que el clergat no cobraria cap estipendi per les celebracions. La relíquia va arribar a Vilafranca i va quedar custodiada al convent de Santa Clara, fora muralla. La van anar a buscar en processó aquell dissabte 11 de setembre i la van portar a Santa Maria. El 12 i 13 de setembre es van fer funcions religioses i el dia 14, la funció amb sermó va acabar posant l'urna de les relíquies a l’altar de la cripta, on des de bon principi la comunitat de preveres havia decidit dipositar-les. El 1701 ja consten rogatives demanant la intercessió de sant Fèlix demanant pluja. El gener de 1776 la Junta General de la Parròquia va acceptar que sant Fèlix fos compatró de la vila amb sant Ramon de Penyafort que ho era des de principis del segle XVII, i sant Jocund des del 1680. I la història continua..."

Acte commemoratiu del 325è aniversari de la concessió de les relíquies de sant Fèlix, celebrat el 26 d'octubre de 2024 a la Cripta de la Basílica de Santa Maria. Foto: L'Espurna.

El dia central dels 325 anys de les relíquies

Després d'un any amb més d'una vintena d'activitats durant el 2025, any en què Vilafranca celebrava els 325 anys de l'arribada de les relíquies de sant Fèlix (origen de la Festa Major), el dia 11 de setembre arribava la gran festa de celebració. Tot el viscut durant aquella diada (relíquies obertes, inauguració de la placa commemorativa, estrena de goigs, processó extraordinària, entrada, acte litúrgic, etc.) ens ofereix contingut per diverses peces, però ens centrem en el text que el periodista i escriptor Antoni Ribas (també membre del Grup 325 Sant Fèlix) publicava al setmanari El 3 de Vuit dies abans de la gran commemoració.

"El dia 11 hi haurà repicó de sant Fèlix. Just nou dies després d’acabada la Festa Major es commemorarà el dia que van entrar a la vila les relíquies de sant Fèlix. Serà una capvuitada original. L’any 1700 va fer-se una processó des del firal –més o menys– portant l’urna de les relíquies a Santa Maria. La celebració d’aquest aniversari és ben excepcional com ho mostra, al costat de tot el seguici vilafranquí, la presència de peces i balls de diverses viles i ciutats catalanes. És un homenatge de la cultura popular del país a un sant –Fèlix, romà– que ha engrescat un poble i una festa que irradia i influeix a Catalunya. Serà, doncs, un moment únic. Enguany, sant Fèlix, que s’ha evocat quasi cada mes amb diverses aportacions i ha estat present a la festa major amb una rara faiçó extra. Les pregoneres, Clara i Gemma, endiumenjades i rialleres, van fer-lo aparèixer corporalment –un vailet disfressat– com ho feu amb vídeo la pregonera de l’any passat. El xicot-fèlix es limità a portar l’oli de l’àpat amb què va culminar el pregó. I els diables també el van fer pujar a l’entarimat i hagué d’escoltar uns goigs infernals amb què van acabar la seva irònica actuació anual. Hi ha sant Fèlix per a tots els gustos. Les pregoneres, parlant de la festa, van clavar-ho quan afirmaren: “Tots som festa major!” i ho reblaren assenyalant la gent: “Sense vosaltres no seria possible”. Dues afirmacions bàsiques i genials, perquè sense la gent que fa festa, la festa no és possible. I es veu clara aquesta idea quan la gent que al carrer veu passar el seguici s’hi vincula i enllaça amb la mirada. I fa silenci quan passa el sant –poca gent gira cua...– i l’aplaudeix quan arriba a la plaça. Homenatge totalment popular. La conyeta dels diables sobre el 325è aniversari de les relíquies es veia a venir, fou el contrapunt de la commemoració i cal entomar-la amb humor. “S’ho han inventat”, “Va ploure de casualitat”, van remugar com el dimoni dels Pastorets, i ho acabaren cantant uns goigs estrafets i llenguts –rimar amb ‘ons’ és massa fàcil– que acabaven dient: “Si em voleu fer un favor, deixeu-me en pau, si us plaaaaaau”. Dijous hi haurà repicó sant Fèlix i s’estrenaran uns goigs dedicats a les relíquies. La tornada fa: “Nostra fe més engrescada rebeu Fèlix, sant patró”. Engresqueu-vos-hi, si us plau."

La imatge de sant Fèlix, a punt per sortir en processó de manera extraordinària el dia 11 de setembre de 2025 a la tarda des del carrer de santa Clara. Foto: Sergi Torrents

El final amb els 250 anys del patronatge

"Avui fa 250 anys que el sant màrtir romà, Fèlix, va ser escollit copatró de Vilafranca. Feia 76 anys que la seva relíquia –les relíquies, com en diem col·loquialment— eren a la vila, venerades en aquesta cripta. En tres quarts de segle, un aplec de tres generacions, el desconegut màrtir desenterrat del cementiri romà de Calepodi, havia calat a fons en la societat vilafranquina: era ja tant vilafranquí, que els seus veïns l’elevaven a la categoria de patró al costat de sant Raimon de Penyafort i el màrtir sant Jocund. Podem parlar de relligament amb la societat amb tota precisió perquè sant Fèlix va ser doblement votat per patró sense cap discrepància. Aquesta elecció, aquest consens és i és molt important. Commemorar-ho aquí, a la cripta, al costat del sepulcre- reliquiari té un significat fort i, a més, un dring emocional especial. L’elecció va anar així: Els documents antics expliquen que van ser els cinc administradors de la festa de 1776 els qui van tenir o encarrilar la pensada de fer sant Felix copatró i van moure’s. Recollien ja un fort sentiment i una opinió musculada socialment. Ells són els qui van dirigir la proposta a la clerecia de la vila, Comunitat de Beneficiats i Vicari perpetu. Era el primer pas. Recordem els noms: Estanislau Morgades, burgès; Josep Batlle, adroguer; Pere Tarrada, pagès; Joan Pau Güell, blanquer i mossèn Felip Tort, beneficiat. La iniciativa és ben acollida i s’engega el protocol. D’una banda es reuneixen els 31 beneficiats que hi havia llavors a la vila i ho voten. Hi estan d’acord tots menys un. Després cal reunir la Junta General de la vila, entitat que estableix un decret d’Urbà VIII de 1630, que és la qui ha de decidir. Aquesta junta l’integraven 86 persones que englobaven tots els estaments de la vila, des del corregidor o cap polític de l’administració local, fins a menestrals humils i pagesos. El vicari perpetu va presentar la proposta i va votar-se sens e registrar-se cap discrepància. Fou així de senzill. L’acta dels beneficiats i l’escriptura del notari JA. Soler en donen detalls. És bonic recordar-los. Els beneficiats s’aplegaren a la sagristia major, convocats a toc de campana. Més tard es reuní la junta general al Cor del beneficiats, que estava al centre de la nau de l’església. En cada votació es van repartir dues cèdules –paperetes—en la que una hi havia escrit que es votava sant Fèlix per patró i l’altre no deia res. El notari Soler recull en el seu text que es va voler tributar al sant “un particular obsequi” i que el millor era que “pel poble se’l nomenés segon patró” i detalla que la votació va ser “nemine discrepante”, és a dir unànime. I conclou: “Per secret sufragi ha quedat nomenat segon patró de la vila el gloriós màrtir sant Fèlix”. Ras i curt. Ben clar. I sempre ens preguntarem per què? En els documents es detalla que tant en la reunió dels beneficiats com en la dels vilatans, s’observà que eren “notoris i superabundants els beneficis rebuts per la seva intercessió” i la pluja era un dels principals favors aconseguits. El notari escriu: “en tiempo de esterilidad de agua fecundando los campos de fruto y logrando de la Divina mano el beneficio de la lluvia”. El moment i l’època –segle XVIII, llums i foscors, barroc— no eren planers. Recordem que va haver-hi la seriosa guerra entre austríacs i borbons, que alguns en diuen de secessió, que es clou amb la caiguda de Barcelona i del principat (onze de setembre de 1714), l’establiment d’un nou règim amb un nou monarca francès venjatiu i llunàtic, repressió, nous i durs impostos, i un clima dolentot amb llargs períodes de sequera. Amb la relíquia a la cripta, la vila va fer rogatives en els moments punyents, plogué, a vegades molt i altres poc. Hi ha documents de set convocatòries de pregàries a sant Felix entre 1701 i 1776, una cada dècada, més o menys. En una d’elles, el 30 d’abril de 1775, es registra, fins i tot, un miracle: un beneficiat (Mn. Fèlix Carbonell) recuperà la mobilitat de les cames paralitzades pel dolor. La vila pateix l’estada de tropa, ha de de construir una caserna (1759), refer camins, subministrar aigua potable a les fonts i refer tot aquest temple de Santa Maria ja que el 1753 caigué la volta gòtica. Tot eren obres d’envergadura que calia subvenir amb taxes, almoines i recaptes. I pregàries. Vilafranca aguanta i és una vila que creix. En 60 anys dobla el nombre d’habitants; de 1.894 persones, que son les que reben la relíquia de sant Fèlix el 1700, a 3.673. I passa de ser una vila tèxtil amb telers i teixidors a vinatera amb magatzems, fassines i boters. El Penedès de cerealista es fa vinater. I sant Fèlix, des d’aquesta capella fonda --baix sant Fèlix es comença a dir— ha estat festejat cada any, segons les circumstàncies, amb tres dies de festa l’agost. Des de l’estabilitat política cap el 1722-1723, es canten oratoris cada 30 d’agost, s’anomenen administradors cada any, s’estrenen goigs, s’imprimeixen estampes i sermons, es fa un retaules a l’altar d’aquí a la cripta, es fan processons solemnes i es veneren imatges. El baró de Maldà, Rafael Amat descriu la festa de 1771, cinc anys abans de la votació de la data que commemorem, i sap comunicar la grandiositat de la festa de sant Fèlix. Des de bon començament, en els oratoris i estampes que s’imprimeixen ja es dona el títol de patró a Fèlix, o el de protector, campió, heroi i se’l tracta d’ínclit, invicte, excels, insigne, singularíssim, esclarit i gloriós. I això és notori en els 22 exemplars d’oratoris anteriors a l’elecció de patró. I el “Fèlix, deu vostre favor” dels goigs o “siau nostre amparo i guia” han amarat ja en el sentiment dels vilatans. Era una dinàmica lògica que se’l fes formalment copatró. El 30 de gener de 1776 va florir (granar, espletar/ feu eclosió) en una votació del poble. Fa avui 250 anys. Celebrem-ho amb joia i com a vilatans sentim-nos units al reguitzell de generacions anteriors que han venerat a sant Fèlix, el romà fet vilafranquí. I com diu la retronxa dels nous goigs a les relíquies, que van estrenar-se l’11 de setembre, i amb lletra de Joan Solé Bordes, i que cantarem ara mateix: “Nostra fe més engrescada / rebeu Fèlix, sant patró”.

Acte commemoratiu del 250è aniversari del patronatge de sant Fèlix, celebrat el 30 de gener de 2026 a la Cripta de la Basílica de Santa Maria. Foto: L'Espurna.

Són tres textos que resumeixen tres moments. Tres tardes, concretament, en què Vilafranca va reviure uns fets històrics que van canviar la vida cultural i social. 325 i 250 anys separen els fets originals de les commemoracions, respectivament, però el significat i l'emoció dels qui ho van viure exemplifiquen que, tot i el pas del temps, sant Fèlix continua movent emocions i sentiments sense tenir en compte generacions.