Es compleixen 150 anys de la nevada més tardana registrada a Vilafranca
- Marc Paredes
- Apr 13
- 2 min de lectura
Actualitzat: Apr 15
La neu i el fred van colpejar amb força la vinya i el camp just quan els ceps ja començaven a brotar
A la primavera de 1876, ara fa 150 anys, quan el calendari ja feia pensar en la brotada definitiva de la vinya i en la calma climàtica pròpia del Penedès, un episodi meteorològic excepcional va sacsejar amb força Vilafranca i tota la comarca. El 14 i 15 d’abril, una nevada sobtada —considerada la més tardana mai registrada al municipi— va provocar un impacte devastador sobre el camp i, especialment, sobre la vinya.
Segons va recollir la revista quinzenal El Labriego, la nevada de la tarda del dia 14 va afectar “toda la comarca del Panadés y, según noticias, en muchos otros puntos de Cataluña”, marcant un canvi brusc i inesperat després d’uns dies de temperatures clarament primaverals. Aquell contrast va ser clau: el fred va arribar de manera tan ràpida que va transformar un escenari de creixement vegetal en un panorama de danys generalitzats.
Un cop dur per a la vinya
El relat contemporani descriu amb claredat la magnitud de l’afectació sobre el paisatge agrícola. Les vinyes, que en aquell moment es trobaven en ple procés de brotació, ja presentaven “nous vástagos y tiernos racimos”, una imatge que feia preveure una collita prometedora. Tanmateix, l’episodi de fred i neu va truncar aquesta expectativa en qüestió d’hores.
L’endemà de la nevada, l’escena era desoladora: els brots apareixien “mustios unos y materialmente secos otros”, com si haguessin estat cremats per una força invisible. L’impacte va ser especialment greu perquè afectava directament el moment més sensible del cicle vegetatiu de la vinya.
Un mal generalitzat al camp
Els danys no es van limitar a la vinya. El testimoni de El Labriego també alerta de l’afectació sobre altres cultius essencials de la comarca. Les faves, en plena floració, les patates —encara en fase inicial de creixement— i els cereals, que fins aleshores mostraven bon aspecte, també van quedar exposats a les conseqüències del fred sobtat.
El text reflecteix la preocupació pagesa per un episodi que podia comprometre tota la campanya agrícola: “no dejarán de participar más o menos del daño que el frío ha causado”, advertia la publicació, anticipant pèrdues generalitzades.
Un episodi excepcional en la memòria climàtica
Amb el pas del temps, aquella nevada ha quedat fixada com un dels episodis meteorològics més extraordinaris del segle XIX al Penedès. No només per la intensitat del fred, sinó per la seva data: mitjans d’abril, quan el territori ja es trobava plenament immers en la dinàmica primaveral.
El record d’aquell 14 i 15 d’abril de 1876 continua sent avui un exemple clar de la vulnerabilitat del món agrari davant els canvis sobtats del temps, especialment en una comarca on la vinya ha estat històricament el seu principal motor econòmic i social.
Comentaris