Si la Festa Major vol continuar sent un referent i mantenir l’orgull de ser la que millor conserva el seu ritual, haurà de saber equilibrar tradició i adaptació. Els vilafranquins presumim de tenir la Festa Major “més típica de Catalunya”. No és cap títol oficial, sinó una expressió popular i identitària que ha fet fortuna a la vila i, per extensió, a tota la comarca. Aquest exercici de vilafranquinisme té fonament: repetit com un mantra, ha quedat fixat en l’imaginari col·le

Les efemèrdies han permès obrir el debat sobre el paper del copatró en el passat, present i futur Tot s’ha estructurat a través de tres efemèrides, ja que la consolidació del màrtir com a símbol inequívoc de la vila va ser progressiu. L'arrencada amb els 325 anys de la concessió Tot va començar el dissabte, 26 d’octubre de 2024 , dia en què es commemoraven exactament els 325 anys que es van concedir a Vilafranca les relíquies de qui acabaria sent el seu nou copatró. Aquell m

Processons multitudinàries, silenci i costums desapareguts expliquen l’evolució d’una celebració arrelada a la vila La processó de Divendres Sant al seu pas per la Parellada l’any 1969. Foto acolorida amb intel·ligència artificial. Família Biosca . Des de 1850 fins ara la societat han viscut diverses costums cíviques-religioses. S’ha passat d’una total celebració cristiana a una seriosa divisió. Molts costums i tradicions s’han oblidat o canviat. Les processons i Via Crucis h