La vinculació d'Antoni Gaudí amb Vilafranca que avui pocs coneixen
- Marc Paredes
- May 22
- 4 min de lectura
Visites, pedreres, plànols i contactes revelen la relació menys coneguda de l’arquitecte amb el Penedès
L’univers d’Antoni Gaudí acostuma a associar-se a Barcelona i a les seves grans obres monumentals. Però rere aquesta imatge internacional hi ha també una relació menys visible amb el Penedès, construïda a partir de visites, encàrrecs, materials i influències culturals que connecten l’arquitecte amb el territori.
Gaudí va néixer al Baix Camp en una família de calderers. El seu pare, Francesc Gaudí i Serra, i el seu avi es dedicaven a aquest ofici artesanal vinculat al treball del metall, un entorn que l’arquitecte recordaria sovint com una de les seves primeres escoles de volum, forma i espai.
Alguns autors també han relacionat la família amb possibles vincles amb Vilafranca del Penedès.
Una visita que deixa empremta
La primera presència documentada de Gaudí al Penedès es remunta al 1880. L’arquitecte participa en una excursió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, una entitat dedicada a l’estudi del patrimoni i del país.
Durant l’estada a Vilafranca del Penedès, visita espais emblemàtics com la capella de Sant Joan, el convent de Sant Francesc i la Casa de la Vila. Precisament en aquest edifici municipal es fixa en les maces de plata de la corporació municipal, datades de 1672 i encara presents avui a la processó de Sant Fèlix. L’interès de Gaudí arriba fins al punt de dibuixar-les.
Del patrimoni a la topografia
La relació amb el territori continua anys després amb un encàrrec professional. Gaudí elabora dos plànols topogràfics de la finca de can Rossell de la Llena, situada entre Gelida i Subirats, per encàrrec del jurista i polític Manuel Duran i Bas.
Els documents destaquen per la seva precisió tècnica i actualment es conserven al Vinseum, on s’han exposat recentment. Són una de les poques mostres documentades del treball directe de Gaudí sobre territori penedesenc.
La pedra de Vilafranca dins el modernisme
El vincle entre Gaudí i el Penedès també s’explica a través dels materials. Diverses pedreres de la comarca van subministrar pedra per a edificis modernistes de finals del segle XIX i principis del XX.
Entre aquestes sobresurt la coneguda “pedra de Vilafranca”, una calcària de tonalitats groguenques, lleugera i porosa, especialment valorada per la seva facilitat de treball. Aquesta pedra es combinava sovint amb altres calcàries procedents del Garraf o del Baix Penedès segons les necessitats constructives de cada edifici.
La relació amb el territori, per tant, no només és simbòlica: també queda incorporada físicament a l’arquitectura.
Arquitectura i vi
El món vitivinícola és un altre punt de contacte entre Gaudí i el Penedès. Al Celler Güell, promogut per Eusebi Güell, l’arquitecte desenvolupa solucions estructurals adaptades a l’elaboració i conservació del vi.
Els arcs equilibrats i les estructures inclinades permeten crear espais amplis i funcionals, una concepció arquitectònica que posteriorment influirà les anomenades “catedrals del vi” impulsades per arquitectes com Cèsar Martinell.
La influència de la Renaixença
L'etapa formativa d'Antoni Gaudí a Barcelona va estar estretament lligada a un grup de pensadors i artistes de Vilafranca que el van allunyar de l'academicisme i van posar les bases de la seva llibertat creativa.
Durant la seva etapa d'estudiant a la Universitat de Barcelona i les seves habituals visites a l'Ateneu Barcelonès, el jove Gaudí es va integrar en els cercles culturals on es cuinava el pensament de l'època. Va ser en aquests espais de discussió on va entrar en contacte amb un grup d'intel·lectuals de Vilafranca que marcarien la seva manera d'entendre l'art i el món.
Una de les primeres i més profundes influències conceptuals va venir de la mà del filòsof vilafranquí Francesc Xavier Llorens i Barba. Les tesis d'aquest pensador van calar fons en l’arquitecte, qui va adoptar l'observació directa de la realitat i el pragmatisme del sentit comú com a eines metodològiques indispensables. El que anys més tard es traduiria en solucions arquitectòniques tan enginyoses com lògiques neix, en part, d'aquest substrat filosòfic.
En paral·lel, Gaudí va connectar amb els germans Manuel i Pau Milà i Fontanals, també originaris de la capital de l'Alt Penedès. Ells van ser la seva porta d'entrada als ideals de la Renaixença, el moviment de recuperació cultural catalana. Aquesta vinculació ideològica i nacional explica una de les anècdotes menys conegudes del geni: l’únic article escrit que va publicar en tota la seva vida va ser en català i va veure la llum a les pàgines de la capçalera La Renaixensa l’any 1881.
Pau Milà i Fontanals: el camí cap a la llibertat
Dins d'aquest grup de referents, la figura de Pau Milà i Fontanals mereix un capítol a part. Com a catedràtic de Teoria de l’Art i Estètica a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i gran nom de la pintura romàntica del país, va exercir una mena de mentoria sobre Gaudí.
Milà i Fontanals el va incitar a buscar una veu pròpia, qüestionant els patrons rígids i els dogmes que dominaven les acadèmies oficials de l'època. Aquesta defensa acèrrima de la llibertat creativa va acabar esdevenint la pedra angular sobre la qual es va edificar la personalitat de l’arquitecte més trencador de la història de Catalunya.
Finalment, aquest cercle es tanca amb la figura del bisbe Josep Torras i Bages, nascut a Les Cabanyes. La seva amistat amb Gaudí i la influència exercida a través d’espais com el Cercle Artístic de Sant Lluc o la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat tindran un pes important en la dimensió espiritual de l’arquitecte.
Comentaris