100 anys de l'Àliga: del 3 de juny de 1926 fins a l'actualitat
- Redacció
- 2 hours ago
- 3 min de lectura
L'evolució d'una de les figures més solemnes del patrimoni festiu català
La primera referència documentada de l’Àliga de Vilafranca data del 7 de juny de 1601, amb motiu de les celebracions per la canonització de Sant Raimon de Penyafort.
La peça era propietat de la confraria de Sant Eloi, una de les corporacions més influents de la vila, que agrupava oficis vinculats al treball del metall, com argenters, armers, ferrers, serrallers, clavetaires, ganiveters i llauners.
Des dels seus inicis, l’Àliga va ocupar un lloc preeminent dins les processons i celebracions solemnes. Considerada una representació del poder reial, la seva presència es reservava per a les ocasions més destacades. Així, va participar en diverses processons extraordinàries, com la celebrada el 30 de novembre de 1629 per commemorar el naixement del fill de Felip IV, o la del 23 d’octubre de 1689 amb motiu del casament del rei Carles II amb Marianna del Palatinat-Neuburg.
Com era l’Àliga antiga?
Segons descriu Francesc de Paula Bové a El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926), l’antiga Àliga feia aproximadament deu pams d’alçada i lluïa una corona imperial metàl·lica amb un colomí viu al seu interior.
La peça era portada per tres balladors vestits amb camisa blanca, armilla vermella, pantalons blancs amb vius vermells, camalls vermells amb picarols, espardenyes de vetes vermelles i mocador al cap.
Cap al 1882, l’Àliga va deixar de participar en la Festa Major a causa del seu avançat estat de deteriorament.
L’any 2018, l’historiador Jordi Vidal va localitzar un contracte notarial de 1664 entre la confraria de Sant Eloi i el pintor Benet Artigues per restaurar la peça. Aquest document va permetre confirmar que l’Àliga vilafranquina del segle XVII era completament daurada i coronada, seguint el model de les grans àligues processionals de l’època, com la de Barcelona.
El contracte descriu una figura amb el cap massís recobert amb làmines d’or, unes ales elaborades amb pell repujada i daurada, i una corona també daurada, tot i que amb un or de menor qualitat. Malgrat aquestes dades, encara avui es desconeix amb exactitud la forma que tenia aquella primera Àliga.
El renaixement de 1926
Coincidint amb les celebracions de Corpus de 1926, Vilafranca estrenà una nova Àliga i recuperà el seu ball propi. La iniciativa va ser impulsada per Jaume Mestres, conegut com «Sigala», aleshores agutzil de la vila, mentre que la construcció de la peça va anar a càrrec d’Evarist Bosch.
Aquella nova Àliga, d’uns vint-i-dos pams de llargada, es caracteritzava per tenir les ales desplegades. Tanmateix, el seu gran pes i la manca d’estabilitat provocada per aquesta configuració van fer necessari modificar-la poc després, adoptant la forma amb les ales plegades que ha arribat fins als nostres dies.
Construïda amb cartó pedra i una estructura interna de fusta, l’Àliga presenta tonalitats ocres, porta l’escut de Vilafranca al pit i sosté un colom dissecat al bec. Amb un pes que superava els 110 quilos, es tractava d’una de les figures més exigents del bestiari festiu català. Aquesta circumstància va provocar que, després de la Guerra Civil, malgrat la recuperació de la Festa Major, fos difícil trobar balladors disposats a portar-la.
La substitució temporal
L’any 2002, el deteriorament acumulat de la peça va obligar a retirar-la de les actuacions. Per garantir la continuïtat del ball, es va encarregar una nova Àliga a l’escultora Dolors Sans.
La nova figura, construïda amb fibra de vidre i amb les ales desplegades, recuperava l’aspecte original de la peça de 1926 i reduïa considerablement el pes. Va actuar entre els anys 2003 i 2011.
Posteriorment, el 2014, l’Ajuntament la va cedir a l’Associació de Veïns del Barri de Sant Julià, on continua activa sota el nom d’Àliga de Sant Julià de Vilafranca del Penedès.
La restauració de l’Àliga històrica
L’estiu de 2011, la peça original de 1926 va ser objecte d’una profunda restauració al taller El Drac Petit de Terrassa, sota la direcció de Jordi Grau.
Els treballs van permetre eliminar fins a onze quilos de pintura i materials afegits al llarg de dècades d’intervencions poc rigoroses. També es va regenerar el cartó pedra original i es va recuperar la policromia històrica de la figura.
Gràcies a aquesta actuació, el pes de l’Àliga es va reduir de 120 a 106 quilograms, millorant-ne notablement la conservació i la maniobrabilitat.
La recuperació de la peça històrica va anar acompanyada d’una renovació artística del seu ball. Es va estrenar una nova coreografia creada per Xavier Leoz i una composició musical original de Miquel Benito.
El resultat és un ball solemne i cerimonial, protagonitzat exclusivament per l’Àliga, que reforça el caràcter institucional i simbòlic d’una de les figures més emblemàtiques del patrimoni festiu vilafranquí.
Comentaris