La història de les 10 àligues que ballaran aquest dissabte a Vilafranca
- Redacció
- Apr 10
- 7 min de lectura
Peces històriques d’arreu del país participaran en el centenari de l’Àliga vilafranquina
Aquest dissabte, 11 d'abril, Vilafranca celebrarà un dels actes centrals de la commemoració dels cent anys de la peça actual de l'àliga: una cercavila amb deu àligues d'arreu de Catalunya que tenen referències històriques.
A les 17:30h, la plaça de Jaume I acollirà la plantada de les peces participants, i a les 18:30h arrencarà la cercavila, que transcorrerà per la plaça de l'Oli, plaça del Vall del Castell, plaça de la Constitució, carrer de la Parellada, rambla de Nostra Senyora, carrer de Sant Joan, plaça de Sant Joan i plaça de la Vila. Davant de l'Ajuntament, a les 20h hi haurà els balls de lluïment final de totes les àligues.
A continuació, t'expliquem el més destacat de cada peça convidada perquè en descobreixis les seves històries i curiositats.
1..Àliga de Lleida (2022)
Qui obrirà el seguici d'àligues serà la de Lleida, en ser la peça que ha sigut estrenada més recentment. La figura actual data del 2022 i va ser construïda pel reusenc Manel Llauradó a partir de referències històriques dels segles XVI i XVII que afirmen que, a la capital del Segrià, ja hi havia una àliga daurada, amb les ales obertes i coronada. Aquesta va substituir una àliga construïda el 2001 per l'entitat Grup Cultural Garrigues Lleida que actualment ha quedat en desús. Com a curiositat, la corona que porta s'inspira en la corona de la Verge dels paers, pintada al retaule medieval que presideix el saló de plens del Palau de la Paeria, i les coreografies es basen en el riu Segre, el campanar de la Seu Vella i la gent de Lleida que viu i gaudeix intensament la seva festa major.
2..Àliga de Cervera (2013)
L'àliga de Cervera, estrenada el 2013 i gestionada per l'entitat Seny Major, serà la segona present a Vilafranca. A la capital de la Segarra, hi ha referències d'una àliga el 1423, afirmant que estava coronada, tenia les ales obertes, el cos estava realitzat de fusta i recobert de pells daurades, i el cap era de fusta massissa. La peça va deixar de sortir el 1917 i només se n'ha conservat el cap, datat de 1738 i que s'ha conservat fins a dia d'avui al Museu Comarcal de Cervera.
L'àliga actual es va construir a partir de les referències mencionades per part de Ramon i Antoni Ninot i Ramon Riu, i té el cos recobert de plomes de pell de color marró fosc entrelligades amb un fil daurat.
3..Àliga d'Igualada (2000)
Construïda l’any 2000, l’Àliga d’Igualada és una peça que combina força física i elegància escènica. Amb un pes d’uns 35 kg, no és només una figura imponent visualment, sinó també un repte per als portadors, que han de conjugar tècnica i resistència en cada ball. La capital de l'Anoia, però té documentació d'una àliga el 1613 i el 1668. No es diu quan es va fer però caldria anar entre 1593 i 1610.
La peça actual representa una recuperació contemporània que ha sabut trobar un estil propi. A diferència d’altres àligues més cerimonials, la d’Igualada destaca per uns balls especialment enèrgics, amb moviments vius que trenquen lleugerament amb la solemnitat tradicional.
La peça porta, al pit, un gran escut de la ciutat i, com a curiositat, té el cap girat cap al costat dret.
4..Àliga de Barcelona (1998)
Documentada des del segle XIV, l’Àliga de Barcelona va desaparèixer amb el declivi dels entremesos al segle XVIII i va ser recuperada a finals del segle XX, amb l’actual peça construïda el 1999 en el marc de la revitalització del Seguici Popular barceloní
Com a curiositat, conserva música i dansa pròpies, recuperades d’arxius històrics, fet que reforça el seu caràcter cerimoniós. El seu constructor és el solsoní Manel Casserres i té un pes de 35kg.
La figura ja va participar l'1 d'abril de 2017 a la 1a Trobada d'Àligues Centenàries celebrada a Vilafranca per commemorar els 90 anys de la peça actual de l'àliga vilafranquina, així que, 9 anys després, torna a la capital de l'Alt Penedès.
L'Àliga de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona.
5..Àliga de la Bisbal d’Empordà (1997)
Parlar de l'àliga de la Bisbal d’Empordà suposa parlar de l'àliga conservada més antiga de Catalunya. La peça original està documentada l’any 1619 per una comunitat de frares. Aquest origen religiós reforça el vincle entre les àligues i les celebracions de Corpus, d’on prové gran part d’aquest bestiari. Aquesta figura encara es conserva avui dia, fet que la converteix en un element considerat com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
A Vilafranca, però, vindrà la rèplica d'aquesta figura creada el 1997, ja que l'original es troba a l'Església de Santa Maria del municipi i només balla cada 15 d'agost en honor a Santa Maria.
L’exemplar original es conserva encara avui en una capella, fet poc habitual, mentre que la figura que surt en cercavila és una rèplica creada el 1997.
Com a curiositat, en un origen el portador de l'àliga havia anat amb pantalons de plomes, segurament de roba, amb unes urpes lligades sobre sabates segurament de feltre o pell, simulant les potes de l'animal. Encara avui dia, la seva estructura tradicional de fusta i el revestiment amb peces que simulen plomes daurades reflecteix tècniques antigues de construcció.
6..Àliga de Reus (1996)
Documentada des de 1627, l’Àliga de Reus és avui una de les figures més solemnes i impactants de les festes populars d'arreu de Catalunya. L’actual peça, construïda el 1996 per l'escultor Manel Llauradó, forma part del moviment de recuperació del patrimoni festiu impulsat per entitats reusenques durant els anys noranta.
A la capital del Baix Camp, l'àliga manté la seva funció habitual dins els seguicis i actuacions: ubicar-se al final i acompanyar les autoritats. El seu acompanyament amb cobla i la seva solemnitat fa augmentar la seva presència impactant, tot i que també té marxes i altres melodies amb què executa coreografies més animades.
Com a curiositats, porta incrustada al seu costat dret una vara de poder, simbolitzant la seva funció de representar el municipi, i canvia l'element que porta al bec: per Corpus i Sant Pere, al Juny, porta un colom de guix, mentre que per la Festa Major de la Misericòrdia, al setembre, llueix un ram de flors.
L'àliga reusenca també torna a Vilafranca 9 anys després de participar en la trobada de l'1 d'abril del 2017.
7..Àliga d'Agramunt (1995)
L’Àliga d’Agramunt, documentada ja el 1862, és una peça que destaca per la seva connexió amb el territori lleidatà L’actual figura, construïda el 1995 i que vindrà a Vilafranca, manté elements simbòlics molt arrelats a aquest municipi de l'Urgell. El seu constructor és el reconegut escultor solsoní Manel Casserras, que va elaborar una peça que pesa 35kg.
Un dels més característics és el ram de vegetació que porta al bec, un detall que la vincula directament amb el paisatge de la zona i amb la identitat agrícola de la població. A més, la seva corona reprodueix la de l’escut municipal, reforçant el seu paper com a representació de la comunitat.
L'àliga agramuntina també torna a Vilafranca 9 anys després de participar en la trobada de l'1 d'abril del 2017.
8..Àliga de Tarragona (1986)
Documentada des del 1531, l’Àliga de Tarragona estava vinculada en els seus origens a gremis com el dels ferrers i argenters, i participava en les grans processons i en les entrades solemnes de personalitats .
Recuperada l’any 1986, la seva reconstrucció es va fer seguint tècniques artesanals tradicionals, buscant reproduir al màxim l’esperit de l’exemplar antic. El constructor va ser Antoni Mas i la peça és de llautó i pesa més de 90kg.
Al cap hi llueix una corona inspirada en la de l'antic comte tarragoní, el normand Robert Bordet, obra del Taller de Joieria Blázquez, tot i que la figura original duia corona reial. Al pit hi té quatre ones de color grana pròpies de l'escut de la ciutat de Tarragona a través de les quals el portador pot veure-hi.
Una de les seves singularitats és la forta vinculació amb les festes de Santa Tecla, on el seu ball és un dels moments més esperats. A Tarragona, de fet, l'àliga manté una dansa solemne i molt protocol·lària, però també són molt esperades les ballades al ritme de melodies com el pasdoble 'Amparito Roca' durant les cercaviles i processons i la Baixada de l'Àliga cada 21 de setembre.
L'àliga tarragonina també torna a Vilafranca 9 anys després de participar en la trobada de l'1 d'abril del 2017.
9..Àliga de Girona (1954, amb rèplica de 1993)
A Girona, la primera referència d'una àliga data del 1513, fet que la situa entre les més antigues documentades de Catalunya. L’actual peça té l’origen en una àliga de 1954, feta de llautó daurat i decorada artesanalment, tot i que la que surt avui és una rèplica de fibra de vidre estrenada el 1993. Tot i això, la figura manté l'element més antic que serà present a la trobada: el cap original de l'àliga antiga, que data de 1722.
Una de les curiositats més sorprenents és una antiga tradició que es feia a la ciutat: la figura portava un colom viu al bec durant les festes, que després era consumit pels portadors . Aquest costum, avui desaparegut, mostra fins a quin punt aquestes figures estaven integrades en rituals festius i comunitaris.
Com a tret curiós, l'àliga de Girona fa diverses aparicions al llarg de l'any a la ciutat. En concret, executa el seu ball solemne a la Inauguració de les Fires de Girona a la plaça del Vi (octubre), donant la benvinguda als Tres Reis Mags d'Orient a la Cavalcada de Reis (5 de gener) o durant la celebració del Corpus a la Catedral de Girona (maig-juny).
10..Àliga de Vilafranca (1926)
Tancarà la cercavila l'àliga de Vilafranca, peça amfitriona que enguany celebra 100 anys. Amb diferència, serà la peça més antiga que participarà a la trobada, ja que no s'ha realitzat cap rèplica de la figura actual. La figura es va construir el 1926 amb les ales obertes, però la seva manca d'estabilitat va fer que se l'hi pleguessin.
Si vols saber algunes curiositats que segurament no sabies de l'àliga vilafranquina, pots consultar l'article publicat fa unes setmanes per l'Espurna.
Comentaris