Drac, Gegants, Nans, Castells, Tronada i Matinades: les Fires de la Segona República
- Antoni Ribas
- May 12
- 7 min de lectura
Les Fires i Festes de Maig del 32 al 36 adopten un caràcter molt diferent: “semblava Festa Major”
“Enguany ha estat temptada, amb èxit, la represa de les fires de maig”. Escrivia Pere Mas i Perera el 1932 al seu llibre cabal ‘Vilafranca del Penedès’. Era un elogi sobri. Suficient, ja que en el llibre n’abunden ben pocs. Les Fires de Maig van caure bé a la vila que també estrenava viure en república.
Retrobar aquestes fires perdudes va ser un encert. Es pot deduir que darrera la decisió del primer govern municipal —manava un grup de persones de prosàpia republicana enrolades entorn d’ERC— hi havia l’aportació ideològica dels caps de brot pensants del conjunt republicà i catalanista local. En Mas entre elles. I van saber tocar una tecla que feu bon so. Altres grunyiren, com el cas de l’hospital...
La primera fira: 23 estands
La primera fira va fer-se del 27 al 29 de maig i s’anuncia en singular ‘fira de maig’ però no oblida el bonic renom ‘dels enamorats’, que dona una curiosa personalitat a una celebració comercial. Acció, diari dels catalanistes catòlics, saluda amb simpatia la recuperació de la fira.
“És de creure que per poc que l’Ajuntament s’hi esforci la fira podrà tornar a tenir l’anomenada que tenia abans”.
I qualifiquen “d’excel·lent” el propòsit de reinstaurar-la.
L’ajuntament va programar l’exposició de les cases comercials a la rambla de Sant Francesc, ja nomenada de Pi i Margall, i a més a més va organitzar-se diversos actes paral·lels: hi hagueren castells —en deien xiquets—, sortiren els Gegants i el Drac, es ballaren sardanes, hi hagué espectacles i esports. La revista Acció explica:
“Podríem dir que ha estat com una festa major en petit (...) i una gentada que, sobretot, el diumenge a la tarda emplenava els cafès, els teatres i les rambles i carrers com en dies de gran festa, com poques vegades es veu”.
És una descripció gloriosa... perquè també assenyalen que “feia goig veure el conjunt dels llocs instal·lats, molts d’ells amb bon gust”.
Van haver-hi 23 expositors i l’èxit popular fou el brollador que es munta al mig de la rambla, un atractiu que en la recuperació dels anys 50 no faltarà mai. El feien els amos de Can Coral. La majoria de productes que s’exposaven tenien una relació directa amb l’agricultura i la vinicultura, així hi ha quatre stands que ofereixen premses pel raïm i també en quatre més es mostren sulfatadores.
Els va al darrere l’oferta de bombes per extracció d’aigua (3) i els cotxes-camions (3) destacant-se les marques històriques Ford i Chevrolet.
També es mostren aparells de ràdio (2), màquines de batre (2), neveres, sulfats i adobs, gàbies per pollets i conills. I a l’antic picadero de la caserna —els soldats de Treviño havien marxat feia un any— s’hi va fer una mostra d’aviram i cavalls. Ha estat com una festa major en petit, concloïa Acció.
1933: a mitjan de mes
Una fallada que es va cometre el 1932 va ser organitzar la fira a final de maig i a l’any següent, el 1933, es va reparar aquest error. La fira es va celebrar a mitjan de mes, agafant el dia 15 de maig, festa de Sant Isidre, com a punt de referència. Era un dia festiu pels pagesos de la comarca.
I la fira va repetir format i gresca. Fins i tot va venir el conseller Pere Mias a inaugurar-la. Vilafranca i la seva dimensió de cap d’una comarca eminentment agrícola era ja una dada política a tenir en compte perquè la tensió rabassaire creixia. I la Generalitat era el gran patró de la mostra agropecuària industrial, que en van dir.
No hi havia, però, mal rotllo... Acció, crítica amb el govern d’esquerres de la Generalitat, lloava la fira.
“La fira d’enguany supera en molt a la de l’any passat tant en nombre d’expositors com en la presentació dels seus productes i elegància dels stands”, escriuen.
El dissabte al migdia era impossible donar un pas per la rambla i amb una exageració amable escriuen:
“Es pot dir que tota la gent del mercat es personà a la fira quedant quasi deserta la població”.
I pel diumenge, dia darrer, s’anuncia que hi haurà Xiquets, sortirà el Drac i els Nans, es ballaran sardanes i vindrà de fora una banda de música. Fins i tot pregonen que el president de la Generalitat vindrà a cloure el certamen diumenge a la tarda. Macià no va venir, però.
1934 tronades i cercaviles
El programa de 1934 és calcat al de la Festa Major.
El primer dia, un dijous, després de l’obertura del recinte de la rambla, es dispara una Tronada i el Drac i els Gegants fan un cercavila mentre una cobla toca sardanes. A la tarda hi ha futbol escolar, sardanes a les dues rambles.
L’endemà, “de bon matí les gralles faran una passada per la vila”, diu el programa. Matinades, doncs. A les 11, sardanes a la rambla Macià, a la tarda festival infantil al Casal —això es feia també als anys 60— i sardanes tarda i nit.
El dissabte tornen les Matinades i les sardanes a mig matí a la plaça de la Constitució. Al migdia arriben els Xiquets i la Banda —militar, del regiment de Tarragona—, Tronada i cercavila amb castells davant l’ajuntament. A la tarda futbol infantil i a dos quarts de 6, el ball dels enamorats al Casal “amenitzat per la banda”, es precisa. Més tard sardanes, una traca i a la nit ball de gala al Casal, cinema al Bolet i més sardanes a la rambla. No s’estaven de res.
El diumenge era el dia gran. Tornava a haver-hi Matinades i durant tot el matí es fan un seguit d’actes. Cursa ciclista, cursa de motos, concert del Cor El Penedès, assemblea d’alcaldes, i al pic del migdia castells, Drac i Nans davant l’ajuntament conjuntament amb la banda.
La tarda també va estar plena. Va haver-hi futbol, va descobrir-se una placa al carrer de Pines dedicat a Jaume Ferrer i Cabra, un dels prohoms republicans de la vila, es va inaugurar la biblioteca popular a l’antiga caserna —ho feren els consellers de cultura, el de finances i el d’agricultura—, més sardanes, concert i traca vespertina en cloure’s l’exposició.
I al Centre Excursionista i a les escoles s’han fet exposicions. El programa doncs mostra ben viva i amb ganes de mostrar el seu pols social més atractiu i amable. En res fa presagiar la fira l’ensulsiada que vindrà al cap de cinc mesos, el fatídic octubre, dolent per a tots.
A la Rambla van haver-hi 32 stands. Els de màquines agrícoles (premses i similars) guanyaven en quantitat: 13 i seguien les garatges d’automòbils.
1935, fira malgrat tot
Vilafranca el 1935 passa un moment de crisi. Com el país. Els efectes polítics i socials de l’octubre de l’any 34 encara duren. La repressió és viva i manen les dretes, moderades en algun lloc i dures en altres. Pocs dies abans de les fires de maig es nomenat per decret de la Generalitat, amb l’estatut devaluat, un govern municipal, barreja de republicans moderats i catalanistes de dretes.
En Josep Masachs tornarà a l’alcaldia i el mestre Bové hi treu el nas al costat del Martí dels autos, en Trens de les coques i la xocolata i en Senabre de la pintura. I deu persones més.
El programa de la fira és igual de carregat d’atractius com l’any anterior: traques, castells, drac, gegants, futbol, ball, sardanes, cinema... Va venir un circ que munta la carpa al Cellerot, van fer-se conferències, tir al plat i a Cal Bolet, la nit del diumenge es feu la revista “Radio Revue”.
Acció, que aquests dies segueix demanant als vilafranquins que contribueixin a la reconstrucció de la basílica de Santa Maria fa una crònica plena d’elogis. És natural que doni suport al nou ajuntament... mentre una part de la vila plora i deleix per una amnistia que encara trigarà. La fira, escriuen:
“Enguany ha assolit un èxit extraordinari tant d’expositors com de públic que, gaudint del color i alegria de la festa, ha omplert els nostres carrers més cèntrics”.
I insisteixen en què la fira semblava la Festa Major. Van haver-hi 26 expositors.
1936, la darrera abans de...
A la primera plana d’Acció, el 2 de maig, es fa una crida a participar en les Fires i Festes de Maig, que se’n diuen.
“Falten vint dies”, escriuen... tots els vilafranquins han de col·laborar, les entitats han de correspondre diligentment.”
I l’argument és...
"Aquestes manifestacions resulten beneficioses per a la població i un anunci de les nostres cases comercials i industrials”.
La fira es farà del 21 al 24 de maig.
El dia 16, Acció ja explica que ja han començat a muntar-se a la rambla Pi Margall les carcasses dels estands. I insisteixen en la col·laboració de tothom. Al costat d’aquesta informació es dona la notícia que el vicari mossèn Lluís Urpí ha estat nomenat ecònom arxiprest de Santa Maria i degà del Penedès. Mossèn Joan Badia havia estat elevat a canonge de la catedral de Tarragona.
El programa de les fires segueix el patró ja establert en les quatre convocatòries anteriors. Com a novetats s’hi incorpora una cursa de bicicletes a l’americana al Velòdrom, revista al Casal, cursa de motos al circuit de la Penya Rhin, tir al colom, i es fa el canvi de noms dels carrers Sant Bernat per Pau Casals i el de la Paloma per Pep Ventura.
El primer dia de la fira va ploure, però els altres va fer un bon sol. La vila ha recuperat l’equip municipal que fou foragitat el 1934. L’alcalde torna a ser Fèlix Balaguer. És per això que val la pena rellegir l’editorial d’Acció i destacar-ne aquells tros:
“Aquest mes de maig vilafranquí és una cosa que no té preu dintre del calendari comarcal”
I, com qui no diu res, assenyalen els editorialistes d’Acció:
“Estem en plena festa primaveral i en plena fira comercial i amb tot plegat n’hi ha prou per oblidar, de moment, tantes coses cabdals i deixar-nos emportar per les revolades dels giravolts sobtats dels cavallets i pel gronxament de les barques que tot just enlairades tornen tot seguit a rastrejar per terra”.
Al cap de 48 dies esclatava la guerra...
Sorpresa final
La lectura atenta de la premsa moderada o conservadora aporta una sorpresa en el tema de les Fires de Maig. Els agraden i les lloen tot i procedir la seva iniciativa de les forces antagòniques de l’esquerra. Què passa?
El més natural és que abonin les fires perquè en elles el comerç i la indústria local hi troben des de bon començament una plataforma comercial apta per a fer rutllar els negocis. I Vilafranca és una vila botiguera. I els industrials i botiguers en la seva majoria són gent que vota posicions moderades, com les d’Acció.
Comentaris