El gran misteri del medalló de Santa Maria: qui el va robar i retornar nou anys després?

Es compleixen 30 anys d’una de les grans incògnites sense resoldre de la vila

Un dels medallons modernistes del carrer de Santa Maria. Foto: Joan Palau.

No hi ha testimonis. No hi ha responsables. I, gairebé trenta anys després, tampoc hi ha una explicació clara. Només un fet: un dels tres medallons modernistes del carrer de Santa Maria va desaparèixer el 1996… i va tornar quasi una dècada després com si res.

Un origen veïnal i artístic

Però la història d’aquest element ornamental comença molt abans del robatori. Els medallons, que s'il·luminen de nit, van ser fruit d’un projecte impulsat a finals del segle XIX o inicis del XX dins l’ornamentació del carrer de Santa Maria, una de les artèries més emblemàtiques del centre històric de la ciutat. La iniciativa de col·locar-los va sorgir de Lluís Urpí, vicari que vivia a la rectoria, que va promoure la idea de dignificar el carrer amb elements decoratius que reforcessin la seva identitat arquitectònica i simbòlica.

La peça material es va encarregar al ferrer vilafranquí Melcior Baltà, que va dissenyar i forjar els medallons en ferro colat amb aplicacions de vidre policromat. No eren simples ornaments: cada medalló tenia (i té) un pes considerable, una elaboració artesanal complexa i una composició pensada per resistir el pas del temps.

El projecte, a més, no va néixer de cap institució, sinó del mateix teixit veïnal. Van ser els veïns del carrer de Santa Maria qui van finançar íntegrament la fabricació i la instal·lació dels medallons, una mostra de participació col·lectiva que avui seria difícil d’imaginar amb la mateixa naturalitat. Cada peça, per tant, no només tenia un valor artístic, sinó també un valor comunitari: era, literalment, patrimoni pagat i decidit pel carrer.

La nit del robatori

Amb el pas dels anys, els tres medallons s'han anat convertint en un dels elements més fotografiats i reconeixibles de la Vila. Però una nit, la de l’1 al 2 de desembre de 1996, va passar un fet excepcional. En circumstàncies mai aclarides, un dels tres medallons va ser arrencat i robat. Tot apunta que els autors haurien aprofitat una bastida instal·lada en una façana propera per accedir-hi. No es tractava d’una operació improvisada: com hem dit, la peça té un pes considerable i requereix una manipulació molt acurada, probablement amb la intervenció d’almenys dues persones per despenjar-la i l'ús d'una furgoneta per transportar-la.

Per altra banda, hi ha un detall que possiblement va facilitar l’acció: les cadenes no estaven soldades, una mesura que avui es consideraria una negligència evident, però que aleshores no s’havia contemplat com un risc rellevant.

Després d’aquella nit, el medalló es va esvair. Sense pistes. Sense rastre. Sense cap indici que permetés saber on havia anat a parar. Durant anys, el silenci va ser l’única resposta i una part del carrer de Santa Maria va quedar a les fosques. La principal hipòtesi apuntava a un intent de venda al mercat negre. Però la pregunta continua oberta: qui estaria disposat a comprar una peça així? Amb el temps, el cas va passar a formar part d’aquella categoria de misteris locals que sobreviuen en la memòria oral.

El retorn inesperat

Quan tothom donava el fanal per perdut, hi va haver un gir de guió inesperat i inexplicable. El 23 de desembre del 2005, nou anys després, el medalló va reaparèixer pels volts de quarts de deu de la nit. Ho va fer en silenci, sense espectacle, sense explicacions: repenjat a la porta lateral de la basílica de Santa Maria.

Ningú va veure qui el deixava. Ningú en va reivindicar el retorn. Encara més desconcertant: la peça estava neta i en perfecte estat de conservació. Com si algú l’hagués guardat durant anys amb una cura meticulosa, protegint-la del temps, de la humitat i fins i tot de l’oblit.

Les preguntes sense resposta

El retorn, però, no va resoldre res. Al contrari: va multiplicar les preguntes. Qui el va robar? On va estar durant gairebé una dècada? Va ser un acte de col·leccionisme, de revenja, o simplement un gest simbòlic ajornat en el temps? I per què tornar-lo just a les portes de Nadal, en un moment carregat de significat religiós i comunitari?

El cas va reactivar la sensibilitat sobre la protecció del patrimoni local. Arran d’aquest episodi, es van reforçar les mesures de seguretat i es van soldar les cadenes dels altres dos medallons, per evitar que la història es repetís.

Avui, els tres medallons llueixen penjats sobre el carrer de Santa Maria. Formen part del paisatge quotidià, gairebé invisible per a qui hi passa cada dia. Però un d’ells arrossega una història impressionant, digna de pel·lícula: una absència temporal que encara no s’ha explicat del tot.

Sabrem mai qui va robar, i per què, el medalló del carrer de Santa Maria?