El primer Sant Jordi postfranquista, 50 anys després
- Enric Vidal Mach
- Apr 21
- 8 min de lectura
Actualitzat: Apr 22
El 23 d’abril de la transició a Vilafranca va suposar el pas del no-res a una “quasi Festa Major”
Aquest 2026 es compleixen 50 anys del primer Sant Jordi celebrat sense el dictador Franco. Com es pot suposar, tot ha canviat radicalment des d'aleshores, passant d'una festa apagada a principis dels anys setanta a una celebració multitudinària avui dia. Amb motiu d'aquesta efemèride, a l'Espurna fem una retrospectiva centrant-nos, principalment, en els Sant Jordi de la transició, que van establir la base de la gran diada que celebrem avui.
Durant el franquisme: el "Dia del Libro"
Durant el franquisme, el dia de Sant Jordi era conegut com el "Dia del Libro". Les llibreries posaven parades al carrer amb pancartes que anunciaven "Dia del Libro, 10% de descuento". Aquest descompte, de fet, encara es manté avui.
En aquell moment, no es parlava de roses ni d’enamorats. Hi havia, però, records que durant la República s’havien fet sardanes a la rambla i, en alguns balcons, hi havia banderes catalanes i poms de clavells. A les parades hi havia algun llibre en català, però molt pocs. Sovint es tractava de novel·les de Folch i Torres.
Iniciatives durant els anys seixanta
Caixa Penedès va celebrar durant molts anys el Dia del Libro i regalava llibres a les persones que ingressaven diners a la llibreta d’estalvi. En alguna ocasió, fins i tot, es va muntar una fira de parades d’editorials a la mateixa entitat. Aquesta iniciativa va generar malestar entre els llibreters, que ho consideraven competència deslleial. Amb el temps, la Caixa va expandir aquesta idea a altres caixes, com la Caixa Rural Provincial, i hi va haver anys en què es van regalar llibres de molta qualitat.
Als anys seixanta, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament va organitzar un concurs escolar sobre la capella de Sant Joan. L’acte final es va fer al saló de sessions, on el catedràtic dEmili Giralt va oferir una conferència. També es van repartir molts lots de llibres als alumnes.
El 1969, el setmanari Tothom, que feia dos mesos que havia sortit, va publicar un número extraordinari amb les quatre barres a la portada, que va tenir molt èxit. Un altre any, el mateix setmanari va oferir llibres amb descompte.
Poc canvi respecte al 1975
L’any 1975, encara amb el dictador Franco viu, la Diada de Sant Jordi quedava gairebé difuminada sota la denominació «Festa del Llibre». Durant tota la setmana, les llibreries de Vilafranca van bonificar els llibres amb un 10% de descompte, però era tot força apagat.
En aquest context, el Tothom feia una portada crítica el 19 d’abril, referint-se a la pèrdua simbòlica de Sant Jordi amb aquesta afirmació:
«Sant Jordi ha deixat de ser matadragons, per convertir-se en un promotor de vendes de llibres, medalles i roses. Ens queda, vàlid o no, el símbol.»
1976: el primer Sant Jordi després del franquisme
L’any 1976, la situació va variar poc respecte a l’any anterior. Hi havia una certa varietat entre l’ús de «Festa del Llibre» i «Sant Jordi». El Tothom celebrava la sortida, el mateix 23 d’abril, del diari Avui, el primer diari en català després del franquisme. Comerços històrics com l’Esquei o la Impremta Cuscó animaven els lectors a celebrar la diada, qualificant la rosa de Sant Jordi com «un present delicat de la tradició catalana».
El mateix setmanari, el 24 d’abril de 1976 va realitzar un «Especial Sant Jordi», on s’explicaven amb detall conceptes com «catalanisme», «estatut», «nacionalisme» o «federalisme», i es feia un ampli repàs a l’Estatut d’Autonomia de 1932 i a l’avantprojecte del nou estatut que havia de venir.
La "Festa del llibre" de la Caixa d'Estalvis del Penedès
Com hem comentat en línies anteriors, era habitual que la Caixa d'Estalvis del Penedès organitzés activitats. El 1976, l'entitat va organitzar la seva pròpia "Festa del llibre", amb un dia ple d’activitats. En aquest cas, es va optar per l’endemà de la Diada de Sant Jordi, el dia 24, en caure en dissabte. Entre el 22 i el 24 d’abril també es va promoure que els associats poguessin recollir llibres en qualsevol de les oficines de la caixa.
Al matí es va organitzar una signatura del llibre Los animales en su medio ambiente, del doctor Félix Rodríguez de la Fuente, a la seu central de l’entitat. L’acte va tenir molt públic i molts nens i nenes s’hi van apropar perquè l’autor els signés un exemplar. Posteriorment, Rodríguez va visitar les altres dues oficines de l’entitat a Vilafranca.
A continuació, va actuar la Banda Juvenil de la Federació de Bandes de Música de València, que va oferir una cercavila pel centre de Vilafranca, i també la Tuna Juvenil del Col·legi Nostra Senyora del Carme.
Durant tota la jornada, el cinema del Casal Societat La Principal va acollir tres passis de la pel·lícula Robin Hood per als més petits.
La Caixa Rural Provincial, sumada a regalar llibres
Aquesta entitat bancària també va promoure que els seus afiliats poguessin recollir llibres a les seves oficines. A continuació, recollim el llistat dels llibres proposats el 1976, en què s'observa la poca presència de literatura en català.
Llibres per a adults
Tiburón
Confesiones inconfesables de Dalí
Tu mujer, esa desconocida
Normas sociales - Enciclopedia
Racons de Catalunya
Llibres infantils
Cuentos de Heidi
Los grandes ríos de América i Europa
Los viajes de Marco Polo
Los hijos del capitán Grant
Mortadelo y Filemón
Un estiu a Rocagrosa
Pòsters de Heidi
Conferència d’Antoni Sabaté Mill
Com a acte complementari del Sant Jordi de 1976 i amb motiu dels 500 anys de la publicació del primer llibre en català, el Col·legi Sant Ramon i Òmnium Cultural van organitzar una conferència d’Antoni Sabaté Mill sobre la història del periodisme vilafranquí, celebrada el dimarts 27 d’abril a l’Auditori del Museu.
El conferenciant va explicar que la primera publicació coneguda a Vilafranca data aproximadament del 1808, durant la Guerra de la Independència, i que es tractava d’un opuscle clandestí del qual no s’ha conservat cap exemplar.
A continuació, va repassar els esdeveniments històrics fins al 1833, moment en què comença a aparèixer el catalanisme vinculat al romanticisme. En aquest context es publica Lo Clam del Penedès, que més tard es convertiria en Las Cuatro Barras, una de les primeres publicacions nacionalistes catalanes.
Ja al segle XX, va mencionar l’aparició, cap al 1911, de diverses revistes d’humor a Vilafranca com La Cotorra, La Xarxa, La Llauna, La Llufa, El Peto i Els mals hermanos, tot i que van tenir una vida molt curta.
Finalment, va destacar la revista L’Helix, considerada la publicació més important de la vila, encara que només se'n van editar 10 números. Hi van col·laborar figures destacades com Salvador Dalí, Luis Buñuel, Guillermo Díaz‑Plaja, Gasch i Lluís M. Güell, director de l’Escola Massana. La revista estava dirigida per Berdié Font.
La conferència va finalitzar amb la projecció d’un film commemoratiu dels 500 anys del primer llibre imprès en català.
El 1977, un canvi radical
Just un any després, el 23 d’abril de 1977, el Tothom ja denotava un canvi de visió respecte a la Diada de Sant Jordi. L’Assemblea Democràtica de Vilafranca va organitzar una concentració a la plaça de la Vila per reivindicar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Hi van assistir unes 700 persones, es van cantar Els Segadors un parell de vegades i es va fer un pilar dels Castellers de Vilafranca coronat amb una senyera per part de l’enxaneta.
El setmanari publicava també un editorial il·lustratiu de la percepció social de l’època, destacant la dimensió política i d’afirmació catalana de la diada.
El mitjà parlava igualment de la importància «decisiva» de les eleccions generals del 15 de juny d’aquell any, les primeres després del franquisme.
Diverses entitats van fer parades a la rambla: l’Espinguet, el Congrés de Cultura Catalana, el Congrés de la Joventut, el Centre Excursionista del Penedès, Comissions Obreres, la Unió Sindical Obrera, el Sindicat Unitari de Treballadors, el PSC, el Partit del Treball o el PSUC.
Segons el mateix setmanari, hi havia moltes senyeres als balcons i la jornada es va viure com una festa. A les 11h hi va haver una cercavila de gralles organitzada per l’Assemblea Democràtica i es van repartir milers de fulletons de l’Assemblea de Catalunya a favor de l’Estatut.
Va ser, doncs, un Sant Jordi fortament marcat per la política, però ja es començava a intuir una clara voluntat de convertir la diada en una festa popular i de carrer.
El 1978, en dissabte
El 1978, la Diada de Sant Jordi se celebra en dissabte. Hi van haver parades, força ambient a la rambla i entitats com el Centre Excursionista del Penedès venien llibres i roses. També hi eren presents alguns partits polítics.
A les cinc de la tarda, hi va haver una cercavila des del centre fins a l'Espirall. Hi van participar els Nans, el Ball de Bastons, el Ball de Panderetes i els Falcons. A les set de la tarda, van afegir-s'hi el drac petit, el Ball de Diables i els Castellers de Vilafranca, en una cercavila que va acabar a la plaça de la Vila amb una breu exhibició de tots els participants.
A les vuit del vespre arrencava el míting convocat per tots els partits polítics (excepte la UCD) i diverses entitats, on es clamava a favor de l'Estatut d'Autonomia i es lamentava la "situació actual" que es vivia aleshores. En acabar, a la rambla de Sant Francesc actuen els Falcons i els Castellers de Vilafranca, i hi ha sardanes, per cloure la diada.
Durant tot el cap de setmana moltes senyeres es van deixar veure pels balcons de Vilafranca. Força gent també portava enganxines reclamant l'Estatut. La festa es va mantenir el diumenge al matí, quan van continuar algunes parades d'entitats i partits a la rambla. Aquell mateix matí, la Coordinadora de Moviments infantils va organitzar diverses activitats per a la mainada que van tenir èxit, entre les quals hi havia la representació de la llegenda de Sant Jordi.
El 1979, "quasi una Festa Major"
Amb l’arribada de la democràcia, la festa va agafar un altre caire. Va ser especialment a partir de 1979, amb el primer ajuntament democràtic, quan la diada va agafar volada. Aquell any hi va haver castells i un enxaneta del pilar, des del balcó, va rebre una rosa de l’alcalde. També es va començar a fer la xerrada institucional al Saló de Sessions.
De fet, el Tothom ho qualifica tot plegat de "quasi una Festa Major". S'explica que, a partir de les vuit del vespre, la plaça de la Vila es va omplir i va veure la sortida del Ball de Diables diables, el drac petit i les gralles. Tot seguit i després d'anunclar-se pels altaveus les actuacions que havien de tenir lloc, la Coral Infantil I'Espinguet va interpretar dues cançons, una popular mallorquina i I'altre popular catalan. Després, van actuar els Falcons, completant diverses construccions i la Polifònica, que va interpretar dues melodies.
Va parlar a continuació l'alcalde Fèlix Sogas, explicant la significació de la Diada de Sant Jordi i qualificant la jornada de "victòria de la democràcia" i reivindicant "que el ooble català ha de reivindicar la seva autonomia contra un poder llunyà i estrany que no pot continuar sent. Va acabar dient que "amb el esforç conjunt de tots, es podrà fer la vila que tots desitgem".
A continuació va tenir lloc el primer ple democràtic de Vilafranca al Saló de Sessions, que estava ple de gom a gom
Un any, Emili Giralt va presentar a l’Ajuntament la Història de Vilafranca, d’Antoni Ribas i Francesc Salvà. En un altre Sant Jordi, Giralt i Sabaté Mill van presentar Passant comptes amb Sant Fèlix, transcripció del llibre de l’Administració de la Festa Major.
Els llibreters van començar a fer parades a la rambla, un fet que va anar creixent progressivament fins a arribar a celebracions massives, amb la rambla plena de gom a gom com avui dia. La Diada de Sant Jordi es consolidava així com una gran festa popular i cultural a Vilafranca del Penedès.
Fonts:
Setmanari Tothom, diversos números entre 1975 i 1979
Setmanari Penedès, diversos números entre 1975 i 1979
Comentaris