La història de les Fires de Maig: de la Vilafranca medieval als pavellons firals

Un viatge pels set segles d’un certamen de referència al Penedès que ha canviat de nom i lloc

Estands a la rambla de Sant Francesc amb motiu de les Fires de Maig de 1959. Fons: Josep Mestres-Hero · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP).

Les Fires de Maig de Vilafranca són el reflex d’una evolució social i econòmica que ha definit la identitat de la capital de l’Alt Penedès. Malgrat les transformacions radicals en les formes de consum i la tecnologia, el certamen ha aconseguit sobreviure al pas del temps, refermant-se com un aparador imprescindible del comerç de proximitat.

Un llegat que neix a l'edat mitjana

Per entendre la magnitud d’aquesta fira, cal viatjar fins a l’època medieval. Les primeres referències documentals de certàmens comercials a Vilafranca coincidint amb l'esclat de la primavera daten del segle XIV. Tot i això, el punt d’inflexió institucional va arribar l’any 1528, quan l’emperador Carles V va atorgar a la vila el privilegi d’organitzar una fira oficial durant el mes de maig.

Aquesta concessió no era un fet menor: venia a complementar la històrica fira d'octubre —documentada des del segle XII— i consolidava Vilafranca com un node estratègic d'intercanvi de mercaderies al Principat.

De la "Fira dels Enamorats" al pacte patrimonial

Al llarg de la seva trajectòria, el certamen ha mudat de nom segons les creences i els costums de cada època. Se l'ha conegut com la Fira dels Apòstols, la del Rosari o la de l'Aurora. No obstant això, una de les denominacions més evocadores és la que va rebre durant el segle XIX: les “Fires dels Enamorats”.

Aquesta etiqueta no era fruit de la casualitat, sinó de la funció social de l'esdeveniment. La fira era el gran punt de trobada per a la gent de tota la comarca. Entre parades i bestiar, s'hi teixien relacions personals que sovint anaven més enllà de l'amistat: era l'escenari on les famílies propietàries de terres negociaven aliances i matrimonis per assegurar la pervivència del seu patrimoni.

El Penedès com a nus de comunicacions

L'èxit històric de la fira s'explica, en bona part, per la geografia. Vilafranca ha gaudit sempre d'una situació privilegiada, connectada per camins reials que facilitaven el trànsit de marxants.

L'arribada del ferrocarril va suposar un impuls definitiu, permetent que visitants de comarques llunyanes s'acostessin a la vila per adquirir productes que no trobaven en els seus mercats locals.

Durant els convulsos anys de la Mancomunitat i la Segona República, les institucions van voler anar un pas més enllà, maridant el vessant comercial amb la cultura popular. Va ser llavors quan els castells, els gegants i el folklore tradicional van començar a guanyar pes, convertint la fira en una autèntica Festa Major de primavera. Aquí és quan neix el nom de "Fires i Festes de Maig" .

Brollador decoratiu instal·lat amb motiu de les Fires de Maig de 1935. Al fons hi ha alguns estands comercials i maquinària agrícola exposada. Fons: Josep Mestres-Hero · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP).

Interrupció i ressorgiment modern

El conflicte de la Guerra Civil va silenciar l'activitat firal, i no va ser fins a l'any 1957 que es van poder recuperar les Fires de Maig. El retorn va ser modest, situant-se inicialment a la rambla de Sant Francesc. Tot i aquell format reduït, la llavor de la recuperació va créixer ràpidament fins a obligar a buscar nous espais que poguessin encabir l'expansió del sector de l'automoció i la maquinària. Es feien sardanes, concerts, exposicions cavalcades amb cavalls i carruatges i es decoraven les dues rambles amb lluminàries.

L'any 1991 marca l'inici de l'etapa contemporània amb el trasllat al Recinte Firal de l’avinguda de Catalunya. Aquest canvi d'ubicació va permetre una professionalització del certamen, que va passar d'ocupar els carrers del centre a organitzar-se en pavellons especialitzats.

Fires de Maig de 1992. Fons: Ajuntament de Vilafranca · Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP).

La fira avui: entre la tradició i el negoci

Actualment, les Fires de Maig són un motor econòmic centrat en pilars clau per al territori: l’automoció, l’agricultura, el comerç local i el sector vitivinícola. Tot i que l'activitat s'ha desplaçat del centre històric cap als pavellons moderns, el certamen manté viva la seva essència original: ser el lloc on es troben l'oferta i la demanda, i on el Penedès exhibeix el seu potencial davant del món.

És, en definitiva, una fira que ha sabut envellir sense perdre la rellevància, adaptant-se a les necessitats de cada segle sense oblidar els seus orígens medievals.