La història del carrer del Dos de Maig: dels fets de 1808 a l’Electra Vilafranquesa

Traçat del XIX, el canvi de 1893 i l'empremta de l’electrificació local

La placa del carrer del Dos de Maig de Vilafranca. Foto: L'Espurna.

El carrer del Dos de Maig de Vilafranca no només deu el seu nom a un episodi històric de gran abast, sinó que també és fruit del creixement urbanístic de la vila al segle XIX.

Dels plànols d'Inglada al record del 1808

Aquest carrer, situat al barri del Centre, es va obrir l’any 1883 amb el nom de carrer de Miret. La seva configuració forma part d’un procés d’urbanització anterior: els plànols de la nova ordenació del carrer, signats pel mestre d’obres Josep Inglada, van ser presentats ja l’any 1828 per Manuel Vidal Rollán, un dels principals urbanitzadors de la Vilafranca de l’època. Vidal va adquirir els terrenys per un import de 23.437 pessetes, una xifra significativa que evidencia la dimensió de l’operació urbanística.

El nom actual, però, no arribaria fins una dècada més tard. L’1 d’agost de 1893, un acord municipal va aprovar el canvi de denominació a carrer del Dos de Maig, un topònim molt estès a Catalunya, especialment a la província de Barcelona.

La nova denominació fa referència als fets del Dos de Mayo. El 2 de maig de 1808, una multitud es va concentrar davant del Palau Reial de Madrid per evitar el trasllat de l’infant Francisco de Paula cap a Baiona. Davant d’això, el general Murat va ordenar disparar contra la població. Tot i que el poble es va mobilitzar, l’exèrcit regular va quedar aquarterat i només els artillers Daoiz i Velarde, amb els seus homes, van plantar cara als francesos.

Un carrer amb tres històries

La superioritat militar napoleònica va fer inútil la resistència, i la repressió va ser especialment dura. El mateix 2 de maig es va dictar un decret que condemnava a mort tots aquells que fossin detinguts amb armes. Malgrat això, els fets de Madrid van encendre la revolta arreu de l’Estat i van esdevenir l’origen de la Guerra del Francès. Aquell mateix dia, els alcaldes de Móstoles, Andrés Torrejón i Simón Hernández, van fer una crida a la població perquè s’aixequés contra l’invasor.

En aquest context, cal recordar que la presència francesa a Espanya es basava en el tractat de Fontainebleau, que permetia el pas de les tropes napoleòniques, però que va acabar derivant en una ocupació efectiva del país i en la reducció del govern espanyol a una simple figura subordinada.

El carrer de l'Electra

Més enllà del nom oficial, el carrer ha tingut, i encara conserva, una denominació popular ben arrelada: el carrer de “l’Electra”, en parlar vilafranquí. Entre 1901 i 1930 hi va tenir la seu l’Electra Vilafranquesa, la segona companyia de subministrament elèctric de la vila. En plena irrupció de l’electricitat, aquesta empresa va jugar un paper destacat en la modernització de Vilafranca, fins al punt que el seu nom ha quedat associat al carrer en l’imaginari col·lectiu.

Com a edificis destacats del carrer, encara avui dia trobem, tot i estar molt desgastat, el gran solar que acollia l’empresa Harinera Vilafranquina, SL, amb accés pel carrer del Dos de Maig i el carrer de Santa Clara. La fàbrica va estar en actiu en aquest emplaçament fins que, a finals del 2002, es va signar amb l’Ajuntament un conveni per efectuar-ne el trasllat fora del centre de la vila, a causa dels problemes de soroll i de trànsit que generava la producció dels diversos productes de l’empresa.

Així, el carrer del Dos de Maig combina tres capes d’història: la planificació urbanística del segle XIX, amb figures com Inglada i Vidal Rollán; la memòria d’un aixecament que va marcar la història contemporània; i el record, molt més local, de l’arribada de l’electricitat a la vila. Tres elements que, plegats, expliquen per què aquest carrer és molt més que un nom en un plànol.